Resultats de la cerca

Fou la principal de les associacions esperantistes dels Països Catalans El seu òrgan oficial fou la revista  Kataluna Esperantisto 1910-36 Celebrà divuit congressos el primer a Sabadell, el 1910 el 1925 a Palma, el primer fora de Catalunya el darrer se celebrà el 1936 a Manresa, que incloïen sempre uns jocs florals internacionals Internaciaj Floraj Ludoj, dels quals se’n celebraren disset, amb premis per a obres originals i per a traduccions d’obres catalanes Pel seu catalanisme i la reivindicació del català, tingué dificultats amb les autoritats espanyoles, que intentaren reiteradament…

Líder de moviments estudiantils durant la Dictadura de Primo de Rivera, pel maig del 1925 fou expulsat de l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid i confinat a Conca Organitzà i presidí 1928 la Federación Universitaria Escolar de Madrid FUE, i posteriorment 1929, el seu organisme aglutinador, el Comitè Pro Unió Federal d’Estudiants Hispans La seva detenció pel març del 1929 i la seva expulsió de la universitat provocaren greus aldarulls universitaris Confinat a Mallorca, el 1930, a la caiguda de la Dictadura, fou alliberat i estudià ciències polítiques Membre fundador…

Tenia com a objectiu “la defensa de los ideales regionalistas con relación a la vida de Aragón y a la colonia en Barcelona” Dirigents Matías Pallarés Gil president, Teodoro Licart i José Terraza vicepresidents Al desembre de 1919 esdevingué la Unión Aragonesista Desaparegué amb la Dictadura, abans de 1926, però tornà a funcionar a partir de 1931

Jugà amb la Unió Gimnàstica i Esportiva Badalona i el Club de Futbol Badalona, tant en la modalitat d’handbol d’onze com en la de set jugadors Participà en la primera edició del Campionat d’Espanya d’handbol d’onze Fou seleccionador català durant la dictadura i la selecció catalana derrotà la de Ginebra i la de Castella

Es distingí al Marroc ja capità, el 1926 es rebellà contra la Dictadura de Primo de Rivera i fou degradat i empresonat a Barcelona Alliberat i rehabilitat el 1930, connectà amb el Comitè Nacional Revolucionari destinat a Jaca, el 12 de desembre s’insurgí contra la monarquia i proclamà la república fracassat el moviment, fou afusellat

Fundà el Partido Nacional 1923 Després de diverses temptatives, el 1932 assolí d’ésser elegit president de la República Prolongà el seu mandat fins el 1949, a base de reformar la constitució, i exercí una dictadura personal recolzada en l’exèrcit Sufocà diverses revoltes liberals 1936 i 1937 El 1941 declarà la guerra a l’Eix

El 1819 lluità al costat de Páez i, l’any següent, aconseguí de dominar la regió de Cauca Es destacà la seva intervenció a les batalles de Pichincha 1822 i d’Ayacucho 1824 Bolívar l’anomenà després " héroe de Ayacucho " Posteriorment intentà d’oposar-se a la dictadura instaurada pel mateix Bolívar, i, vençut, fou assassinat

Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura, és un precedent d’"El Be Negre” A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentistes com a contrast amb l’actualitat política Hi collaboraren dibuixants com Apa , D’Ivori i Quelus No pogué sobreviure a la censura

Fundà i dirigí La novela semanal , i obtingué un gran èxit com a autor de novelles entre fulletonesques i pornogràfiques La virgen desnuda 1910, De pecado en pecado 1918, La sin ventura 1921 Defensà la dictadura de Primo de Rivera, contra Blasco i Ibáñez El jefe político , 1923 El novelista que vendió a su patria, 1924

En realitat, recollí l’ideari formulat pels principals dirigents sindicalistes de la CNT durant la Dictadura de Primo de Rivera davant els partidaris de convertir la CNT en un organisme explícitament anarquista, bé que el 1931 hom mirà de limitar el paper de la FAI dins l’organització confederal El trentisme impulsà, a la fi, la constitució dels Sindicats d’Oposició