Resultats de la cerca
Es mostren 889 resultats
envol
Transports
Acció d’envolar-se.
Les aeronaus d’ala fixa fan l’envol en tres fases cursa sobre el terreny, transició a l’envol i enlairament Un helicòpter fa l’envol combinant dues maniobres una d’elevació vertical amb manteniment final d’altura en estat estacionari i una d’ascensió amb moviment cap endavant accelerat Hom fixa per a cada tipus d’aeronau la distància d’envol, de manera que, en assolir la velocitat mínima de seguretat en vol, pugui salvar un obstacle d’una alçada definida pujant amb el millor angle possible Les aeronaus d’ala fixa que poden efectuar envols i aterratges curts o fins i tot verticals…
comandaments de vol

©
Transports
Conjunt dels dispositius que permeten d’accionar els governalls
d’una aeronau per tal de controlar-ne el moviment.
En un avió convencional els comandaments de vol són dos la palanca de control i els pedals de direcció o palonnier La palanca de control, que és empunyada per l’aviador, bé que de vegades té forma de volant banya , té dos moviments un moment longitudinal en la direcció de l’eix de simetria de l’aeronau, que acciona el timó de profunditat o d’elevació , el qual controla el moviment de capcineig de l’avió i un moviment lateral, d’esquerra a dreta i a l’inrevés, que acciona els alerons , els quals controlen el balanç de l’avió Els pedals de direcció o palonnier accionen el timó de cua o de…
sistema d’aterratge per microones
Transports
Sistema de navegació aèria basat en la recepció per l’aeronau de microones emeses des de terra.
Opera en la banda de 5 GHz i proporciona a l’aeronau una indicació de l’angle d’azimut i d’elevació respecte a l’eix de la pista i el pendent de descens Consta de dos conjunts d’antenes situades en un extrem de la pista, un per a l’orientació horitzontal i l’altre per a la vertical, que realitzen un escombratge electrònic del feix emetent un senyal sense modular El receptor de l’avió rep aquests senyals com si fossin polsos, de manera que, mesurant el temps entre aquests i coneixent la velocitat i l’angle d’escombratge de les antenes, pot determinar la seva posició de forma precisa Tendeix a…
Castell d’Estaís (Espot)
Art romànic
Situació Uns murs aferrats a la penya, darrer testimoni d’aquest castell ECSA - J Bolòs Castell, anomenat el Castellot, situat en una petita elevació, al vessant de la muntanya, sota el poble d’Estaís Domina la part baixa de la vall d’Espot i resta en un nivell més alt que el proper castell de Llort Mapa 33-9181 Situació 31TCH455155 Cal seguir la carretera d’Espot En arribar al trencall d’Estaís i Jou, hem de girar a la dreta Abans d’arribar a la bifurcació d’on surt la pista actual d’Estaís, a mà dreta, en el revolt on sortia l’antic camí que portava a aquesta població, veiem les escasses…
Castell de Cabres
Castell de Cabres
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Maestrat, a la Tinença de Benifassà.
El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol Fou conquerit…
Jean Leclerq
Cristianisme
Medievalista francès.
Monjo benedictí de Clervaux Luxemburg des del 1928, interessat primerament per l’eclesiologia medieval, estudià després la literatura i l’espiritualitat monàstiques de l’edat mitjana El 1948 emprengué l’edició crítica de les obres de Bernat de Claravall 7 volums publicats entre el 1957 i el 1977 A partir de la seva obra L’amour des lettres et le désir de Dieu Introduction aux auteurs monastiques du Moyen Âge 1957 desenvolupà repetidament el que anomenà “teologia monàstica”, expressió que vol caracteritzar un tipus de teologia sapiencial, en la qual, sense preocupacions científiques, l’…
Domus o castell de sa Reganyada (Sant Pere de Torelló)
Aquesta fortalesa es documenta inicialment com a castell en el testament del comte de Besalú del 1020-1021, on deixa al seu fill Guillem diversos castells d’aquest sector, com els de Besora, Curull i Reganyada, que tenia per empenyorament de la comtessa Ermessenda Seguí les mateixes vicissituds que el castell de Curull, o sigui que fins al principi del segle XIV estigué en mans de la família Montcada i s’incorporà a la corona El 1358 consta que el castell de sa Reganyada era alou de Ramon Gurb De l’edifici del castell no queda cap vestigi es deuria aixecar enfront del santuari de Bellmunt, on…
dilatació
Física
Augment del volum i les dimensions d’un cos per l’efecte de la calor, sense modificació de la seva natura ni del seu estat.
La dilatació que experimenta un cos és determinada pel coeficient de dilatació , del qual hom distingeix tres tipus el lineal considerant una sola dimensió del cos, el superficial considerant-ne dues i el cúbic considerant-ne totes tres dimensions poden ésser definits, respectivament, com l’augment de longitud d’una unitat de longitud, l’augment de superfície d’una unitat de superfície i l’augment de volum d’una unitat de volum causats per una elevació de temperatura d’1°C En el cas dels líquids hom distingeix entre la dilatació aparent l’observada i l' absoluta la real del líquid, pel fet…
Amancio Williams
Arquitectura
Arquitecte argentí.
Es graduà l’any 1941, després d’iniciar els estudis d’enginyeria i de treballar com a aviador Representà l’Argentina en els congressos internacionals d’arquitectura moderna i dirigí les obres de la casa que Le Corbusier dissenyà per al Dr Currutchet a La Plata La seva breu obra, de gran potència icònica, i molt diversa pel que fa als temes afrontats, fou inscrita sempre en el context argentí mostrant una gran sensibilitat pel seu entorn Els títols de les seves obres mostren sempre relació amb el vol i l’elevació Construí tan sols un edifici, la Casa sobre el Rierol 1943-45 Els…
poblat de Sant Jaume-Mas d’en Serrà
Poblat de la primera edat del ferro del terme municipal d’Alcanar (Montsià).
El jaciment és situat damunt d’una petita elevació de 224 m d’alçada a l’extrem meridional de la serra del Montsià Les excavacions realitzades des del 1997 indiquen que fou ocupat entre la segona meitat del s VII aC i el primer quart del s VI aC, moment en què fou destruït de manera violenta Malgrat la seva petita superfície 570 m 2 , estava protegit per una muralla –dotada d’almenys una torre–, a la qual s’adossaven interiorment diverses construccions Ha lliurat un gran nombre d’importacions fenícies, sobretot àmfores procedents de l’àrea de l’estret de Gibraltar, i objectes destinats a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina