Resultats de la cerca

S'especialitzà en història i divulgació històrica i en qüestions relacionades amb la documentació gràfica És autor d' Història gràfica de la Catalunya contemporània 1888-1931 , en tres volums, Història gràfica de la Catalunya autònoma 1931-1939 , en dos volums, i Història gràfica de Catalunya sota el franquisme 1939-1975 , obres escrites i publicades del 1972 al 1980 Publicà també Dietari de guerra 1980 Fou un dels fundadors de la revista Historia y Vida , de Barcelona 1968, de la qual fou el redactor en cap Director de diverses realitzacions editorials, collaborà també en La…

Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en…

Membre d’una família relacionada des d’antic amb el govern municipal, ocupà el càrrec de jurat de València els anys 1477, 1484 i 1489 És l’iniciador del dietari que comença En nom de Déu, lo present libre fet e ordenat segons stà perquè se haja memòria axí dels jurats com dels officials de la ciutat de València en actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de aquella El text es conserva en còpia manuscrita a la Biblioteca Universitària de València ms 1 492 del catàleg de Gutiérrez del Caño i, tot i no ser l’original, és el més antic que ha pervingut…

Es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de les Illes Balears el 1989 És autora del recull de narracions Els vidres nets i altres contes 2002, del dietari Neu d’agost 1998 premi Bearn 1997 i de les novelles Cap d’Hornos 2003, premi Ciutat de Palma,  L’alè del búfal a l’hivern 2006, premi El Lector de l’Odissea, en què s’encreuen les vides de tres dones que pertanyen a tres generacions diferents que viuen en tres llocs també diferents,  La novella de Dickens 2010,  Les millors vacances de la meva vida 2919 i  Autobiografia autoritzada 2021 L'any 2013 guanyà el premi…

Ingressà al monestir de Montserrat el 1894 i fou ordenat de sacerdot el 1902 Entre dues docències de matèries bíbliques i llengües orientals a Montserrat 1902-06 i 1910-13, sojornà a Jerusalem 1906-10, on fou deixeble dels exegetes Lagrange, Vincent i Abel, visità les terres bíbliques i començà a aplegar elements per al futur museu bíblic montserratí Durant aquests anys publicà una sèrie d’articles a la Revista Montserratina i la narració del seu viatge El Sinaí 1913, reeditat el 1951 Els anys 1913-22 ensenyà hebreu i siríac a Roma, al Pontificio Istituto Anselmiano Intervingué 1917 en els…

Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes 1987-96 i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 1971, llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novella amb Oferiu flors als rebels que fracassaren 1973, que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or 1974 i que…

Vida i obra Beneficiat de l’església de Sant Martí de València 1598, és autor de l’extens dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València ed moderna Madrid 1934, que abraça el període comprès entre l’any 1589 i el 1628 i que conté notícies de l’actualitat diària valenciana els ajusticiaments, les noces de Felip III, l’actuació dels virreis, l’expulsió dels moriscos, entre altres temes Està escrit des de la perspectiva d’un clergue, amb un pes important de l’opinió personal i el sentit crític, combinat amb el reflex dels estats d’opinió del poble Escrit sense pretensió…

El 1801 entrà a la congregació de l’Oratori És autor de Barcelona cautiva , en forma de dietari, on narra, des d’un punt de vista antifrancès, l’ocupació de Barcelona 1808-14 per les forces napoleòniques i aporta un bon nombre de documents se'n publicaren sis volums 1815-21, i en resta inèdita la part corresponent a partir de l’abril del 1811 A la fi de l’ocupació 1814 fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert Publicà també El joven francés en la Trapa de España 1814, una Relación 1814 sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió fou confessor d’un d’ells com…

Collaborà a “Joventut”, “Illustració Llevantina”, “L’Autonomista” i l’“Empordà Federal” Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República i s’exilià a Perpinyà el 1939 Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La planeta d’en Gerardo 1925 i L’oncle Vicents 1926— i de diverses comèdies, entre les quals sobresurt Quan s’ha perdut la…

S’especialitzà en història i divulgació històrica i en qüestions rela-cionades amb la documentació gràfica És autor d’una reconeguda sèrie d’ Història gràfica de laCatalunya contemporània 1888-1931 , en tresvolums, Història gràfica de la Catalunya autònoma 1931-1939 , en dos volums, i Història gràfica de Catalunya sota el franquisme 1939-1975 , obres escrites i publicades del 1975 al 1980 Publicà també Dietari de guerra 1980 Fou un dels fundadors de la revista “Historia y Vida”, de Barcelona 1968, de la qual fou el redactor en cap Director de diverses realitzacions editorials,…