Resultats de la cerca

El fideisme fou una reacció conservadora de catòlics i protestants davant l’efervescència ideològica i política de la darreria del segle XVIII, dirigida principalment contra l’enciclopedisme, el racionalisme illustrat i la Revolució Francesa Les seves arrels foren la impotència de la raó natural per a defensar la veritat contra l’escepticisme i l’ateisme i, alhora, el desig de mantenir les veritats fonamentals de l’ordre moral i religiós tradicionals S’estengué per França, Bèlgica i Alemanya, i fou condemnat per l’Església Catòlica en el concili I del Vaticà

Per pressions de Bizanci es convertí al cristianisme 864, i l’emperador bizantí Miquel III li reconegué les conquestes del sud d’Albània El desig de mantenir autònoma l’església búlgara respecte a Bizanci l’induí a acostar-se a Roma, bé que finalment acceptà la primacia bizantina Durant el seu mandat la llengua eslava fou adoptada a l’església i a l’estat El 889 es retirà a un monestir, i quatre anys després substituí com a successor el seu primogènit Vladimir, inclinat vers el paganisme, pel seu segon fill Simeó

Estudià dret a Alcalá de Henares, però, molt inclinat vers la filosofia i becat pel govern espanyol, anà a Alemanya i a Bèlgica a aprofundir el coneixement que ja tenia de Krause, mort pocs anys abans En tornar a Madrid, com a catedràtic de metafísica, l’exercici de la seva docència seguí les vicissituds de la política i es polaritzà en el desig d’entroncar l’idealisme absolut de Krause amb la mística castellana Professor exemplar, el seu influx perdurà sobretot mitjançant la Institución Libre de Enseñanza , fundada per deixebles seus

És famosa per la presència, segons una antiga llegenda, de Maria Magdalena, Maria de Jaume i Maria Salomé, juntament amb Sara i un grup de deixebles fidels de Jesús que partiren d’ací a evangelitzar les Gàllies L’any 1448 Renat de Provença, atenent el desig popular, manà d’edificar una església al lloc on havien estat trobades les suposades relíquies de les santes Al seu entorn anualment s’apleguen, el 25 de maig, pelegrins de tots els indrets de Provença i del Baix Llenguadoc, així com una munió de gitanos, vinguts de tot el món, per honorar santa Sara, llur patrona

En el primer cas, la licitud o illicitud penal és una qüestió molt debatuda i la solució depèn de les concepcions filosòfiques vigents en un moment determinat l’autocastració, que comporta una mutilació, no ha estat sancionada penalment gairebé mai En el segon cas, l’autolesió sol ésser una automutilació dels genitals feta generalment per esquizofrènics, certs delirants homosexuals que es castren pel desig de canviar de sexe, i masoquistes o depressius que ho fan com a autopunició L’exempció de responsabilitat penal establerta actualment en els casos d’esterilitzacions i cirurgia…

Fill de Pere Ausiàs Marc , fou donzell, jurista i senyor de Montcortès, Canós, Clariana i la Goda En morir, el castell de Montcortés passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó Participà amb poemes catalans en un dels dos certàmens poètics barcelonins dedicats a la Immaculada Concepció 1580 i en un altre celebrat el 1585 sobre la diferència entre amor i desig Publicà un sonet al llibre Selva de sentències del canonge Jeroni Ferrer de Guissona Barcelona 1623 El 1584 escrigué als consellers de Barcelona un informe sobre molins de vent que consta de tres epístoles

És autor de novelles com La casa del pare 1998, I de tot d’una la fosca 2003 i Els saragalls del desig 2005 Ha conreat el gènere biogràfic amb títols com El darrer canonge 1991 relats testimonials, com Memòria xueta 1994, i cròniques d’emigrants mallorquins, com Cuba, en el cor 1996 També ha publicat obres divulgatives sobre la Mallorca rural, com ara els quatre volums Possessions de Mallorca I-IV 1985-91 i Paraules i coses de Fora Vila 1996, entre d’altres Fou fundador i director de la revista local Sa Pobla  1982-88

La rebellió expressada als primers llibres — Versos y oraciones del caminante 1920 i 1929 i Drop a star 1933 — es radicalitzà en els que són producte de la guerra civil i l’exili El payaso de las bofetadas 1938, El hacha 1939, Español del éxodo y del llanto 1939, El gran responsable 1940, Ganarás la luz 1943 A aquestes obres i a les posteriors — Antología rota 1947, Llamadme publicano 1950, El ciervo 1954, Belleza cruel 1958 i Oh este viejo y solo violín 1968 — , el seu desig de justícia i llibertat és expressat amb un llenguatge apassionat, influït per Whitman

Fou deixeble d’Enric Granados i de l’Acadèmia Marshall, on més tard fou professor Dirigí el cor del Cercle Catòlic de Gràcia, i fou membre i professor de l’Institut de Cultura Musical de Barcelona És autor de cançons sobre texts de Carner Fred , 1926, López-Picó, etc, sardanes, com Desig 1926, música de cambra, etc El 1952 fundà el Trio Fluvià, del qual fou pianista i amb el qual actuà per tot Catalunya fins el 1959 Fill de Pius de Fluvià  i Borràs i nebot de Manuel de Fluvià , és pare de l’heraldista Armand de Fluvià

Mestra d’ensenyament secundari, ha destacat en el camp de la literatura infantil i juvenil amb obres com Un armariet, un cofre i un diari 1981, premi Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil, 1982, En Gilbert i les línies premi Folch i Torres, 1983, Els ulls del drac 1988, premi nacional de literatura infantil i juvenil, 1991, Les ulleres màgiques 1992, Bèsties petites 1993, El mar i el desig premi Joaquim Ruyra, 1993, La pluja del sud 1996, Si la lluna parlés 1997, El mestre de dibuix 1998, Les ulleres màgiques 1998 i Història d’un arbre 1998