Resultats de la cerca

A 2,600 km del camí d’Ardèvol a Su, abans de trencar cap a Cal Cós, en un petit bosc de roures encerclat pel camí nou i el vell, hi ha algunes deixalles del que havia estat Sant Pere del Cós En un document datat el dia 15 d’abril de l’any 1202, apareix que un tal Pere Sarraí, fill d’Arnau de Cardona, llega a Santa María de Solsona alguns honors del Castell de Comabella i del terme d’Ardèvol, “ ço es de Sant Pere de Chos ” Fa poc més de cinquanta anys que aquest temple fou desmuntat i hom en reaprofità els carreus per a bastir amb ells una altra construcció propera D’aquell…

És un temple de tres naus, amb baptisteri de piscina quadrada cobert amb cimbori, que és al Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs La construcció original és del s IV i perdurà fins al VIII Dins el temple hi ha nombrosos enterraments contemporanis de l’època del culte, amb sarcòfags de pedra Han estat trobades, malmeses, diverses peces litúrgiques de bronze, del s VII Les excavacions desenvolupades entre el 1982 i el 1987 sota la direcció de Pere de Palol i Salellas han permès descobrir la totalitat de la basílica paleocristiana i un petit poblat agrícola que s’estenia al costat…

Hom ha datat la seva construcció de l’època augusta segle I aC La part baixa consta d’onze arcades, i la superior, de vint-i-tres, té 164 m de llargària des de la clau de volta dels arcs de cada extrem i fa 25 m d’alçària Per damunt de l’arcada superior passava una canal oberta, per on corria l’aigua La pedra és assentada sense morter, i les claus de les voltes són independents de les filades horitzontals És l’única construcció destacada que resta de les diverses canalitzacions que duien aigua a la Tàrraco romana i un dels aqüeductes més monumentals i més ben conservats de la…

Fou contractat, el 1443, pels consellers, i signat i datat el 1445 Se'n conserva la taula central, amb la Mare de Déu amb el nen Jesús a la falda, asseguda en ric setial, entre finestres claraboiades a banda i banda, imatges de santa Eulàlia i sant Andreu, amb grups d’àngels cantors, i als peus, els consellers a la dreta, Joan Llull i Francesc Llobet a l’esquerra, Joan de Junyent, Ramon Savall i Antoni de Vilatorta, agenollats, vestits de cerimònia i amb la semblança individual exigida en el contracte L’obra reflecteix les influències de la pintura flamenca tècnica a l’oli,…

Documentat del 1471 al 1486, encara que anteriorment al 1471 degué viure a Saragossa, on aprengué l’art de Jaume Huguet, que aleshores hi treballava, i del qual fou el millor deixeble i continuador a Aragó, fins al punt d’haver-se confós l’obra primera d’Huguet amb altres de l’aragonès Com a peces més importants destaquen el Retaule dels Sants Joan i Miquel de l’església de San Valero, a Saragossa, i el de la Mare de Déu de l’església de San Pablo, avui al Museo Provincial de Bellas Artes, a la mateixa ciutat, i sobretot el Retaule de Pallaruelo de Monegros , signat i datat el…

Situació Base d’un colomer, recolzada en part sobre una roca ECSA – A Villaró Les restes d’aquest colomer es troben a la part alta del poble de Miravall Mapa 34–11253 Situació 31TGC587872 Colomer Es tracta de la base d’un colomer, recolzat parcialment sobre la roca La part que en sobresurt fa 3 m d’ample per 1,5 m L’aparell és irregular, amb els carreus de petites dimensions, només treballats a les cantonades, units per un morter de guix L’alçària de les restes conservades no ultrapassa els 3 m A la base les pedres fan un sòcol poc pronunciat Per poder arribar-hi hom hi practicà un camí…

El terme de SantaFe va pertànyer des d’antic a la catedral de Barcelona El document més reculat trobat fins ara que es refereix a l’indret és el testament d’Arbert, datat el 1142, on s’esmenta el lloc de S Fidem al Penedès, el qual aquest concedí a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona Segons un document del 1195, la quadra de SantaFe era a ponent del castell de Mal Consell, que pertanyia al terme de la Granada Al segle XIV s’esmenta el castell de …

Les notícies documentals sobre aquest castell són molt escasses El lloc de Picamoixons era conegut al segle XII amb el nom de Rocabruna L’arquebisbe Guillem de Torroja i el comte-rei Alfons I donaren aquest territori a Pere de Vilagrassa i la seva muller per tal que edifiquessin una fortalesa i hi establissin una població, segons consta en un document datat el dia 16 de desembre de l’any 1171 El comte i l’arquebisbe es reservaren la potestat de la fortalesa que Pere de Vilagrassa construiria a Rocabruna No es pot descartar la hipòtesi que la fortificació bastida per Pere de…

La villa de Taliano , que va donar nom a l’església i al terme, surt esmentada l’any 961, i quatre anys més tard, el 965, l’església de Taliano fou donada a la seu de Barcelona el 1969 se’n va commemorar el millenari L’antiga parròquia surt molt documentada al llarg del temps, i consta que l’església experimentà restauracions després del 1330 i del 1439, fins que fou totalment reedificada a partir del 1574, sota la direcció del mestre de cases Antoni Mateu Sobre el seu portal renaixentista, semblant al del monestir dels Àngels de Barcelona, hi ha un relleu de sant Martí amb el cavall, que…

Probablement tingué alguna relació amb C Festa Se li atribueix la compilació del manuscrit Rusconi , datat el 10 de juny de 1518 Pels continguts d’aquest document degué viure a la regió de l’Emília-Romanya durant aquells anys, potser ja al servei de la família Fieschi, alguns membres de la qual ocuparen diversos càrrecs al servei del papa Lleó X Situat a l’entorn d’aquest papa, se li concedí un càrrec a la catedral de Torí el 13 d’abril de 1520, però no hi ha evidències de la seva estada allí, perquè sembla que confià els seus afers en aquella ciutat al seu pare, Jacobinus Festa…