Resultats de la cerca
Es mostren 1859 resultats
anàlisi toxicològica
Aïllament, identificació i dosificació de les substàncies tòxiques que poden ésser trobades en l’organisme.
Aquests tòxics poden ésser aïllats mitjançant el buit gasos i vapors, la destillació tòxics volàtils, la destrucció de la matèria orgànica acompanyant tòxics minerals o els dissolvents tòxics orgànics fixos Una vegada aïllats, cal procedir a llur identificació i quantificació, amb mètodes químics, físics o biològics
Sepultures alt-medievals del Vilar (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
En un camp anomenat el Vilar, dins la finca de Can Mercer de la Penya, situada uns 2,5 km del nucli urbà de Ribes, en direcció est, van aparèixer l’any 1900 restes humanes El 1956 es van trobar les restes d’una possible tomba El 1978, en aparèixer una tomba fortuïtament, es decidí fer una ràpida excavació duta a terme per Benjamí Costa, Jaume Gabaldà, Josep, Magí i Xavier Miret i Eduard Riu de la Universitat de Barcelona Es trobaren dues tombes, les quals tenien unes característiques molt similars Totes dues foren excavades a la mateixa terra, amb una planta no gaire regular Eren orientades W…
Troia
Ciutat antiga
Antiga ciutat de l’Àsia Menor, situada als territoris de la Tròade, prop de l’estret dels Dardanels (actualment, el pujol de Hisarlik, Turquia).
Considerada durant molts segles com una invenció d’Homer, l’existència real d’aquesta ciutat pogué ésser demostrada, a les acaballes del segle XIX, gràcies als esforços i la tenacitat de H Schliemann, que la descobrí amb l’ajut de l’arquitecte Dörpfeld La ciutat que Schliemann considerà la Troia homèrica no s’ajustava a la veritat històrica, perquè, en realitat, es tractava d’un nucli de població d’època hellenística Però, prosseguint les excavacions, a la setena capa geologicoarqueològica hom trobà les restes d’una ciutat que corresponia, cronològicament, a l’època micènica es tractava,…
expansió dels fons oceànics
Hidrografia
Augment de la superfície dels fons oceànics per aportació de materials magmàtics profunds a través de les dorsals oceàniques, els quals s’incorporen a l’escorça oceànica.
L’aportació de nous materials allunya els més antics de la dorsal i a mesura que l’oceà s’eixampla els continents es desplacen Com que el diàmetre de la Terra no augmenta, la formació d’escorça oceànica és compensada per una destrucció de litosfera a les zones de subducció
Sodoma
Ciutat
Antiga ciutat de la pentàpolis
de Palestina.
El seu rei Bera participà en l’expedició contra Amrafel La Bíblia en fa l’habitatge de Lot i en descriu la destrucció com a càstig del pecat sodomia, juntament amb Gomorra Actualment una muntanya de la riba sud-occidental de la mar Morta en porta el nom djebel Usdum
arma convencional pesant
Militar
Arma bèl·lica que té com a objectiu deixar fora de combat el major nombre possible de persones.
S’anomena convencional perquè no pertany a la categoria d’armes de destrucció massiva, com les químiques, biològiques i nuclears, i pesant perquè és una arma de gran volum que no pot ser transportada per una persona o un grup de persones, com avions, vaixells, submarins, tancs, canons o metralladores
ascorbinasa
Biologia
Botànica
Enzim vegetal que conté coure.
Catalitza l’oxidació de l’àcid ascòrbic vitamina C a àcid dehidroascòrbic, reacció que comporta la destrucció de la vitamina És un dels enzims del grup de les polifenolases que intervenen en l’enfosquiment enzimàtic dels aliments fruites, hortalisses, etc La seva acció pot evitar-se escaldant els productes vegetals
pancreatitis crònica
Patologia humana
Pancreatitis produïda per causes similars a la pancreatitis aguda, però de curs més lent, que es manifesta a vegades amb accessos aguts (sobretot a causa de l’alcohol).
En progressar la malaltia minva la capacitat funcional del pàncrees, que secreta pocs enzims, i apareix esteatorrea i creatorrea i, finalment, s’instaura una síndrome de malabsorció Sovint es formen calcificacions en el pàncrees i es desenvolupa a poc a poc una diabetis mellitus per destrucció de les cèllules productores d’insulina
Niccolò Lancia
Història
Vicari dels ducats d’Atenes i Neopàtria (entre el 1331 i el 1335), en substitució d’Ot de Novelles.
El 1335 fou excomunicat pel bisbe Guglielmo Franzipani, juntament amb el duc Guillem II d’Atenes i altres caps de la Companyia Catalana Hom suposa que fou qui ordenà la destrucció del castell de Sant Omer, a Tebes, arran de l’expedició de Gualter VI de Brienne, pretendent del ducat d’Atenes
aigua de cristal·lització
Farmàcia
Química
En un sentit més lat, la totalitat de l’aigua dels hidrats formats per evaporació o refredament de solucions aquoses, tant si és parcialment o totalment aigua de constitució
com si és pròpiament aigua de cristal·lització.
La pèrdua de l’aigua de cristallització per escalfament o per eflorescència és causa de la destrucció dels cristalls macroscòpics, però el producte anhidre obtingut també és, en general, cristallí, o sigui que hi ha només canvi d’estructura En termes generals, doncs, l’aigua no és indispensable a la cristallització de la substància
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina