Resultats de la cerca

Aquesta capella devia ser situada prop del barri de Sant Salvador de la Calçada i segurament es trobava a ponent del dit barri, on encara existeix avui dia el pou de la capella La primera notícia documental és del 1216, any en què Arnau de Perelló, de Martorell, fa un llegat de sis diners a la capella de Sant Salvador Novament és esmentada l’any 1286 pel fet que Guerau VII de Cervelló fa donació perpètuament a l’església de Sant Salvador de la Calçada i als procuradors d’aquesta capella d’un cens d’un parell de capons, però sense cap dret de senyor, que el dit Guerau percep tots els anys de…

Una de les primeres mencions del lloc de Torroja Torrogia data de l’any 1261, quan el prior del cenobi cartoixà d’Escaladei atorgà una carta d’establiment d’una granja en aquest indret a una trentena de pobladors, als quals uns anys més tard se n’afegiren uns altres vint, mitjançant un nou document d’establiment D’altra banda, el lloc de Torroja és esmentat en la carta de poblament de Poboleda datada el 27 de març de 1270, i atorgada per Bernat de Déu, prior d’Escaladei entre les afrontacions territorials del lloc de Poboleda, donat pel prior per tal d’habitar-lo i conrear-lo,…

Se'n conserven diverses versions llatines la més antiga de les quals és atribuïda a Enric de Saltrey, benedictí del s XII, franceses, provençals i italianes A la península Ibèrica, la primera difusió de la llegenda correspon a una versió lleonesa del s XIII Aquesta llegenda fou també molt coneguda a Catalunya Hi ha una traducció catalana del Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii de Saltrey vers el 1189 feta per Ramon Ros, jurista de Tàrrega, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, i datada el 1320, d’un cert interès lingüístic Joan I, home de…

Obrí al públic el 7 de febrer de 2015 Té la seu en dos casals gòtics de la ciutat, la casa Mora i la casa Nadal del carrer de Montcada, que anteriorment havien allotjat el Museu Barbier-Müeller d’Art Precolombí  1997-2012, el Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona  1982-2008 i el Museu del Disseny de Barcelona  2008-12 De caràcter etnològic, la part dedicada a exposicions permanents és dividida en quatre seccions Àfrica, Àsia, Amèrica Amèrica del Sud i Central i Oceania Hi ha també un espai dedicat a exposicions temporals Les peces exposades provenen principalment de la collecció de la…

Segons una escriptura datada el 23 de juliol de 1039, el terme i la parròquia d’Ullastrell foren cedits al monestir de Sant Llorenç del Munt per la comtessa Ermessenda i el seu nét Ramon Berenguer I El document de donació expressa que els comtes cedeixen a Sant Llorenç “villam scilicet que dicitur Oleastreto” , amb la seva església de Santa Maria, amb delmes, primícies, oblacions, cases, terres i aigües, com ho havia tingut Senegundis En la documentació que avui dia es conserva de Sant Llorenç del Munt consten diverses escriptures referents a la parròquia d’Ullastrell, a través…

Cap al 1420 la seva família fou expulsada de Magúncia per motius polítics, i s’establí a Estrasburg, on ell treballà en la talla de pedres precioses i més endavant, cap al 1437, en la fabricació de miralls Hi ha notícia que, aproximadament a partir d’aquesta època, es dedicà al desenvolupament d’una tècnica, envoltada del més gran secret, que hom pot identificar amb el procediment d’impressió per mitjà de tipus mòbils El 1448, de nou a Magúncia, continuà les investigacions per al perfeccionament del seu invent, i el 1450 s’associà amb Johann Fust, que aportà 800 gulden per a “fer llibres” En…

El seu límit superior és pres convencionalment a 2500 milions d’anys i l’inferior correspon a l’edat de la roca més antiga datada radiocronològicament, és a dir uns 4000 milions d’anys L’Arqueà sembla haver estat temps d’una activitat plutònica i volcànica desmesuradament universal les roques d’aquesta edat tendeixen a ésser geoquímicament primitives i les unitats sedimentàries són predominantment vulcanogèniques, tot i que s’hi han enregistrat roques carbonàtiques, terrígenes i, fins i tot, evaporites Biològicament, apareixen a l’Arqueà els primers bacteris 3200 milions d’anys,…

Els anys 1001 o 1003 i 1017 hi ha documentades dues donacions de sengles alous a Santa Maria de la Seu, situats al terme de Sant Iscle —després terme de Turbiàs— a la vila d’Eres El lloc és esmentat en altres documents relatius a la vall de Castellbò dels anys 1030, 1035 o 1113 En una venda feta pel vescomte Ramon Mir i la seva muller, datada entre el 1060 i el 1108, consta entre els termes de la vall de Castellbò, el de Sant Vicenç, vinculat al de Sant Iscle i Santa Coloma, que molt bé podria referir-se a Sant Vicenç d’Eres Tanmateix, atesa la manca d’informació documental, no…

El lloc de la Nou és documentat des de l’inici del segle XI Un dels primers esments es troba en una escriptura datada l’any 1011 quan és citat “ ipsum kastelar que dicunt Nuce ”, com a afrontació territorial del castell d’Albinyana L’església de Santa Magdalena de la Nou, com també la d’Altafulla, havia depès a l’inici del segle XII de l’única parròquia de la contrada, la de Tamatit, que és citada en la butlla que el papa Anastasi II atorgà l’any 1154 a l’església de Tarragona Posteriorment, en un any imprecís entre el 1154 i el 1194, l’església parroquial d’Altafulla nasqué en…

Hom disposa d’escasses noticies d’aquesta fortalesa, de la qual es desconeix l’emplaçament Una de les primeres mencions data de l’any 1211, quan Guillem de Tarragona, amb el consentiment del rei Pere i de Catalunya-Aragó, va fer donació, en condomini, de la jurisdicció que li pertanyia dels llocs i castells de Salou, la Pineda i Alió a l’arquebisbe Ramon de Rocabertí Aquest prelat, l’any següent, va adquirir per 5 000 sous a Guillem de Tarragona els castells de Salou i la Pineda, i els cedí al paborde i al capítol de la seu de Tarragona L’any 1230 Guillem de Tarragona llegà en testament el…