Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Alois Riegl
Art
Historiador de l’art.
A partir d’una anàlisi directa historicofilològica del material artístic, considerà la història de l’art com una successió de fases individualitzables per elements caracteritzadors, que són resultat d’una determinada i conscient voluntat o intencionalitat artística Kunstwollen , la qual és específica per a cada època i correspon a les actituds generals del pensament i de la cultura El mètode que derivà d’aquest enfocament superava la tradicional distinció entre arts majors i menors, alhora que recuperava períodes artístics ignorats o negats Escriví Stilfragen ‘Qüestions d’estil…
Thomas Samuel Kuhn
Filosofia
Filòsof de la ciència nord-americà.
Professor a Berkeley i a Princeton, és autor de The Copernican Revolution 1957 i de The Structure of Scientific Revolutions 1962 Contra la visió lineal acumulativa de la ciència a partir de la noció de paradigma científic , ha construït una nova interpretació de la història de la ciència que, bé que discutida en alguns aspectes, com ara la distinció entre ciència normal i ciència revolucionària, és especialment explicativa en casos de crisis científiques com ara el pas de la ciència medieval a la moderna o de la newtoniana a l’einsteiniana És autor, també, de The Essential tension 1977, Black…
Francesc Mendoza Gil

Francesc Mendoza Gil
MUSEU COLET
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1951 s’afilià al Centre Gimnàstic Barcelonès CGB, on practicà la gimnàstica artística Posteriorment, exercí d’entrenador i jutge d’aquest esport en l’àmbit estatal Presidí el CGB 1980-85, i durant el seu mandat dinamitzà la secció de lluita i organitzà el Trofeu Gracià Cuesta També presidí la Federació Catalana de Lluita 1983-96, i participà en l’organització de les proves de lluita durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, per la qual cosa rebé una distinció de la federació internacional d’aquest esport També fou distingit amb la placa d’argent al mèrit esportiu 1983 i la…
Joan Peña Morera
Esport general
Directiu esportiu.
Participà en la fundació del Club Natació Montjuïc 1943 i la Federació Catalana d’Halterofília 1967, que presidí a partir del 1977 Dirigí el Collegi d’Àrbitres d’aquesta federació, i promocionà l’esport de base amb la construcció del Gimnàs Escola d’Halterofília de Matadepera 1981 i el Pavelló Municipal de Terrassa-Escola d’Halterofília i la instauració del Trofeu Ursus, de categoria infantil També creà el Trofeu Puigcorbé i instaurà el Disc de Ferro com a màxima distinció de la FCH Impulsà la creació dels clubs d’halterofília Rubí, Granollers i Milà i Fontanals Rebé la insígnia d’argent de…
judo adaptat
Judo
Judo practicat per persones amb discapacitat visual o ceguesa.
Les úniques adaptacions que necessiten els esportistes són la variació de textures per delimitar les zones de competició en el tatami, així com el fet que s’ha de començar el combat quan els dos lluitadors estiguin en contacte físic En el programa dels Jocs Paralímpics es contempla el judo masculí des de Seül 1988 i el femení des d’Atenes 2004 En el judo paralímpic no es fa distinció entre cecs totals i discapacitats visuals Les úniques categories són, igual que en el judo olímpic, en funció del pes del participant, per tant, se segueix la normativa de la Federació Internacional de Judo amb…
Núria Armengol Reig

Núria Armengol Reig (a la dreta)
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Jugadora, entrenadora i directiva de basquetbol.
Formada al Futbol Club Barcelona, jugà a les files del Club Deportiu Hispano-Francès entre el 1966 i el 1980, club amb el qual disputà diversos torneigs de la Lliga estatal femenina En fou també entrenadora i directiva fins a la seva desaparició 2000 Posteriorment fou una de les fundadores del club Hispano Basket Presidí la primera Associació de Clubs de Basquetbol Femení creada durant els anys vuitanta i fou directiva de la Federació Espanyola de Bàsquet entre el 1984 i el 1990 Rebé la medalla d’or de la Federació Espanyola i la distinció Històrica del Bàsquet Català de la Fundació del…
força nuclear
Física
Força atractiva que actua entre els protons i els neutrons del nucli atòmic, sense distinció de llur càrrega elèctrica.
El concepte de força nuclear fa referència tant a la força dèbil com a la força fortaSón forces de curt abast, molt més intenses que les electromagnètiques, i se saturen fàcilment, és a dir, una partícula no pot interaccionar amb moltes altres simultàniament
filosofia islàmica
Filosofia
Filosofia desenvolupada en el món islàmic.
La filosofia aparegué en el món musulmà com una disciplina essencialment estrangera L’estricta ortodòxia de l’islam sunnita només concebia el coneixement de Déu des d’un punt de vista fonamentalment jurídic Això no obstant, i amb l’ajuda de les traduccions d’obres científiques i filosòfiques gregues, directament de l’àrab o a través del siríac Gondēšāpūr, fou introduïda l’especulació filosòfica, sovint en un difícil equilibri per no caure en l’heterodòxia Així, els traductors Ḥunayn i el seu fill Iṣḥāq, entre altres, assimilaren erròniament Aristòtil al neoplatonisme D’altra banda, atès que…
principi de raó suficient
Lògica
Principi segons el qual res no es dóna (o no esdevé) sense una raó perquè es doni (o esdevingui) o sense una raó que expliqui el fet que es doni (o esdevingui).
Conegut des de temps antic Abelard, els escolàstics i G Bruno, entre altres, n'oferiren diverses formulacions, aquest principi fou enunciat en la seva forma més madura per Leibniz “cap fet no pot ésser ver o existent i cap enunciat no pot ésser vertader, si no es dóna una raó suficient perquè sigui així i no altrament” Relacionat amb el principi de causalitat —tant l’eficient com, sobretot, la final— i, per alguns, àdhuc amb el principi de no-contradicció contradicció, el principi de raó suficient inclou diversos aspectes un de logicognoseològic, un altre d’ontològic i fins i tot un tercer de…
veritat
Filosofia
Concepte fonamental i, en la seva problematicitat mateixa, objecte central de la reflexió filosòfica de tots temps.
El fet que els diferents tipus de comprensió suscitats pel tema de la veritat corresponen a altres tantes diferents filosofies, i àdhuc religions, sorgides al llarg de la història de la humanitat, així com l’ambigüitat i la pluralitat de significació que el mateix terme de veritat té en el llenguatge comú, justifica que hom no faci una definició concreta —que seria parcial— del concepte de veritat Aquest, d’altra banda, respon històricament a una triple arrel etimològica —hebraica, grega i llatina, respectivament, almenys pel que fa al món occidental—, la qual no sols és palesa en termes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina