Resultats de la cerca
Es mostren 1369 resultats
Ludwig Büchner
Filosofia
Científic i pensador alemany.
Exercí la medicina a Darmstadt, on tornà després d’exercir la docència a Tübingen, a causa de l’oposició que suscità la publicació de Kraft und Stoff ‘Força i matèria’, 1855 Aquest llibre, que aviat esdevingué famós, fou considerat l’exponent característic del monisme materialista que l’autor propugnava a través d’aquesta i de la resta de la seva obra, més de divulgació que no pas científica Natur und Geist ‘Natura i esperit’, 1876, Darwinismus und Sozialismus 1894
Lluís Suñé i Molist

Lluís Suñe i Molist
© Fototeca.cat
Metge.
Acabà els estudis de medicina a Barcelona el 1874 Fou el primer a exercir l’otorrinolaringologia a Barcelona Presidí l’Acadèmia i Laboratori 1888-91 i la Societat Catalana d’Otorrinolaringologia i fou fundador de l’Asociación Española de la mateixa especialitat, així com de les revistes Gaceta Médica de Cataluña , La Higiene para Todos i Revista de Laringología, Otología y Rinología Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, en fou secretari del 1887 al 1914
Jordi Martínez Banzo
Altres esports de combat
Taekwondista i entrenador.
Conegut com La Yaya , competí en la categoria de pes lleuger representant el Club Artes Marciales Formà part de la selecció catalana que disputà un trofeu internacional a París el 1979 Es retirà de l’alta competició per a exercir com a tècnic Impartí classes al gimnàs Tae Kwon Do Catalunya de Barcelona i, posteriorment, a Esplugues de Llobregat El 2009 se celebrà la primera edició del trofeu Memorial Jordi Martínez Banzo a Esplugues de Llobregat
Ali Lmrabet
Periodisme
Periodista marroquí.
Estudià història a la Sorbona de París i posteriorment ingressà en el cos diplomàtic del seu país Destinat a l’Argentina, després de ser arraconat per haver denunciat les pràctiques corruptes de l’ambaixador, començà a collaborar en diversos diaris marroquins El 1997 esdevingué redactor en cap del principal setmanari independent, Le Journal , des d’on donà a conèixer la realitat de la dictadura de Hassan II del Marroc Al començament de l’any 2000 fundà el setmanari Demain , que fou prohibit el desembre d’aquell mateix any Tornà a publicar-se en un registre satíric el 2001 com a Demain…
Bases de Manresa
Assemblea catalanista a la sala de sessions de la casa de la ciutat de Manresa (15 d’abril de 1892), on foren presentades les Bases de Manresa, segons un dibuix de Jaume Pahissa
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana, presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892.
Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de la Riba, els quals ho foren també de l’assemblea En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista, amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven, en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu El poder central s’havia d’organitzar sota el concepte de separació de les funcions legislativa, executiva i judicial, però residint el poder legislatiu central en el rei o cap d’estat i en una assemblea de representants regionals El poder executiu havia d’ésser…
trentenari
Conjunt de trenta persones reunides per a exercir un càrrec, realitzar un servei, etc.
llicència
Educació
Grau obtingut en una facultat universitària que habilita per a exercir una professió determinada.
temporer | temporera
Dret administratiu
Dit del funcionari de l’administració destinat transitòriament a exercir un càrrec públic subaltern.
vocació
Disposició, inclinació, natural a exercir una professió, un art, a estudiar una carrera, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina