Resultats de la cerca

Les seves Poesías 1940 s’inscriuen en el corrent simbolista Els contes de Serão inquieto 1910 reflecteixen la influència nietzscheana, barrejada amb un decadentisme i un dandisme propis de la fi de s XIX

Originàriament és una antiquíssima forma de literatura popular de transmissió oral, la qual continua viva en les societats modernes Reelaborat per autors com Perrault, els germans Grimm i Andersen, el conte folklòric, destinat avui sobretot a un públic infantil rondalla, és el rerefons millenari del conte modern, que n'ha heretat una vaga consideració de relat fantàstic emparentat amb la faula A la Itàlia del segle XIV, amb el Decamerone de Boccaccio, sorgí una nova idea de conte, la novella , narració de caràcter realista que resumia en una anècdota curta una història divertida amb moral La…

És autor de contes, en els quals, amb un humor a la manera de Mark Twain, arriba sovint al cinisme i al sarcasme Tales of Soldiers and Civilians 1891, Can such Things Be 1893, etc

Conreà el periodisme i publicà contes i llibres de crítica i assaig, com ara Letras e ideas 1905, De Gallardo a Unamuno 1928, i també escriví novelles El renacimiento de la novela en el siglo XIX 1924

Autora de poemes, contes i llibres infantils Per solidaritat amb W Biermann abandonà la RDA 1977 Dels seus reculls poètics cal destacar Landaufenthalt ‘Estada en el camp’, 1967, Zaubersprüche ‘Conjuraments’, 1973 i Rückenwind ‘Vent de popa’, 1976

Autora de poemes, de contes i d’assaigs Fidel al realisme socialista, descriu la vida soviètica al camp Zatva , ‘La sega’, 1950 i als grans complexos industrials Bitva v puti , ‘Camí de lluita’, 1957 Premi Stalin del 1951

Fou periodista i fundador de la revista Colónida , des de la qual intentà d’aprofundir la problemàtica del seu país Escriví Con la argelina al viento 1910, collecció d’articles, i El caballero Carmelo 1918, volum de contes

Cursà estudis de periodisme i durant un temps fou actriu de teatre i de cabaret S’inicià com a contista amb l’obra L’ensenyador de pisos que odiava els mims 1999, gènere que predomina en la seva producció, de marcat to irònic i sovint càustic que traspua en els relats sobre la vida quotidina de gent corrent  T’estimo si he begut 2004, premi Lletra d’Or 2005, Busco senyor per amistat i el que sorgeixi 2005,  No hi ha terceres persones 2010,  Contes infantils contra tot pronòstic 2013, Tot això ho faig perquè tinc molta por  2016, premi Mercè Rodoreda de contes 2015, De què fuges, qui et…

Al s XII existien cançons líriques en francès i potser en bretó o altres llengües cèltiques, de contingut sentimental, que n'explicaven el nom laid , en irlandès antic, designava una composició lírica inclosa en un relat èpic Maria de França redactà, en vers francès, uns contes on partia d’un lai d’aquest tipus, sovint declarat bretó, i narrava l’avinentesa que en provocà la naixença o composició Sens dubte abusivament, els contes de Maria de França foren anomenats lais Amb això el terme passava de designar una breu composició lírica a designar un breu relat narratiu, sentimental, cortesà i…

Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles  Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a  El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…