Resultats de la cerca
Es mostren 1026 resultats
stabile
Escultura
Escultura abstracta característica de l’art cinètic, constituïda per diverses peces o figures simples, generalment metàl·liques i planes, que transmet sensació de moviment però que és estàtica.
La forma stabile s’associa fonamentalment a l’artista nord-americà Alexander Calder , creador d’aquest tipus d’escultura a la dècada dels anys trenta del segle XX El terme és d’origen anglès, encunyat per l’escultor Hans Arp i creat, probablement, per acronímia a partir de l’adjectiu stable i el substantiu mobile
André Bazin
Cinematografia
Crític cinematogràfic francès, col·laborador de la revista Esprit
i fundador, amb Doniol-Valcroze, dels Cahiers du Cinéma
.
Pot ésser considerat el pare espiritual de la Nouvelle Vague Deixà una visió del cinema basada en l’idealisme bergsonià i marcada per una ètica personalista Inspirador de la teoria de la “posada en escena”, supera la casuística del “moment creador” Qu'est-ce que le cinéma és el recull dels seus articles més significatius
Lambert Beauduin
Cristianisme
Benedictí i ecumenista belga.
Entrà a l’abadia de Mont-César, a Lovaina, l’any 1906, i fou el creador 1909 del moviment litúrgic pastoral L’any 1925 fundà a Amay un monestir benedictí dedicat a la unió dels cristians, que fou traslladat el 1939 a Chevetogne Fou un dels capdavanters del moviment ecumènic dins l’Església Catòlica
Henri Wallon
Psicologia
Metge i psicòleg francès.
Creador del tipus de laboratori de psicologia social i fermament preocupat pels problemes pedagògics, investigà els aspectes genètics de la conducta, amb idees sovint divergents de les de Piaget, sobre els estadis del desenvolupament emocional dels infants Les origines de la pensée chez l’enfant 1947, Les origines du caractère chez l’enfant 1948
Lluís Lliboutry
Política
Funcionari de telecomunicacions i polític.
Adjunt del batlle de Perpinyà, fou creador, amb Josep Deloncle , del museu de la Casa Pairal del Castellet i, amb Josefina Matamoros , del Centre de Documentació i d’Animació de la Cultura Catalana CDACC de la vila de Perpinyà Fou president de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes
Vicente Riva Palacio
Literatura
Novel·lista mexicà.
Destacà com a autor de fulletons, bé que actualment hom el considera juntament amb Roa Bárcena el creador del conte mexicà els seus relats foren aplegats pòstumament sota el títol de Los cuentos del general 1896 Entre les novelles es destaquen Martín Garatuza 1868, Monja y casada, virgen y mártir 1868 i Los piratas del Golfo 1869
P’otr Aleksandrovič Rebinder
Física
Físic rus.
Professor a l’institut de física i biofísica de Moscou des del 1942, es dedicà a qüestions de química física Concretament descobrí l’efecte que duu el seu nom referent a les propietats mecàniques d’una substància immersa en un líquid tensioactiu Fou el creador de la química colloidal a l’URSS i desenvolupà la teoria de la tixotropia
Marí Benejam i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant.
Des de set anys residí a Barcelona La seva activitat com a creador d’historietes illustrades humorístiques, després del 1939, tingué com a màxim exponent les vinyetes de La familia Ulises , testimoni de les formes de vida de la postguerra, publicades especialment en la revista TBO , on desenvolupà la major part de la seva tasca professional
Leucip
Filosofia
Filòsof grec.
La seva personalitat, com a creador de l' atomisme , i la seva existència foren negades per l’escola epicúria i, a partir del 1880, per filòlegs importants Es pot conjecturar, però, que Leucip fou l’autor de dos tractats — El gran ordenament i Sobre l’intellecte —, inclosos probablement en el corpus de Demòcrit, el seu deixeble o collega
Giovanni Alfonso Borelli
Matemàtiques
Matemàtic i metge italià, condeixeble de Torricelli, professor de matemàtiques a Messina i a Pisa.
Ultra fer investigacions en els camps de la física i de l’astronomia i ésser el creador, en medicina, de l’escola iatromecànica, en la seva obra fonamental De motu animalium 1680-81, fruit de mig segle de treballs, intentà per primera vegada d’aplicar mètodes matemàtics a l’estudi dels problemes de la mecànica del moviment dels animals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina