Resultats de la cerca
Es mostren 1385 resultats
Remy Casabó
Pintura
Pintor.
Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on estudià a l’Escola de les Belles Arts 1951 i s’establí Hi feu la primera exposició individual l’any 1958 La seva obra evolucionà del cézannisme a un expressionisme intens que s’apropà a l'abstracció Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta, el nu femení i el retrat Durant els fets de Maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista Des d’aquest any abandonà la feina de conductor d’autobús per dedicar-se exclusivament a la pintura Des dels primers anys vuitanta, que caigué greument malalt, entrà en una…
Lluïsa Giró Marsal
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
S’inicià en la pràctica del basquetbol i l’atletisme a partir del 1935 a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya L’any 1939, per les dificultats per a continuar practicant l’atletisme davant l’actitud del règim franquista, passà a dedicar-se al basquetbol i ingressà a la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona Participà en diversos enfrontaments entre Catalunya i Madrid amb la selecció catalana Amb el seu equip participà en les competicions d’Educación y Descanso, però amb la denominació de l’empresa Ezequiel Giró Al principi de la dècada dels cinquanta es retirà El 1996…
Pere Carné Serra
Excursionisme
Excursionista.
Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné
Evarist Vallès i Rovira
Pintura d'Evarist Vallès i Rovira
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Anà a establir-se de petit a Figueres Estudià dret a Barcelona Començà a dedicar-se a la pintura el 1946 Residí un quant temps a París, i exposà a Figueres el 1948 La seva primera pintura és surrealista, influïda per Dalí, de composició lineal i descriptiva Evolucionà cap a una pintura més intellectualitzada, sempre amb predomini de la línia, fins el 1956, que assolí un cubisme geometritzant, on el color agafa la preponderància fins a ésser exultant De nou a París, palesà en la seva obra la influència de Picasso, fins que abandonà la figuració per conrear una abstracció que…
neorural
Antropologia
Sociologia
Dit de la persona d’ origen urbà que s’ instal·la en una zona rural per dedicar-se generalment a l’ agricultura o la ramaderia.
Amb el mateix nom es coneix el fenomen sociodemogràfic, produït sobretot a partir de la dècada dels vuitanta del s XX, a partir del qual alguns membres de la població urbana opten per desplaçar-se al món rural, tot esperant trobar-hi el ritme i els valors propis d’un estil i d’una qualitat de vida difícilment assolibles en el món urbà actual Els motius que empenyen el neorural a aquest canvi de vida poden ésser diversos personals, ideològics, de salut, estratègics o senzillament conjunturals La millora de les xarxes de comunicació i la generalització a tot el territori de les…
la Cuirassa
Barri
Barri de Lleida, situat a llevant del carrer de Cavallers.
Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases,…
Josep Martrus i Malagelada
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Deixà els estudis de filosofia per dedicar-se al comerç i després al periodisme, i fundà, a Manresa, els periòdics El Cardoner 1876, La Montaña 1880, Revista Catalana 1881-82 i Diario de Manresa 1885 Publicà llibres de poesies en castellà Visiones y realidades , 1871 i en català Brots primerencs , 1880 Faules alemanes en vers català , 1881, comèdies de costums La festa major , 1895, monòlegs còmics En Peguera , 1897 A les fosques , 1899 L’eclipse o l’home de la ullera , 1900, un “dramet” allegòric Manresa i Puigcercós , 1896 i alguns estudis, com ara Memoria sobre la…
,
Johann Georg Leopold Mozart
Música
Compositor alemany.
El 1737 s’establí a Salzburg, on fou compositor de cort de l’arquebisbe Es casà amb Anna Maria Pertl 1747 El 1756 any que nasqué el seu fill Wolfgang AMozart publicà un notable mètode de violí Versuch einer gründlichen Violinschule Els dots musicals insòlits de Wolfgang el mogueren a abandonar la seva carrera musical i dedicar-se a exhibir-lo per les corts europees amb la seva altra filla Nannerl, pianista precoç i a donar-li un ensenyament ampli i rigorós Entre les seves obres es destaquen un concert per a trompeta i orquestra, una cassació atribuïda fins fa poc a JFHaydn amb…
Emmanuel Mounier
Filosofia
Pensador francès.
Havent estudiat filosofia, renuncià el doctorat per dedicar-se a l’acció Catòlic fervent, cercà les bases d’una revolució alhora econòmica i moral el personalisme Aquest, més que un sistema, és un moviment que no rebutja cap aportació útil per a separar el cristianisme del “desordre establert” El 1932 fundà la revista Esprit , i fugí de situar el moviment com una “tercera força” centrista o demòcrata-liberal Després de la Segona Guerra Mundial continuà la tasca i la revista Publicà, entre altres obres, Révolution personnaliste et communautaire 1934, Qu'est-ce que le…
Samuel Finley Breese Morse
Inventor nord-americà.
Deixà la professió de pintor per a dedicar-se a un antic projecte de telègraf elèctric Amb el suport econòmic d’un seu exalumne d’art, Alfred Vail, construí el primer aparell i féu les primeres transmissions a distància el 4 de setembre de 1837, a Nova York El 1838 ideà el codi de senyals a base de punts i ratlles, conegut com a alfabet Morse La primera línia telegràfica, de Washington a Baltimore, no fou enllestida fins pel maig del 1844, a causa de les dificultats posades per l’antic servei de correus, que es considerava perjudicat L’invent de Morse fou perfeccionat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina