Resultats de la cerca
Es mostren 1499 resultats
màuria
Història
Membre de la dinastia índia fundada al Magadha, vers el 320 aC, per Chandragupta Maurya, el qual s’apoderà de Pāṭaliputra, després de matar el darrer descendent dels nandes.
Aśoka, el propagador del budisme a l’Índia, en fou el principal representant Els màuries foren derrocats 185 aC per Pusyamitra, el qual fundà la dinastia xunga
Amenofis I
El faraó Amenofis I, segons una representació pictòrica conservada al Staatliche Museum de Berlín
© Corel Professional Photos
Història
Segon faraó de la dinastia XVIII (1546-1526 aC) Fill d’Amosis i d’Amosis-Nefertiry, el seu regnat fa de pont entre el del seu pare, en el qual s’insinuen algunes de les característiques de la dinastia, i el de Tuthmosis I, on moltes són ja una realitat.
En campanyes a Núbia eixamplà les fronteres, sembla que fins a l’illa de Sai Actuà al Sinaí, on fou el primer sobirà de la dinastia en tornar a explotar les mines de turquesa A Síria-Palestina, potser preparà el camí a la campanya posteridor de Tuthmosis I En el pla interior, és famós no tant per les seves construccions a Karnak, Dayr al-Baḥrī, Elefantina, Kawn Umbū i Abidos com per haver creat, sembla, l’equip d’obrers encarregats de construir les tombes de la família reial Fou el primer faraó a separar la tomba del temple funerari
han
Història
Membre de la dinastia xinesa que regnà del 202 aC al 220 dC, període interromput per la usurpació de Wangmang (9 dC-22 dC); els hans anteriors a la usurpació, o occidentals, establiren la capital a Chang’an; els hans posteriors al 22 dC, o orientals, l’establiren a Luoyan.
La dinastia començà amb Liu Pang, que, en el període d’anarquia que seguí a la dinastia qin, prengué el poder amb el nom de Gaozu Els hans enfortiren les institucions xineses i feren conquestes a l’Àsia central, que permeteren nous contactes culturals, com, per exemple, la penetració del budisme
qajarita
Història
Membre de la dinastia, oriünda dels qajarites, fundada per l’eunuc Āgā Muḥammad, que regnà a Pèrsia (1794-1925) fins que l’últim representant, Aḥmad Shāh, fou destronat per la família Pahlawī.
Membres de la dinastia qajarita Āgā Muḥammad 1794-1797 Fatḥ 'Alī Shāh 1797-1834 Muḥammad Mirza 1834-1848 Nāṣir al-Dīn 1848-1896 Muẓaffar al-Dīn 1896-1907 Muḥammad ‘Alī 1907-1909 Aḥmad Shāh 1909-1945
Toda Asnar
Història
Reina de Pamplona, era filla d’Asnar Sánchez de Larraun (net del rei Garcia I) i d’Ènnega (filla de Fortuny I), pertanyent a la dinastia Ènnega.
Fou casada amb Sanç I, de la dinastia Ximena, i d’aquesta manera es fusionaren ambdues dinasties Fou mare de GarciaIII, que succeí el seu pare essent de menor edat Bé que l’efectiva potestat règia fou atribuïda a Ximèn Garcés, oncle de Garcia III, de fet fou Toda qui esdevingué la veritable regent des de l’any 926 Participà activament en els problemes successoris de Lleó, en defensa dels interessos del seu net Sanç I
Petrovič-Njegoš
Història
Patronímic de l’antiga dinastia dels vladics de Montenegro, iniciada per Danilo I de Montenegro (1697-1735), que fixà la dignitat episcopal en la seva família, dignitat mantinguda fins a Pere III (1830-51).
La dinastia tingué la seva culminació en Nicolau I de Montenegro 1860-1918, que obtingué la reialesa Desposseït de la seva dignitat per l’assemblea de Podgorica 1917, la seva descendència restà desvinculada del poder
ducat de Saxònia-Wittenberg
Història
Territori alemany format arran de la partició del ducat de Saxònia el 1260 per a Albert II (mort el 1298), fill segon del duc Albert I de Saxònia, de la dinastia d’Ascània.
El 1356 els ducs de Saxònia-Wittenberg reberen la confirmació de la dignitat electoral A la mort del darrer Ascània 1422 el ducat i la dignitat electoral, amb la qual restà confós, passaren 1423 al marcgravi Frederic III de Mísnia, de la dinastia de Wettin, que esdevingué elector Frederic I de Saxònia
ziyarita
Història
Membre d’una dinastia musulmana persa que regnà (928-1077) sobre les regions meridionals de la mar Càspia (Ṭabaristān, Ǧurgān, Gibāl —antiga Mèdia— fins a Hulwan, a la frontera de Mesopotàmia).
Fou fundada per l’alida Mardāwiǧ ibn Ziyār, que s’independitzà 928 per restaurar l’imperi sassànida Els seus successors es feren aviat vassalls de les potències veïnes Qābūs ibn Washmgir 976-1012 se sotmeté als samànides per tal de protegir-se dels buwàyhides, Mīnūcīhr prestà vassallatge a Maḥmūd de Gaznī ~1020 i els darrers dinastes sofriren els atacs dels seljúcides, fins que Malik Šāh posà fi a la dinastia 1077
Romanov
Família que donà nom a una dinastia que regnà a Rússia des del 1613 fins a la Revolució del 1917.
El genearca conegut és Andrej Ivanovič Kobyla o Kambila , un boiar moscovita del regnat del gran príncep Ivan I de Moscòvia mort el 1341 El seu fill F’odor Andrejevič fou anomenat Koška ‘el Gat’ i els seus descendents es cognomenaren Koškin i es dividiren en diverses línies Un net de F’odor, Zakharija , fou avi d’un Roman Jurevič mort el 1543, els descendents del qual es cognomenaren Romanov La filla de Roman, Anastàsia Romanov morta el 1560, fou la primera muller del tsar Ivan IV de Rússia i germana de Nikita Romanov mort el 1585, que fou el president del consell de regència del tsar Teodor…
Casal de Barcelona
Història
Dinastia dels sobirans de Catalunya, després reis d’Aragó.
Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les lluites civils de l’imperi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina