Resultats de la cerca
Es mostren 2190 resultats
Filippo di Ser Brunelleschi
Arquitectura
Escultura
Arquitecte i escultor italià, un dels iniciadors del Renaixement, juntament amb Donatello i Masaccio.
Al començament desenvolupà essencialment la seva activitat dins el camp de l’escultura El 1401 es presentà al famós concurs, guanyat per Ghiberti, per a les segones portes del baptisteri de Florència, amb un relleu en bronze, del sacrifici d’Abraham Museo Bargello, Florència Després es decantà cap a l’arquitectura El 1409 treballava a la Torre della Petraia de Florència i a la casa d’Apollonio Lapi al Canto de Ricci, i féu, encara, una darrera obra escultòrica, el crucifix de fusta de la capella Gondi, a Santa Maria Novella Al llarg del segon decenni del s XV treballà contractat per la…
Cayetano Borso di Carminati
Història
Militar
Militar, de família genovesa.
D’ideologia liberal, combaté contra els règims absolutistes de Sardenya, de Ferran VII 1821-23 i de Portugal i participà, a París, en la Revolució de Juliol 1830 Lluità contra els carlins 1835 i participà en la campanya del Maestrat de 1837-38 i en el setge de Morella del 1838 Prengué part en la conspiració del 1841 contra Espartero i es revoltà a Saragossa, però fou fet presoner i afusellat
Luigi Palma di Cesnola
Arqueologia
Història
Política
Arqueòleg i polític nord-americà d’origen italià.
Primerament fou militar, i el 1865 passà a cònsol dels EUA a Xipre Es dedicà a reunir una gran collecció d’antiguitats xipriotes la major part és ara al Metropolitan Museum of Art de Nova York Bé que recollides sense mètode, les peces d’aquesta collecció són capitals per al coneixement de les cultures i l’art antic de Xipre
Gioacchino Ventura di Raulica
Cristianisme
Teòleg i predicador sicilià.
Fou general de l’orde dels teatins Home d’idees liberals i democràtiques en política i partidari del tradicionalisme en filosofia, exercí una gran influència en el moviment nacionalista sicilià Exiliat a París, hi tingué molt d’èxit com a predicador
Fabrizio Ruffo di Bagnara
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític italià.
Tresorer general de la cambra apostòlica, esdevingué conseller dels reis de Nàpols i cardenal 1791 Envaïda Nàpols pels francesos 1798, en fugí juntament amb el rei, però poc després assumí la lluita contra la república Partenopea i el 1799 prengué la ciutat de Nàpols Apartat de la política, es dedicà a l’estudi de les arts militars i de l’economia
Carlo di Giovanni Rossi
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista italià, resident a Rússia.
Urbanitzà Peterburg, ciutat on construí el nou Palau Mikhajlovskij 1819-23, actual Museu Rus, l’hemicicle de l’Estat Major, davant el Palau d’Hivern, el Teatre Aleksandrinskij 1832 i la plaça dels decabristes, amb els edificis del Senat i del Sínode, units per un arc de triomf
Giuseppe Tomasi di Lampedusa
Literatura italiana
Escriptor italià.
Príncep de Lampedusa Estudià a Torí, fou advocat i conreà en secret la seva vocació literària L’obra que l’ha fet famós és Il Gattopardo 1958 traducció catalana de LlVillalonga, 1962, història d’una família de la noblesa decadent siciliana durant els difícils moments de transició que representà el Risorgimento Fou portada al cinema per LVisconti 1963
Corpo di Truppe Volontarie
Nom amb el qual eren designades oficialment les tropes italianes que lluitaren a favor del general Franco durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39.
Els primers contingents, arribats pel setembre del 1936, foren comandats pel general Roatta fins a la presa de Màlaga febrer del 1937 Derrotades a Guadalajara març del 1937, actuaren al País Basc i a Catalunya, comandades successivament pels generals Bastico, Berti i Gambara Assoliren un total d’uns 60 000 homes, sense comptar els efectius de l’aviació, i sofriren unes 14 000 baixes Cap a la fi de la guerra operaren sovint en unitats mixtes formades per italians i espanyols divisions Flechas Negras, Flechas Azules, Littorio
Accademia Romana di Archeologia
Institució fundada per Benet XIV el 1740 amb el nom d’Accademia delle Romane Antichità.
Pius VIII li concedí el títol de Pontificia Té per objecte principal l’estudi de l’antiguitat clàssica i paleocristiana
Paolo di San Leocadio
Pintura
Pintor actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart —potser Riccardo Quartararo—, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina