Resultats de la cerca

Format a Sant Carles des del 1760 Conreà la temàtica religiosa influït per l’estètica neoclàssica És autor, entre altres obres, del Sant Vicent màrtir encadenat 1773, Museu de Belles Arts de València, d’escultures de l’antic cor de la catedral de València i del Cor d’àngels de la capella de l’antic seminari de València

Format a Sant Carles i després a San Fernando, fou deixeble d’Emili Sala, el qual succeí en la càtedra de San Fernando i en la seva trajectòria estètica Cultivador primer de les pintures d’història, participà a vint Exposiciones Nacionales, on fou premiat per Dante 1884, Enterrament de Santa Leocàdia 1886, Els dotze 1892 i Llaç d’unió 1895 Publicà l’opuscle Cartilla del arte pictórico i, des del 1894, fou acadèmic de San Fernando La seva producció es pot dividir en quadres de cavallet, pintures decoratives i illustracions per a la premsa En el primer grup manifesta influències de…

Inicià estudis d’arquitectura, però aviat es decantà cap a l’escultura Seguidor de l’estètica escultòrica iniciada per Pau Gargallo, utilitzà, dins un estil auster, elements de fusta i, sobretot, de ferro per tal de donar forma a una sèrie de construccions no figuratives, les quals, forjades, es despleguen en l’espai, plenes de força Els títols de les seves obres, amb les quals actualitzà l’estètica tradicional basca, són prou expressius Enclusa de somnis,   Modulació de l’espai,   Entorn del buit,   Iru zulo,   Pinta del vent, Homenatge,   Topos,   Lurra , etc Allí…

Inicià els seus estudis universitaris a Salamanca i els amplià a la Universitat Complutense de Madrid Es llicencià en dret i història de l’art i obtingué el títol de piano al Conservatori de Valladolid Fou professor d’estètica i d’història de l’art i de la música al Conservatori de Música de Madrid 1971, i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València 1978 Poc després fou nomenat sotsdirector del Conservatori de Música de Madrid, i del 1984 al 1997 n’ocupà la càtedra de musicologia Des del 1980 s’encarregà de la gestió cultural de la…

Els seus espectacles, que s’han pogut veure arreu del món, combinen les tècniques del circ tradicional i modern, amb una estètica sovint poètica i surrealista A més de clowns, els membres de la companyia són equilibristes, malabaristes i músics, així com constructors d’autòmats i de marionetes La seva trajectòria fou premiada el 2011 amb el Premi Nacional de circ

President de l’Academia das Ciencias de Lisboa Partidari de l’estètica del s XVIII i preocupat per l’academicisme, el seu teatre manifesta un cert preciosisme Són obres seves A severa 1901, A ceia dos cardeais ‘El sopar dels cardenals’, 1902, O Paço de Veiros 1903, Rosas de todo o ano 1907, O reposteiro verde 1917 Conreà també la lírica Sonetos , 1916

El 1960 fundà el grup teatral Pánico, amb FArrabal i RTopor Amb una estètica violenta i d’inspiració surrealista realitzà a Mèxic els seus films Fando y Lis 1968, El topo 1971, La montaña sagrada 1973 i Tusk 1980 Posteriorment realitzà Santa Sangre 1989 i The Rainbow Thief 1990 Ha collaborat en guions de còmics i en guions cinematogràfics amb Moebius

De les tres parts en què és dividida, les dues primeres l' estètica transcendental i l' analítica transcendental són fonamentalment positives fonamentació del coneixement empíric, mentre que la tercera la dialèctica transcendental és radicalment negativa desemmascarament de la illusió metafísica, bé que el nou objecte fou rehabilitat, en el pla del coneixement pràctic, en la segona crítica , la Crítica de la raó pràctica

Tal com explica el geògraf Yi-Fu Tuan, els llaços afectius uneixen els éssers humans amb el seu ambient i, particularment, amb llocs específics Aquesta mateixa visió sentimental també és assenyalada pel psiquiatre Alexander Mitscherlich 1969 respecte a determinats racons urbans La natura exacta d’aquets llaços varia enormement en intensitat, subtilitat i mode d’expressió i la resposta pot ésser estètica, tàctil, emocional, nostàlgica o econòmica

Conceptualitzat pel neoplatonisme i neopitagorisme, el sublim fou objecte d’estudi per part d’EBurke i de Kant i ocupà un lloc central en l’estètica del Romanticisme Oposat en certa manera a la bellesa, que es refereix al finit i sensible, el sublim denota l’infinit i suprasensible i és correlatiu a l’emoció que corprèn l’home davant el misteri, el sagrat, etc