Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Tomàs és romànica s XI-XII El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n'havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075

Elegit pel clergat, fou confirmada la seva elecció en un concili de Narbona 947 Consagrà l’església de Cuixà 953, que aleshores s’iniciava com a gran monestir Augmentà molt el patrimoni de la seva catedral amb importants llegats que rebé els anys 959 i 960

Situació Ruïnes d’aquesta malmesa església que en altre temps depengué del monestir de Sant Miquel de Cuixà ECSA - A Roura Les ruïnes d’aquesta església són al sud-est del poble de Vernet, a la riba dreta del riu de Sant Vicenç Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 32’ 43” N - Long 2° 23’ 55” E Per a arribar-hi cal prendre a Vernet el camí que ressegueix la petita vall de Sant Vicenç i duu a les cascades dels Anglesos Història L’esment més reculat del lloc de Campllong és dels anys 873-874, en què Baldefred va vendre al comte Miró I la porció que li corresponia en el vilar de Campllong Vers el 874…

Té una taca blanca en forma de mitja lluna a cada cuixa Viu prop dels maresmes i pantans, a l’àrea geogràfica compresa entre Somàlia i el riu Limpopo Molt semblant és una altra espècie K defassa , que habita el Senegal i l’est d’Àfrica, fins a Rhodèsia

Església parroquial del poble de Baó, esmentada des del 901 ecclesia S Vicentii de Basono El lloc de Baó Baso , 843 era, a la primera meitat del segle IX, una possessió alodial de Protasi i Ravella, pares probablement del monjo Protasi, fundador i primer abat de Sant Miquel de Cuixà El 901 es trobava a mans de Leudorí, antic vescomte de Narbona destituït l’any 878, i de la seva esposa Arsenda Aquesta, vídua i casada amb un tal Guitard, va ser obligada, per un forfet comès pel seu marit, a empenyorar l’alou de Baó als esposos Durand i Guinedilla, els quals el vengueren el 976 “amb l’…

En cas d’amputació d’un membre, hom parla de membre fantasma , perquè és corrent d’experimentar una sensació enganyosa de persistència del membre Hom anomena membres inferiors els formats per la cuixa, la cama i el peu, i membres superiors els formats pel braç, l’avantbraç i la mà

Aquesta església, avui desapareguda, fou el temple de l’hospital bastit al coll de la Perxa, al límit entre la Cerdanya i el Conflent El pelegrí o el viatger de l’edat mitjana que, pel Conflent, pujava a la Cerdanya, trobava al peu del camí, al final de la penosa ascensió, l’hospital de Santa Maria de la Perxa El coll de la Perxa, que als documents llatins pren el nom de portus de Pertica el port de la Perxa, era d’accés difícil durant l’hivern El nom li venia de les perxes plantades al sòl i que eren destinades a guiar el viatger sobre la neu S’hi arribava per la strata confíentana el camí…

Fou prevere Publicà estudis sobre Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó, la catedral d’Elna, sant Galderic i La chanson de Sainte Foy Com a poeta és autor d’un recull de poemes de ressonàncies verdaguerianes titulat Lliris, roses i violes collits en les muntanyes del Canigó i oferts a Maria Sanctíssima 1914

El lloc d’Espona Sponda és consignat des de l’any 875, en què apareix com a afrontació de la villa d’Ans o Ancs Tenia una església dedicada a sant Salvador, que fou confirmada al monestir de Cuixà l’any 968 per la butlla papal de Joan XIII No se’n coneix cap rastre

Doctor en dret Monjo benedictí, fou successivament abat d’Amer 1605-10, de Breda 1615-19 i de Cuixà 1619-27 Bisbe de Solsona 1630-34 i canceller reial del Principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya Convocà dos sínodes morí durant la visita pastoral de la seva diòcesi Deixà publicades algunes cartes pastorals