Resultats de la cerca
Es mostren 899 resultats
Diego Ruiz i Rodríguez
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Cosí de Pablo Ruiz Picasso, s’establí a Catalunya cap al 1895, on aviat s’adaptà a la vida catalana i esdevingué un catalanista radical El 1903 es llicencià en medicina i el 1905 es doctorà en psiquiatria a Bolonya Collaborà a El Poble Català , Papitu , etc Les seves manifestacions intellectuals són complexes i ambigües a causa de la coexistència d’ascendents força heterogenis Així, en contrast amb les connotacions noucentistes dels assaigs continguts a Del poeta civil i el cavaller 1908, publicà dos reculls de narracions d’esperit modernista com Contes d’un filòsof 1908, prologat per Joan…
,
Diego de la Torre Fuentes

Diego de la Torre Fuentes
FEDERACIÓ CATALANA DE CAÇA
Caça
Caçador.
S’inicià en la caça amb llebrers a Andalusia, però centrà la seva activitat en la caça menor En els campionats catalans i estatals, representa la Societat de Caçadors de les Franqueses, que presidí 1998 - 2002 Ha estat campió de Catalunya de sant Hubert dues vegades i de gossos de mostra en quatre ocasions, en l’especialitat de continentals 2002, 2006, 2011 i de britànics 2007 Guanyà el Campionat d’Espanya de caça pràctica 2006, 2009 També conquerí la Copa Primavera 2007, 2008, 2009 i el Campionat del País Basc tres cops Fou segon 2006 i tercer 2008 al Campionat d’Europa per equips Ha estat…
Diego de Torres y Villarroel

Diego de Torres y Villarroel segons un gravat del 1751
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor castellà.
De vida aventurera, gairebé picaresca al començament, estudià humanitats a Salamanca A Portugal fou soldat, metge, torero, dansaire i ermità Tornà a Salamanca i s’afeccionà a l’astrologia i a la matemàtica, que ensenyà a la universitat 1726 Freqüentà molt la cort, i, ordenat sacerdot a 52 anys, fou estimat i respectat per tots La seva obra més coneguda és justament la història de la seva vida, que s’entronca, en part, amb les narracions picaresques Vida, ascendencia, nacimiento, crianza y aventuras del DrDDiego de Torres Villarroel 1743 Admirà molt Quevedo i l’imità, per exemple en els Sueños…
Diego de la Llave Garcia
Columbofília
Columbòfil.
Considerat el pare de la columbofília espanyola Des de la fundació de la Reial Federació Columbòfila Espanyola RFCE, el 1894, fou vocal fundador del seu consell en representació de la Regió Militar de Catalunya, càrrec que posseí fins a la seva mort Presidí la Societat Columbòfila de Catalunya 1890-1925, de la qual fou nomenat president honorari l’any 1926, i fou delegat per Espanya de la Comissió Internacional Columbòfila Permanent Fundà i dirigí la revista La Paloma Mensajera , i presidí el sindicat de la Premsa Esportiva de Barcelona
César Paéz-Centellas García-Diego
Judo
Judoka.
Competí representant al Club Judo Barcelona Es proclamà cinc vegades campió d’Espanya en la categoria de pes mitjà entre el 1963 i el 1968 Integrà la selecció estatal, i exercí com a tècnic de la selecció catalana de judo Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu de Barcelona 1968 Ocupà el càrrec de subdirector d’estudis de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya 1988-90, on treballà com a professor de judo i esports de lluita Dirigí la publicació de l’obra Hechos y anécdotas del judo catalán 1950-1965 1981
Diego Antonio Cernadas de Castro
Literatura
Escriptor en gallec i castellà.
Fou rector de Fruime La seva abundosa producció, recollida a Obras en prosa y verso 1778-81, mostra influències neoclàsssiques
Diego de Ortiz de Zúñiga
Literatura catalana
Escriptor.
Membre del capítol de la catedral de Sevilla i historiador d’aquesta ciutat, escriví Discurso genealógico de los Ortizes de Sevilla 1670 i Anales eclesiásticos y seculares de la ciudad de Sevilla 1677, història d’aquesta ciutat del 1246 al 1671 Donà nom a l’estil plateresc en qualificar els treballs de decoració de la Capilla de los Reyes de la catedral de Sevilla de '' fantasías platerescas '
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

Velázquez, Autoretrat (1623)
Museo Nacional del Prado
Pintura
Pintor sevillà.
Es formà a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco Passà l’examen del gremi de pintors 1617 i obrí el seu taller Es casà amb Juana Pacheco, filla del seu mestre 1618 No es conserven notícies documentals des d’aquest any fins al seu primer viatge a Madrid 1622, bé que n'ha restat una important producció, caracteritzada en els trets essencials per un gran desig d’objectivitat, per un bon tractament del clarobscur i un modelatge de les formes rotund i tancat i per l’ús d’una gamma cromàtica limitada, basada principalment en els ocres Vella fregint ous 1618, Edimburg, National Gallery, Jesús amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina