Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
Edith Stein

Edith Stein
© Fototeca.cat
Filosofia
Pensadora alemanya.
Filla d’un comerciant jueu i deixebla i assistent de Husserl, el 1922 es convertí al catolicisme, fou professora 1922-31 al convent de dominicanes d’Espira i a l’institut de pedagogia de Münster 1932 El 1933 ingressà, a Colònia, en l’orde de les carmelitanes, on adoptà el nom de Teresia Benedicta a Cruce el 1938 es traslladà al convent d’Echt Holanda, d’on el 1942 fou deportada al camp de concentració d’Auschwitz En la seva obra, pòstuma, Endliches und ewiges Sein ‘Ésser finit i etern’, 1950 cercà de fonamentar fenomenològicament la concepció tomista Altres obres seves són Eine…
Anna Birulés i Bertran
Economia
Política
Economista i política.
Doctorada per la Universitat de Barcelona, on fou deixebla de F Estapé, hi impartí classes Els anys vuitanta dirigí el Centre de Desenvolupament Empresarial del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya, i presidí el Consorci per a la Promoció Comercial de Catalunya Secretària general tècnica del Banc Sabadell del 1990 al 1997, any que fou nomenada directora general de Retevisión, càrrec que exercí fins al seu nomenament 2000 com a ministra de ciència i tecnologia del govern presidit per JM Aznar Abandonà el ministeri arran de la remodelació del govern que feu Aznar…
Elisabeth Maconchy
Música
Compositora anglesa d’ascendència irlandesa.
Començà a compondre quan tenia sis anys Estudià composició al Royal College of Music de Londres 1923-29 amb Charles Wood i R Vaughan Williams El 1929 guanyà una beca Octavia que li permeté viatjar a Praga, on fou deixebla de KB Jirák i on obtingué el seu primer èxit amb l’estrena del Concertino per a piano , el 1930 De nou a Londres, es casà amb William LeFanu i, una setmana més tard, estrenà la suite The Land als Promenade Concerts, que tingué una gran acollida El 1932 emmalaltí de tuberculosi, malaltia que la forçà a deixar Londres Al llarg del 1936 les seves cançons i la seva…
Maria Llàcer i Rodrigo
Música
Soprano valenciana.
Inicià estudis musicals a la seva ciutat natal i perfeccionà la tècnica de cant a Milà com a deixebla, entre d’altres, de M Vidal La seva carrera internacional s’inicià el 1908 a Viareggio Toscana Un any més tard es presentà amb èxit a Florència i també al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on cantà Ernani al costat d’E Bastianini i estrenà Tiefland , d’E d’Albert Després de les seves actuacions a Nàpols 1911 i Madrid 1915 es presentà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1916 El 1925 cantà Tosca a Lisboa, al costat de M Fleta Actuà a París 1922 i Verona 1924, i la temporada…
Maria João Pires
Música
Pianista portuguesa.
És considerada una de les artistes més creatives de la seva generació Oferí el seu primer concert a quatre anys i quan en tenia setze es graduà al Conservatori de Lisboa, on fou deixebla d’E Campos Coelho Estudià composició i teoria amb F Benoit i amplià la seva formació amb Rosl Schmid a Munic i amb Karl Engel a Hannover Maria João Pires ha mostrat sempre una gran predilecció per l’obra de WA Mozart i de JS Bach Ha estat distingida amb nombrosos premis -el primer a nou anys-, entre els quals destaca el que rebé l’any 1970 en el concurs organitzat a Brusselles amb motiu del…
Elionor d’Urgell
Història
Comtessa d'Urgell.
Filla gran de Pere II d'Urgell i de Margarida de Montferrat i germana del comte Jaume II Empresonat el seu germà el 1413, i segons testament del seu pare, passà a ser comtessa d'Urgell, raó per la qual fou jutjada pel rei Ferran I i, declarada culpable com el seu germà, li foren confiscats tots els béns Juntament amb la seva mare, la seva germana Cecília i la seva cunyada Isabel esposa de Jaume i les seves filles, es reclogué al monestir de Sixena, l'abadessa del qual era la seva germana Isabel L'any 1416, Elionor i Cecília foren traslladades al monestir de Corbins, i el 1418…
Brigitte Schlieben-Lange
Lingüística i sociolingüística
Filòloga alemanya.
Catedràtica de romanística i lingüística general de la Universitat de Frankfurt del Main, es formà a les universitats de Munic, Ais de Provença i Tübingen, on fou deixebla d’E Coseriu En el camp de la romanística es dedicà especialment a l’occità i al català Okzitanische und katalanische Verbprobleme ‘Problemes del verb català i occità’, 1971, Okzitanisch und Katalanisch Ein Beitrag zur Soziolinguistik zweier romanischer Sprachen ‘Occità i català Una contribució a la sociolingüística de dues llengües romàniques’, 1971 Fou coeditora de la revista Zeitschrift für Katalanistik ‘…
Lluïsa Granero i Sierra
Escultura
Escultora.
Nascuda en una família humil d’origen andalús, entrà en contacte amb l’escultura a partir del seu treball com a model de Jaume Otero i Enric Monjo, dels quals fou deixebla El 1964 guanyà la càtedra de modelatge i composició de l’Escola de Belles Arts de Barcelona primera dona catedràtica d’escultura a l’Estat espanyol El 1968 feu la primera exposició individual a la Sala Parés de Barcelona Seguidora d’un classicisme simplificat, destaquen les seves estàtues en espais públics, com ara el Sant Jordi i la seva parella , de grans dimensions, al nou edifici de la Universitat de Belles…
Montserrat Ros i Ribas
Literatura catalana
Hel·lenista.
Llicenciada en filologia clàssica per la UB i deixebla de Miquel Dolç i de Josep Vergés, fou collaboradora de la Collecció Fundació Bernat Metge, des del 1968 en les tasques de correcció, de revisió i d’edició, i entre el 1994 i el 2007 fou membre del consell directiu Del 1988 al 1998 fou redactora i correctora de Curial Edicions Catalanes Gran coneixedora de les llengües clàssiques i especialista en la fixació del català, el 1998 esdevengué directora de publicacions de la Fundació Bíblica Catalana Versionà les Faules d’Isop 1984 i 1989 i els 12 primer cants 3 volums de la Ilíada…
Maud Tortelier
Música
Violoncel·lista francesa.
Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla de Pierre Fournier, Maurice Maréchal i Joseph Calvet i on es graduà el 1945 amb primers premis en violoncel i música de cambra L’any següent contragué matrimoni amb el violoncellista Paul Tortelier , amb qui interpretà i enregistrà obres per a dos violoncels, com el Concert per a dos violoncels d’A Vivaldi Desenvolupà també una carrera important com a solista, convidada per les millors orquestres d’Europa El 1964 interpretà el Concert per a violoncel i orquestra d’A Khačaturjan, sota la direcció del mateix compositor En 1956-69…