Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
Boí

Vista del poble de Boí
© Fototeca.cat
Poble
Poble (boinesos; 1 282 m) del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
Després de confluir la Noguera de Tor amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra de la primera, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí amb un salt de 187 m, prop del poble de Barruera la potència installada és de 21 600 kW/A, i la producció mitjana anual, de 85 104 000 kWh Boí és un centre turístic L’església de Sant Joan, romànica, del s XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus, amb coberta de fusta substituïda per una volta que alterà la primitiva estructura només conserva un dels tres absis el campanar és de planta quadrada Contenia…
Castell de Centernac
La vila de Centernac domina el curs alt de l’Aglí 330 m d’altitud, a la seva riba esquerra, aigua avall de Sant Pau de Fenolhet El lloc, citat l’any 899 i grafiat com villare Centernacho , pertanyia en franc alou al noble Esteve i a la seva esposa Anna, neta del comte Berà I de Rasés i Barcelona Al segle XII compartien el seu territori diversos senyors, i passà, a poc a poc, per donacions successives, als templers de la comanda del Masdéu, a Trullars Rosselló, la qual establí una preceptoria dins el terme de Centernac Sembla que la senyoria del lloc al segle XIII era detinguda plenament pels…
Josep Maria Clua i Soba
Música
Cantautor, més conegut pel sobrenom Ia Clua.
L’any 1967 fundà el grup Dos+Un, amb el seu germà Jordi i Manel Joseph, futur vocalista de l’ Orquestra Plateria El grup publicà cinc discos EP amb cançons folk-pop, que foren reeditades l’any 2011 A l’inici de la dècada dels anys setanta s’uní a Jordi Batiste, amb el qual formà el duet Ia & Batiste, que publicà dos àlbums importants en el moviment de la Nova Cançó Un gran dia 1973 i Chichonera’s Cat 1975, el qual contenia una adaptació del poema de Josep Carner El gessamí i la rosa , musicada per Clua Dissolt el duet 1978 formà el grup Moto Clua, amb el qual publicà el…
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana
Coberta del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra de Joan Coromines i Vigneaux, amb la col·laboració de Joseph Gulsoy i Max Cahner i Garcia, publicat per Curial Edicions Catalanes.
Consta de nou volums, que aparegueren entre el 1980 i el 1991 Concebut amb el mateix criteri i la mateixa metodologia dels diccionaris del mateix autor Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana 1954-57 i Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico 1980-91, és a dir, crític, etimològic, històric i comparatiu, aquest diccionari complementa en molt els reculls lexicals anteriors, més que en mots nous, en nous significats i en dades de totes classes referents a la vida i l’ambient de les paraules El caràcter crític hi apareix més encara potser que en el seu primer…
diürnal
Dret romà
Nom d’una publicació oficial feta a Roma en temps de Juli Cèsar que sortia diàriament i contenia disposicions legislatives, notícies i informacions.
la Gleva
Poble
Poble del municipi de les Masies de Voltregà (Osona), format per tres barris que es disposen entorn d’un petit pujol coronat pel santuari de la Mare de Déu de la Gleva, a la dreta del Ter.
El santuari és esmentat ja el 1280 els anys 1320-27 fou reedificat Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada Durant la guerra de Successió, en els anomenats fets de la Gleva del febrer del 1714, José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar, hi feu assassinar 120 resistents civils austriacistes que, atrinxerats al santuari, intentaven aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que els comandaments de les forces francocastellanes pactaren la…
okt´oekhos
Música
Sistema musical de vuit tons o modes, quatre d’anomenats autèntics i quatre de plagals, propi de les diverses litúrgies orientals.
Segons aquests vuit tons es troben agrupats els textos poètics dels oficis i de la missa dels diumenges durant l’any, començant després de la Pentecosta fins a la propera Quaresma Durant aquest temps, els diumenges es van succeint d’acord amb el to adient en petits cicles de vuit setmanes corresponents als vuit tons Sobre la base de textos anteriors, aquest recull organitzat segons els vuit modes es constituí entorn dels segles VII-VIII Apareix en l’antiga litúrgia de Jerusalem, com queda testimoniat en l’antic Iadgari o himnari georgià, i també en la litúrgia armènia, bizantina, siríaca, etc…
Atapuerca

La cova del Mirador, a Atapuerca
Fundación Atapuerca
Jaciment paleontològic
Grup de jaciments fossilífers situats a la serralada d’Atapuerca (Burgos), notables per les restes d’homínids del Plistocè mitjà.
La primera resta, una mandíbula trencada, es trobà l’any 1976 Posteriorment, l’excavació sistemàtica d’aquest conjunt de reompliments càrstics donà lloc a la troballa, a l’anomenada Sima de los Huesos, de nombroses restes en bon estat de conservació, com ara diversos fragments cranials i, en particular, un crani sencer molt ben conservat Els “homes d’Atapuerca” visqueren fa uns 300000 anys i representen una població d' Homo sapiens arcaic amb caràcters que anuncien l’home de Neandertal Dins del mateix conjunt, s’han trobat restes molt més antigues a l’anomenada Gran Dolina, d’una edat de prop…
Sepulcres de la vil·la de la Barquera (Perafort)
Un dels dos petits mausoleus de maçoneria, d’estructura arquitectònica poc corrent, localitzats en aquesta villa J López Entre els anys 1991 i 1992, el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona realitzà excavacions a la villa romana de la Barquera Perafort, Tarragonès, un jaciment amb una llarga vida que va des dels segles II-I aC fins al segle V Els treballs deixaren al descobert dos petits mausoleus situats uns 60 m al SW de la villa, amb una orientació WNW-ESE Pel que fa a l’arquitectura, cadascun dels sepulcres és format per un sòcol rectangular que fa 3,35…
la Murta

Vista del monestir de la Murta (Alzira)
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Monestir
Antic monestir (Santa Maria de la Murta) de monjos jerònims del municipi d’Alzira (Ribera Alta), situat al fons de la frondosa vall de la Murta (o de Miralles), tancada al S per la serra de la Murta (368 m alt.), alineació muntanyosa que forma el sector occidental de la serra de Corbera.
Al final del s XIV s’hi installaren els primers ermitans, però fins el 1401 no es constituí la comunitat Adquirí importància sobretot a partir del 1530, quan el lloctinent de Mallorca, Lluís Vic i Castellví, fill del famós ambaixador, es refugià al monestir fugint de la pesta Des d’aleshores la família Vic es convertí en valedora i protectora de la comunitat, fins que l’últim descendent de la casa, Dídac Vic i Castellví, baró de Llaurí, abandonà la cort de Felip III per ingressar al monestir com a monjo La seva extraordinària biblioteca i la no menys magnífica pinacoteca entraren a formar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina