No hi ha raó per a interrompre ni alterar substancialment les relacions sexuals durant l’embaràs. Precisament en aquesta etapa de la vida les relacions sexuals satisfactòries enforteixen el vincle de la parella, la qual cosa pot ésser molt important per a fer front amb il·lusió a l’arribada del nou membre de la família. Tanmateix, però, hi ha parelles que reprimeixen el seu desig sexual durant l’embaràs perquè creuen que l’activitat sexual pot perjudicar el desenvolupament del fetus. A més, algunes dones s’imaginen que el seu cos de gestant ja no és desitjable, quan la veritat és que molts homes se senten especialment atrets per la seva dona embarassada.
Certament, durant la gestació alguns factors poden disminuir puntualment el desig de relacions sexuals; això s’esdevé en el cas que es presentin determinats trastorns habituals de l’embaràs, com ara les nàusees. A més, l’agilitat de la dona es pot reduir durant aquest període, de manera que les seves possibilitats de joc sexual es limiten. A part d’aquestes limitacions, però, les relacions sexuals es poden mantenir normalment en la major part dels casos. Solament pot ésser contraindicat el coit vaginal en les dones que han tingut avortaments repetits, o que presenten determinades alteracions com ara hemorràgies vaginals, segons la indicació del metge.
Les relacions sexuals s’han d’adaptar a l’estat de la dona en cada fase de l’embaràs. En general, cal evitar les posicions que comportin una compressió de l’abdomen matern. Per aquesta raó no és recomanable la posició clàssica de l’home sobre la dona, sinó que aquest s’aguanti amb els braços. Hi ha d’altres posicions que poden ésser més còmodes, com ara col·locar-se la dona sobre l’home, o ambdós de costat, per exemple. Solament durant les darreres setmanes de l’embaràs és preferible d’evitar el coit vaginal ja que es poden estimular les contraccions uterines.