Resultats de la cerca

Inicià estudis d’arquitectura, però aviat es decantà cap a l’escultura Seguidor de l’estètica escultòrica iniciada per Pau Gargallo, utilitzà, dins un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades, es despleguen en l’espai, plenes de força Els títols de les seves obres, amb les quals actualitzà l’estètica tradicional basca, són prou expressius Enclusa de somnis,   Modulació de l’espai,   Entorn del buit,   Iru zulo,   Pinta del vent, Homenatge,   Topos,   Lurra , etc Allí…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic Residí a Barcelona des del 1905 Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica féu conferències sobre La religió natural 1907, Teoria de la revelació 1908, El fet de la revelació, La transcendència de la revelació 1908 i El nostre estat social 1910 Collaborà amb Josep Torras i Bages en el congrés celebrat amb motiu del centenari de Balmes publicant Apologètica de Balmes 1910 En estètica, tot i partir de Milà i Fontanals i de Torras i Bages, fou més…

S'oposa a l’escriptura espontània, que, per la seva relativa velocitat, tendeix a les formes cursives, que donen un encuny personal a l’escriptura En algunes cultures orientals la calligrafia ha gaudit tradicionalment d’una gran consideració Així, a la Xina ha estat considerada un art, fins i tot superior a la pintura, i a Pèrsia i entre els pobles àrabs ha constituït un important element artístic i de decoració A l’Occident, la calligrafia fou conreada principalment a l’edat mitjana pels copistes dels monestirs escriptura

Partia de la consciència d’ésser a la fi d’una civilització i a l’inici d’un període decadent La justificació del terme i l’actitud partien de la teoria de Giambattista Vico sobre els fluxos i els refluxos de la història, l’estudi de Montesquieu sobre la grandesa i la decadència de l’imperi Romà i la inquietud rousseauniana de retrobar l’estat de natura primitiva El decadentisme comportava sentiments d’inseguretat, cansament, tedi byronià i afecció a la mort, propis del Romanticisme, i centrava l’atenció en les cultures exòtiques i antigues l’hellenisme i el darrer període de l’imperi Romà…

Els seus espectacles, que s’han pogut veure arreu del món, combinen les tècniques del circ tradicional i modern, amb una estètica sovint poètica i surrealista A més de clowns, els membres de la companyia són equilibristes, malabaristes i músics, així com constructors d’autòmats i de marionetes La seva trajectòria fou premiada el 2011 amb el Premi Nacional de circ

President de l’Academia das Ciencias de Lisboa Partidari de l’estètica del s XVIII i preocupat per l’academicisme, el seu teatre manifesta un cert preciosisme Són obres seves A severa 1901, A ceia dos cardeais ‘El sopar dels cardenals’, 1902, O Paço de Veiros 1903, Rosas de todo o ano 1907, O reposteiro verde 1917 Conreà també la lírica Sonetos , 1916

El 1960 fundà el grup teatral Pánico, amb FArrabal i RTopor Amb una estètica violenta i d’inspiració surrealista realitzà a Mèxic els seus films Fando y Lis 1968, El topo 1971, La montaña sagrada 1973 i Tusk 1980 Posteriorment realitzà Santa Sangre 1989 i The Rainbow Thief 1990 Ha collaborat en guions de còmics i en guions cinematogràfics amb Moebius

De les tres parts en què és dividida, les dues primeres l' estètica transcendental i l' analítica transcendental són fonamentalment positives fonamentació del coneixement empíric, mentre que la tercera la dialèctica transcendental és radicalment negativa desemmascarament de la illusió metafísica, bé que el nou objecte fou rehabilitat, en el pla del coneixement pràctic, en la segona crítica , la Crítica de la raó pràctica

Tal com explica el geògraf Yi-Fu Tuan, els llaços afectius uneixen els éssers humans amb el seu ambient i, particularment, amb llocs específics Aquesta mateixa visió sentimental també és assenyalada pel psiquiatre Alexander Mitscherlich 1969 respecte a determinats racons urbans La natura exacta d’aquets llaços varia enormement en intensitat, subtilitat i mode d’expressió i la resposta pot ésser estètica, tàctil, emocional, nostàlgica o econòmica

Conceptualitzat pel neoplatonisme i neopitagorisme, el sublim fou objecte d’estudi per part d’EBurke i de Kant i ocupà un lloc central en l’estètica del Romanticisme Oposat en certa manera a la bellesa, que es refereix al finit i sensible, el sublim denota l’infinit i suprasensible i és correlatiu a l’emoció que corprèn l’home davant el misteri, el sagrat, etc