Resultats de la cerca

Graduat en enginyeria a l’Escola Politècnica de París 1978, es doctorà en matemàtiques a la Universitat Paris-Dauphine 1978 i en economia al Massachusetts Institute of Technology MIT dels EUA el 1981 Posteriorment féu recerca a École Nationale des Ponts et Chaussées  1981-84, i fou professor al MIT 1984-1991 Professor a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, és president de la Fondation Jean-Jacques Laffont – Toulouse School of Economics TSE, director científic de l’Institut d'Economia Industrial IDEI a Tolosa i membre fundador de l'Institute for Advanced Study in Toulouse IAST, adscrits a…

Graduada el 1971 per l’Institut d’Études Politiques de Paris, l’any 1974 s'incorporà al banc central de França Banque de France Fou representant a Nova York d'aquesta entitat, i el 1990 fou nomenada directora del departament de supervisió financera En 1996-98  representà França en el Comitè de Basilea per a la Supervisió Bancària, del qual ocupà la secretaria general 1998-2003 Posteriorment retornà a la Banque de France com a cap de l’organisme de supervisió Presidenta 2003-13 del Comitè Europeu de Supervisors Bancaris, el 16 de desembre de 2013 fou designada presidenta del Mecanisme Únic de…

Llicenciat en Enginyeria Tècnica Industrial per l’Escola d’Enginyeria d’Indústries de Vigo 1972 i en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona 1977, és doctor en Ciències Econòmiques per aquesta universitat 1982, on imparteix la docència Des del 1988 és catedràtic de Política Econòmica i dirigeix diversos projectes de recerca, entre els quals cal esmentar el Grup d’Investigació en Polítiques Públiques i Regulació Econòmica, i cursos sobre la gestió i regulació dels serveis públics econòmics Assessor d’organismes diversos, entre els quals hi ha les antigues comissions…

Fou secretari 1784 de la Sociedad Económica de Amigos del País de Segovia, de la qual redactà les Actas 1785-93 Escriví una sèrie de memòries econòmiques Sobre la industria 1785 Sobre la economía política 1785 Perjuicios del antiguo sistema de rentas provinciales 1787, amb Vicente Matecón de Arce Sobre la necesidad y justicia de los tributos 1793 El seu pensament, inicialment neomercantilista, acabà essent el millor exponent de l’elaboració del liberalisme econòmic d’Adam Smith al s XVIII a Espanya Parallelament, seguí una carrera administrativa a la secretaria de finances, fins que el 1799…

Professor a la Universitat de Buenos Aires, secretari de la CEPAL i de la UNCTAD i director general de l’Instituto Latinoamericano de Planificación Económica y Social En les seves obres econòmiques fa principalment una anàlisi sobre l’imperialisme de les societats industrials avançades en relació amb els països subdesenvolupats Cal destacar-ne Hacia una dinámica del desarrollo latinoamericano 1963, Nueva política comercial para el desarrollo 1964, Los obstáculos del Mercado Común Latinoamericano 1967, Transformación y desarrollo La tarea de América latina 1970 i Introducción a Keynes 1974

Fou precursor del pensament econòmic clàssic d’ASmith i DRicardo, per tal com intentà basar l’anàlisi econòmica en la teoria del valor treball i excedent Per això fou considerat per Marx com el fundador de l’economia política Introduí també l’estadística i la matemàtica en l’anàlisi econòmica Entre les seves obres cal destacar A Treatise of Taxes and Contributions 1662, Verbum Sapienti 1664, Political Arithmetic 1690, Political Anathomy of Ireland 1691 i Quantulumcunque Concerning Money 1695

Professor del Collège de France, tingué una considerable influència dins el camp de l’economia francesa Seguí Schumpeter en el desenvolupament d’una anàlisi econòmica, basada en l’especulació social dels problemes de l’època Crític de l’economia neoclàssica, preferí de donar un enfocament institucionalista a la realitat econòmica A més de L’économie du XX siècle 1961, ha escrit també La valeur 1943, Le capitalisme 1948, Le IV Plan français 1962, Unités actives et mathémathiques nouvelles Révision de la théorie de l’équilibre économique général 1975 i Pour une philosophie du nouveau…

Gran divulgador dels coneixements econòmics, defensà un cooperativisme global i reformista Du droit d’association en matière religieuse 1872, Principes d’économie politique 1884, La coopération 1900 i Histoire des doctrines économiques 1904, amb ChRist

Fou un dels representants més assenyalats de l' escola bancària Publicà articles d’economia i de finances a la Quarterly Review i l’obra teòrica On the Regulations of Currency 1844, on assenyalà la importància d’altres instruments de crèdit, a més del diner, i llurs possibilitats de control monetari

Graduat en dret, estudià ciències polítiques i estadística a Alemanya El 1904 guanyà la càtedra d’economia política de Barcelona i començà una notable tasca pedagògica, que continuà a Madrid, on guanyà la mateixa càtedra el 1920 Com a tècnic del ministeri de finances i assessor del govern en qüestions fiscals i econòmiques, desenvolupà un treball importantíssim, entre el 1905 i el 1936 Els seus escrits més coneguts són l’article Sobre una dirección fundamental de la producción rural española 1926 i el Dictamen de la Comisión para el estudio de la implantación del patrón oro 1929