Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
mona vermella

Mona vermella
© Xevi Varela
Zoologia
Primat de l’infraordre dels catarrins, de la família dels cercopitècids, d’uns 80 cm de longitud i 80 cm de cua, cos esvelt i elegant, extremitats molt llargues, les posteriors més que les anteriors, i amb els dits de les mans reunits en la base per una membrana.
El pelatge del dors és vermell, i el del ventre és blanquinós a la boca hi ha bosses cutànies té callositats i tuberositats isquiàtiques normalment desenvolupades, cara allargada i musell apuntat Són diürns, preferentment herbívors i gregaris, amb grups comandats per mascles vells Habiten als límits de la selva i de les sabanes L’àrea de distribució va des del sud de Mauritània i el Senegal fins al Sudan, i hom en troba en una gran part de l’Àfrica oriental
tupaioïdeus
Zoologia
Infraordre de primats del subordre dels lemuriformes d’uns 10-20 cm de llargada, amb la cua llarga (fins a 25 cm) i molt peluda, el cos esvelt i proveït d’un pelatge dens, el musell llarg i punxegut, les extremitats proporcionades i els dits armats d’ungles corbes.
La dentadura presenta 2 incisives, 1 ullal, 3 premolars i 3 molars a cada mitja mandíbula les incisives i els ullals són molt semblants El cervell presenta uns lòbuls olfactoris i uns lòbuls òptics grossos Habiten les selves, on corren i s’enfilen pels arbres amb molta rapidesa Es nodreixen d’insectes i de fruita Llevat de les espècies de Ptilocercus , tots fan vida diürna Inclou 5 gèneres, amb 15 espècies, pròpies de les selves de l’Àsia sud-oriental, des de l’Índia fins al sud de la Xina, i des de l’arxipèlag malai fins a les Filipines Els gèneres més importants són Urogale, Ptilocercus,…
reineta
reineta
© Fototeca.cat
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, caracteritzat pel fet de tenir el cos esvelt, d’uns 3-4 cm, potes llargues i primes i els dits acabats en discs adhesius, la qual cosa li permet d’enfilar-se pels arbres amb molta facilitat.
Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles
bedoll

Bedoll (B. pendula)
Georgi Kunev (cc-by-3.0)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les betulàcies, que ateny uns 20 m d’alçada, de fulles triangulars, dentades i glabres, tronc esvelt, escorça llisa i blanca, amb algunes bandes més fosques i branquetes i branquillons més o menys penjants; els fruits són petits i agrupats en aments penjants.
Es fa a l’estatge montà i subalpí, al Pirineu, i al Cabrerès, preferentment als sòls silicis i secs i forma poblacions importants a les planes d’Europa septentrional Dóna bons rebrots d’arrel i de soca i es reprodueix també per estaca La seva propagació exposa el sòl a una ràpida dessecació i pèrdua de fertilitat La fusta, d’un color blanquinós, lleugera, blana i fàcil de treballar, és poc apreciada a causa de la seva poca durabilitat També serveix per a fer carbó i pasta de paper Amb les seves fulles hom prepara una infusió diürètica El quitrà obtingut de la destillació és emprat contra…
Llangardaix verd o lluert
Morfologia El llangardaix verd Lacerta viridis és més petit i esvelt que el llangardaix ocellat L lepida En els individus mascles, com el de la fotografia, hom aprecia un cap particularment alt i la part inferior del cap blava durant el període reproductor Javier Andrada El lluert o llangardaix verd és un saure mitjà, que mesura uns 13 cm de longitud màxima de cap i tronc i té la cua dues vegades més llarga El seu cap és curt i alt, especialment el dels mascles Presenta un collar ben marcat, constituït per 5-14 escates Entre l’escata mentoniana i el collar, hi ha de 15 a 29…
guepard

Guepard
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors
fissípedes de la família dels fèlids, de fins a 2 m de llargària, de tronc esvelt i coll curt, cap petit, orelles petites, potes altes i cua llarga i prima, i de pelatge curt, escàs i de color groc terrós molt clar amb taques negres.
És el més ràpid dels mamífers arriba fins a 110 km/h i caça de dia a les planures de les sabanes d’Àfrica, i també de l’Iran i de l’Índia, on és pràcticament extingit
Campins

Campins
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat entre els vessants meridionals del Montseny i la plana ondulada per turons de relleu suau.
Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Celoni S, Gualba E i Fogars de Montclús W i N La seva demarcació s’estén en pendent de S a N amb una altura mínima de 200 m i màxima de 800 m al seu extrem més septentrional És ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell 318 m d’altitud, la serra d’en Mates 330 m o el turó de Can Zidro 390 m Hi dominen els boscos d’alzines sureres, castanyers, matollar i com el mateix nom del poble indica, pins Els diferents rierals o torrents s’apleguen a la riera de Campins, que fora el terme pren el nom de riera de Pertegàs…
Camós

Camós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, situat al S del pla de Banyoles.
Situació i presentació El terme és drenat per la riera de Matamors, afluent per la dreta del Terri, com ho és el Revardit, que fa de límit S amb el terme de Canet d’Adri Gironès A llevant limita amb els municipis de Cornellà del Terri i Palol de Revardit, límit que coincideix en gran part amb la capçalera del torrent de Comanell i el seu aiguabarreig amb el torrent de Sorda, que desguassa al Terri dintre del terme de Cornellà del Terri El límit septentrional amb Porqueres passa pel serrat de Vilarnau i pel Clot del Llop, sota el camí antic d’Olot a Banyoles, ja fora del terme de Camós La part…
l’Albagés

Castell d’Albagés
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, a banda i banda del riu de Set.
Situació i presentació El terme municipal de l’Albagés, de 25,66 km 2 , es troba al sector central occidental de la comarca, a la vall del riu de Set, que marca dos paisatges diferenciats hortes i terra campa, que s’allarguen a la vall del riu, i les ondulacions de la plataforma garriguenca, amb petites extensions de boscos i conreus arbrats oliveres i ametllers Limita amb els termes de Castelldans al N, Cervià de les Garrigues a l’E, Juncosa i els Torms al S, el Soleràs i el Cogul a l’W El poble de l’Albagés és l’únic nucli de població del municipi Algunes valls afluents al riu de Set que…
Fontcoberta

Fontcoberta
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la capçalera de la riera de Garrumbert, afluent del Terri per l’esquerra; drena també el terme la riera de la Farga.
Situació i presentació Al N confronta, per la riera de Centenys, amb el municipi d’Esponellà i, a ponent, per la riera i l’estany d’Espolla amb Porqueres A migdia afronta amb Cornellà del Terri i, a llevant, per sota del puig de Santa Caterina, amb Vilademuls, municipi amb el qual limita també al NE, sota el puig de Sant Roc, ja dintre Vilademuls Bona part del terme és ocupada per boscos de pins i alzines i sotabosc amb matollar de diverses espècies El terme comprèn els pobles de Fontcoberta, cap de municipi, i Vilavenut, els veïnats d’Espasens, Fares, la Farrès, Figueroles i la urbanització…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina