Resultats de la cerca
Es mostren 3948 resultats
Trofeu General Orgaz
Entrega del Trofeu General Orgaz al Club Deportiu Manresa, campió de l’edició del 1940
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Competició de basquetbol disputada anualment entre el 1940 i el 1950.
Creat per la Federació Catalana de Basquetbol amb el nom del capità general de la IV regió militar, fou conegut popularment com Copa Barcelona Disputat per eliminatòries a un sol partit entre els equips de la primera categoria catalana, el primer campió fou el Club Deportiu Manresa En el palmarès també hi figuren el Futbol Club Barcelona, el Club Esportiu Laietà i el Club Joventut de Badalona, que s’imposà en la darrera edició, l’única que tingué un sistema de competició de lliga
transcripció
Diplomàtica i altres branques
Transposició o còpia del text d’un manuscrit amb vista al seu estudi o a la seva edició.
Hom parla de transcripció crítica o de transcripció diplomàtica en el mateix sentit que en l'edició crítica
Club Ciclista Amics de Reus i la Pobla de Mafumet
Guanyadors de l’edició del 2011 del Trofeu Festa Major de Sant Joan, organitzat pel Club Ciclista Amics de Reus i la Pobla de Mafumet
David Padilla
Ciclisme
Club de ciclisme de Reus.
Fundat l’any 1979 i centrat en el ciclisme de carretera, el primer president fou Floreal Prades Organitza el Gran Premi Ajuntament de la Pobla, la primera edició del qual fou l’any 1968, i el Trofeu Ajuntament de Perafort, que en alguna edició puntuà per a la Copa d’Espanya femenina També s’encarrega del Trofeu Festa Major de Sant Joan i el Gran Premi Sant Pere de Perafort, que formen part del circuit de Grans Clàssiques de la Federació Catalana de Ciclisme
Els altres catalans
Portada de l'edició de 1964 del llibre Els altres catalans, de Francesc Candel
© Generalitat de Catalunya
Llibre de Francesc Candel sobre la immigració a Catalunya.
Fou publicat per Edicions 62 l’any 1964 Concebut com una combinació d’assaig sociològic, reportatge periodístic i crònica personal, l’autor mateix formava part del collectiu descrit en el llibre El punt de partida és l’establiment a Catalunya de grans onades d’immigració procedent de la resta de l’Estat espanyol, majoritàriament castellanoparlant, durant el període iniciat al final de la dècada dels cinquanta del segle XX i que s’allargà fins al principi dels setanta, en un context de creixement econòmic i alhora de repressió, tant del moviment obrer com de la identitat catalana És evident…
Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana
Portada del Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana de l’edició de 1929-37, segons les Normes ortogràfiques de l’IEC
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Obra publicada per l’Editorial Salvat el 1910 sota el títol de Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana (3 volums).
Prenent com a punt de partida el diccionari de Pere Labèrnia i Esteller 1839, dedicà especial importància al lèxic i a l’aspecte enciclopèdic Inclogué les biografies de personalitats dels Països Catalans Sembla que fou dirigit per Cels Gomis i Mestres Reeditat en 1929-37 4 volums, ja com a diccionari enciclopèdic, hom l’adaptà a les normes de l’Institut i hi afegí la descripció de les poblacions i els accidents geogràfics dels Països Catalans Finalment, el 1938, hom en feu una darrera edició abreujada, en un volum
lectura fàcil
Disseny i arts gràfiques
Modalitat d’edició de textos que facilita la seva comprensió a les persones amb dificultats lectores o cognitives.
Els textos de lectura fàcil es caracteritzen, entre d’altres trets, perquè descriuen els esdeveniments en ordre cronològic, narren els fets amb una sola línia argumental i no inclouen gaires personatges en les accions El llenguatge és concís i s’eviten els mots poc habituals La disposició gràfica del text ha de ser clara i atractiva, amb marges amples, espaiat generós i a paràgrafs de línies curtes Des del 2002, l’Associació Lectura Fàcil, amb seu a Barcelona, impulsa la producció, l’edició i la difusió d’aquest tipus de materials
Arbre de Ciència
Pàgina interior de l’edició del 1482 de l’Arbre de Ciència
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Filosofia
Cristianisme
Una de les obres més extenses i característiques de Ramon Llull, escrita a Roma el 1296 per la divulgació de l’Art general o Ars magna que no havia trobat el franc acolliment esperat.
Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una configuració ascendent,…
,
Astèrix
Pàgina d’una edició catalana d’Astèrix
Disseny i arts gràfiques
Personatge que dona nom a una sèrie d’historietes il·lustrades franceses amb text de René Goscinny i dibuixos d’Albert Uderzo.
Aparegué el 1959 en el periòdic infantil Pilote El primer àlbum d’una aventura completa fou Astèrix el gal , publicat el 1961, al qual en seguiren d’altres, fins a un total de 23 a la mort de Goscinny 1977 Posteriorment, Uderzo n'ha continuat la publicació 10 més fins el 2011 Obtingué un gran èxit, no tan sols a França, sinó també internacionalment, i ha estat traduït a nombroses llengües prop d’un centenar l’any 2011, entre les quals el català Les aventures tenen sempre com a punt de partida un poblet de la Gàllia romanitzada els habitants del qual, posseïdors d’una poció màgica que els fa…
La nacionalitat catalana
Edició del 1910 de La Nacionalitat Catalana
Historiografia catalana
Política
Obra d’Enric Prat de la Riba, publicada a Barcelona pel maig del 1906.
És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència…
,