Resultats de la cerca
Es mostren 4248 resultats
Fundació Antoni Tàpies

Façana de la Fundació Antoni Tàpies
Oh-Barcelona.com (CC BY 2.0)
Art
Fundació creada pel pintor Antoni Tàpies el 1984 per a l’estudi de l’art contemporani.
El 1990 s’inaugurà la seu a l’edifici modernista de l’antiga editorial Montaner i Simon de Barcelona, projectat per Lluís Domènech i Montaner, degudament condicionat Corona l’edifici la installació Núvol i cadira , que li reforça el caràcter singular A més d’una mostra permanent de la seva obra, les activitats se centren en l’organització d’exposicions, conferències, seminaris, concerts, etc Després d’una època que es dedicà gairebé exclusivament a mostrar diferents períodes de l’obra d’Antoni Tàpies i les relacions que aquesta establia amb altres artistes, s’inicià un període d’exposicions,…
Fiol

Façana principal de l'església de Sant Cristòfor de Fiol
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Sant Martí de Tous (Anoia), al sector W i més elevat del terme.
L’església parroquial és dedicada a sant Cristòfor Al segle XIX formava un municipi independent
Favàritx

Façana principal de l’ermita de Fàtima (Maó)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Sector de tramuntana del terme de Maó (Menorca), al nord del camí d’en Kane.
És una important zona agrícola, on s’ha estès el regadiu des del 1960, amb l’església rural de Fàtima que depèn de la parròquia de Sant Francesc de Maó i una escola A la costa hi ha el cap de Favàritx o de Capifort, que forma un promontori coronat pel far de Favàritx i que constitueix l’extrem NE de l’illa S’inicià la construcció del far el 1917, però no fou inaugurat fins el 22 de setembre de 1922 Té 33 m d'alçada Far de Favàritx Maó © Antònia Sànchez - blogenmenorca
el Far

Façana principal de l'esglesiola de Sant Damià del Far
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), a l’est d’aquest, situat en un tossal.
L’església de Sant Julià, en ruïnes, depèn de la parròquia del Llor Al peu del tossal hi ha l'esglesiola de Sant Damià La senyoria era del bisbe de Solsona
Palouet

Façana principal de l’església de Sant Jaume de Palouet
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de Massoteres (Segarra), vora el límit amb el de Torà (Solsonès), al vessant septentrional de les costes de Palou (637 m alt.), que separa la vall del Llobregós del pla de Guissona.
La seva església parroquial Sant Jaume depèn de Talteüll
Benimodo

Façana principal de l'Ajuntament de Benimodo
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, dins l’àrea d’influència de Carlet; el terme ocupa un terreny pla, accidentat a l’oest per petits turons i drenat per una sèrie de barrancs afluents al riu Sec.
La tradicional agricultura de secà és en regressió davant el regadiu 500 ha, que aprofita l’aigua de la séquia reial del Xúquer 150 ha i de pous resten, però, 80 ha de secà, que produeixen raïm moscatell d’una excellent qualitat Els conreus més estesos són el de tarongers i les hortalisses Les terres de conreu són bastant repartides, i són explotades directament pels propietaris 97% És important la ramaderia estabulada, dedicada a la producció de carn porcs i de llet Hi ha explotacions agrícoles La població augmentà en un 40% del 1900 al 1950, que començà a minvar Darrerament s’ha…
projectura
Construcció i obres públiques
Volada d’una construcció, respecte a una façana, a una paret, etc.
nu | nua
Art
Construcció i obres públiques
Dit d’una paret, una façana, etc, sense ornaments, pintures, miralls, etc.
àtic
Construcció i obres públiques
Pis elevat d’un edifici, situat per sobre la cornisa, que acostuma a coronar la façana, i el qual resta reculat del carrer amb relació a la façana.
Santiga

Façana de l’església de Santa Maria Antiga o de Santiga
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), a l’W del poble, vora la carretera de Sabadell.
Antiga quadra, centrada per una domus , esdevingué el 1389 castell termenat A l’església parroquial Santa Maria es venera, a més de la titular, la imatge de la Mare de Déu de l’Heura trobada, segons la tradició, el 1624
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina