Situació
Uns murs aferrats a la penya, darrer testimoni d’aquest castell.
ECSA - J. Bolòs
Castell, anomenat el Castellot, situat en una petita elevació, al vessant de la muntanya, sota el poble d’Estaís. Domina la part baixa de la vall d’Espot i resta en un nivell més alt que el proper castell de Llort.
Mapa: 33-9(181). Situació: 31TCH455155.
Cal seguir la carretera d’Espot. En arribar al trencall d’Estaís i Jou, hem de girar a la dreta. Abans d’arribar a la bifurcació d’on surt la pista actual d’Estaís, a mà dreta, en el revolt on sortia l’antic camí que portava a aquesta població, veiem les escasses restes del castell. (JBM-JJBR)
Història
No hi ha documentació que forneixi informació sobre aquest castell. El lloc d’Estaís és conegut des del 1090, que consta com a vila comtal. La història del castell i la vila degué seguir les mateixes vicissituds que la resta de la vall d’Espot. En extingir-se les senyories al segle XIX, Estaís era del marquès de Pallars. (CPO)
Castell
Actualment, només resta, al cim d’una petita elevació, al costat sud-est, un mur de 12, 8 m de llarg, i al costat sud-oest un altre mur amb una longitud semblant. Tenen un gruix de 115 cm. Com a hipòtesi, hom pot pensar que aquesta construcció devia tenir una forma quadrangular i que, possiblement, a la banda nord, hi havia una torre circular, amb un diàmetre de 6 o 7 m, de la qual, però, no resta res.
En realitat, actualment només són visibles les dues parets esmentades, fetes amb pedres de llicorella del país, molt poc treballades i sense morter que les uneixi. Al lloc on hi devia haver l’angle nord-oest de l’edifici, es veuen algunes pedres grosses.
Cal pensar que era un petit castell d’un senyor de la noblesa local, fet cap al segle XII, com tants altres que existiren amb relació a moltes de les poblacions d’aquesta comarca. Tanmateix, de molts d’aquests petits castells no ha restat gairebé res, entre altres motius a causa de les característiques de llur fàbrica bastant pobra; en aquest cas, només una excavació acurada permetria de reconstruir-ne amb seguretat la planta. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Buron, 1989, pàg. 209
- Puig, 1991, vol. II, doc. 47, pàgs. 33-35.