Resultats de la cerca
Es mostren 568 resultats
Funció i activitat de l’estómac
Fisiologia humana
Quan el bol alimentari entra a l’estómac, les susbtàncies nutritives es troben en un estat similar al que es trobaven als aliments, és a dir, gairebé íntegres Al contrari, quan, al cap d’un període que oscilla entre els 30 minuts i les 4 hores després dels àpats, l’estómac buida el contingut o quim cap a l’intestí prim, les substàncies nutritives s’han exposat a les fases inicials de la digestió i es troben formant partícules de menys d’1 mm de diàmetre Aquest paper de l’estómac és possible gràcies als moviments de barreja i de propulsió que experimenta la paret gàstrica i al poder corrosiu i…
medi intern
Biologia
Conjunt de líquids extracel·lulars que envolten les cèl·lules d’un organisme sense comunicació amb l’exterior.
En l’home comprèn el plasma intersticial, la sang i la limfa Serveix per a fer l’intercanvi energètic i material de l’organisme amb el medi extern La seva característica principal és una relativa constància homeostàtica El medi intern duu a les cèllules l’oxigen necessari i les substàncies digerides pel tub digestiu, i recull el diòxid de carboni i els catabòlits que han d’ésser excretats A través d’ell les glàndules endocrines i el sistema nerviós envien missatges
lesió de Dieulafoy
Medicina
Lesió d’una artèria inusualment gruixuda que travessa la capa submucosa digestiva i segueix un trajecte en contacte amb la mucosa.
Tot i que la gran majoria de casos es produeixen a l’estómac, on les artèries de la paret són més gruixudes, pot presentar-se en qualsevol lloc del tub digestiu Mínimes erosions de la mucosa poden lesionar aquest vas i provocar una hemorràgia digestiva alta potencialment greu Tant el diagnòstic com el tractament es fan per via endoscòpica i habitualment s’assoleix el control del sagnat mitjançant l’ús de substàncies esclerosants o per electrocoagulació Rarament falla el tractament endoscòpic i cal recórrer a la cirurgia
banys del Voló
Els jardins dels banys del Voló
© Fototeca.cat
Balneari
Balneari del municipi del Voló (Rosselló), just al límit amb el de Morellàs i les Illes (Vallespir), a l’esquerra del riu de Roma (a la confluència amb el córrec de Sant Martí), sota el pic d’Estella, al peu de la carretera de Barcelona a Perpinyà.
Les aigües són bicarbonatades, sòdiques, alcalines, gasoses i ferruginoses, i són indicades per a malalties del fetge, dels ronyons, de l’aparell digestiu i de la pell hom n'embotella i comercialitza, i són utilitzades en banys i dutxes a l’establiment balneari L’edifici fou construït el 1859 Hi ha tres fonts la font del Voló , la de Sant Martí la més antiga i la Clementina el córrec de Sant Martí ha estat convertit en parc Vora l’establiment hi ha un casino de joc
pelvis
Anatomia animal
Cavitat òssia situada a la part inferior del tronc, formada pels dos ossos coxals i les dues darreres peces de la columna vertebral, sacre i còccix.
Té forma de con truncat, amb una base superior i un vèrtex inferior L’estret superior, que va des de la base del sacre fins a la vora superior de la símfisi del pubis, la divideix en dues parts la superior o pelvis major i la inferior o pelvis menor Conté algunes vísceres del sistema genitourinari i la porció terminal del tub digestiu Els diàmetres de la pelvis varien segons el sexe en la dona predominen els diàmetres horitzontals, la qual cosa és molt important per als fenòmens d’encaixament del fetus durant el part
síndrome eosinofílica
Patologia humana
(usat generalment en pl) Terme genèric per a assenyalar un conjunt de processos morbosos, causats per acúmuls excessius d’eosinòfils en diversos òrgans, que cursen, a més, amb eosinofília.
Les síndromes eosinofíliques més importants són la síndrome hipereosinofílica , caracteritzada pel creixement tumoral d’eosinòfils al moll de l’os, amb eosinofília notable i invasió de vísceres cor, fetge, melsa, sistema nerviós, aparell digestiu, pulmó, pell, on ocasiona trastorns estructurals i funcionals la leucèmia eosinofílica , forma rara de leucèmia per eosinòfils, que cursa amb anèmia i trombopènia, i l' endomiocarditis de Löffler , que es caracteritza per la invasió de l’endocardi i del miocardi veí per eosinòfils, que determinen insuficiència cardíaca i alteracions a…
enteropneusts
Zoologia
Classe d’estomocordats amb el cos vermiforme dividit en tres regions.
El tub digestiu és complet, i les gònades, nombroses i localitzades en dues files a la part anterior del cor Tenen fenedures branquials semblants a les dels cordats els sexes són separats, la fecundació és externa, i el desenvolupament, directe o indirecte És un petit grup d’animals de vida lliure a la majoria de les mars càlides, a profunditat diversa i colgats a la sorra, on excaven galeries en forma de U Mostren una gran aptitud per a la regeneració Els gèneres més representatius són Balanoglossus i Glossobalanus , comuns a les aigües litorals mediterrànies
sistema nerviós

En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…
Dispèpsia
Patologia humana
El terme dispèpsia procedeix del grec antic, llengua en què el terme dys significa ‘mal’ i paptein , ‘digerir’ aquesta denominació és emprada de manera generalitzada amb relació a qualsevol tipus de molèstia ocasionada per una dificultat en la digestió, sobretot després dels àpats, com ara sensació de pesadesa estomacal, distensió abdominal, epigastràlgia o dolor en la regió superior de l’abdomen, pirosi, meteorisme o flatulència, nàusees i vòmits o diarrees Com que el terme dispèpsia no es correspon amb una afecció específica ni constitueix tampoc un símptoma o un signe en concret, és molt…
L’higienisme
L’ higienism e és un corrent medicofilosòfic que sosté que els símptomes formen part, en essència, d’un procés continu de purificació i de desintoxicació de l’organisme i que les malalties solen ésser el producte de costums culturals nocius, entre els quals destaquen l’administració de medicaments i determinats hàbits alimentaris Un dels pilars bàsics de l’higienisme és la prevenció de les malalties mitjançant uns plans d’alimentació anomenats dietes dissociades , que consisteixen fonamentalment en la realització de menjars no gaire abundosos en què hom recomana la combinació de determinats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina