Resultats de la cerca
Es mostren 250 resultats
pentanol
Química
Cadascun dels tres alcohols isòmers de fórmula C5H1 2O, derivats del n-pentà.
El 1- pentanol alcohol amílic primari és un líquid incolor que bull a 138°C i té una densitat de 0,814 És lleugerament soluble en l’aigua i miscible amb alcohol i èter Hom l’obté, conjuntament amb els altres alcohols pentílics, per destillació fraccionada del cru d’hidròlisi alcalina dels productes de cloració del pentà És emprat en síntesi orgànica El 2- pentanol és un líquid incolor que bull a 119°C i té una densitat de 0,811 És igualment soluble en alcohol i èter i és emprat com a dissolvent de pintures i laques i com a intermediari en la fabricació de productes farmacèutics El 3- pentanol…
píndola
Farmàcia
Medicament afaiçonat en forma de boleta de vegades recoberta d’una capa de color, daurada, argentada, etc.
Forma farmacèutica actualment gairebé abandonada, fou molt corrent fins els anys vint Té una forma esfèrica i un pes comprès entre 0,05 i 0,3 g Les píndoles, a la farmàcia, eren preparades a mà amb el medicament i l’excipient —lactosa, regalèssia en pols, caolí, carbonat de magnesi, xarop, mel, extrets, etc—, hom en feia una massa tova, la massa pillular , amb la qual feia uns cilindres, els magdaleons , d’un diàmetre aproximat al que havia de tenir la píndola i d’una llargada tal que en dividir-lo en parts iguals per mitjà del pindoler, donava el nombre de píndoles desitjat El…
medicament
Farmàcia
Substància, simple o composta, emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques, tant si produeix el guariment suprimint la causa de la malaltia com si només n’atenua els símptomes.
Hom pot classificar els medicaments en formes oficinals o galèniques , és a dir, productes naturals preparats i combinats per l’apotecari segons les fórmules d’un determinat codi, preparacions magistrals , prescrites pel metge, que en dóna la composició, i elaborades pel farmacèutic a partir de drogues, productes químics i preparacions galèniques, i medicaments especials , designats per un nom enregistrat, la composició, l’eficàcia terapèutica i la innocuïtat dels quals són garantits per un visat oficial El medicament és presentat en una forma medicamentosa adaptada a una determinada via d’…
Albert Hofmann

Albert Hofmann
Philip H. Bailey CC-BY-SA
Química
Químic suís.
Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en féu…
Loyola de Palacio del Valle-Lersundi

Loyola de Palacio
© UNIÓ EUROPEA
Política
Política castellana.
Llicenciada en dret per la Universidad Complutense de Madrid Entre el 1977 i el 1978 fou la primera presidenta de Nuevas Generaciones d’Alianza Popular Senadora per AP entre el 1986 i el 1989, el 1988 fou elegida membre de la direcció d’Alianza Popular El 1989 fou diputada i vicepresidenta del grup popular, càrrec que ocupà fins el 1996 Del 1996 al 1999 fou ministra d’agricultura, pesca i alimentació del govern de José María Aznar, fins que en les eleccions europees del 1999 passà a ocupar un escó de diputada al Parlament Europeu De 1999 a 2004 fou vicepresidenta de la Comissió Europea i…
Joaquim Cusí i Furtunet
Farmàcia
Farmacèutic.
Es llicencià a Barcelona el 1911 Establert a Figueres, a instàncies de l’oftalmòleg Francesc Agulló desenvolupà la preparació de la pomada oftàlmica a l’òxid groc de mercuri fórmula de Pagenstecher, que obtingué una àmplia difusió arreu del món i li permeté desenvolupar una empresa farmacèutica familiar, especialitzada en productes oftàlmics Traslladada l’empresa al Masnou, adquirí el 1921 l’apotecaria del monestir benedictí de Santa Maria la Real de Nájera Logronyo, reinstallada al Masnou com a museu de farmàcia i medicina El 1925 fundà els Laboratoris del Nord d’Espanya els…
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa…
Josep Baselga i Torres

Josep Baselga i Torres
© Massachusetts General Hospital
Medicina
Metge oncòleg.
Llicenciat 1982 i doctorat 1992 per la Universitat Autònoma de Barcelona , fou metge resident per aquesta universitat a l’Hospital Vall d’Hebron 1984-86 i posteriorment amplià estudis als Estats Units metge intern 1986-87 i resident 1987-89 al Health Sciences Center de la Universitat de Nova York Després de completar la seva formació i especialització en oncologia al Memorial Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York 1982-94, en aquesta institució, capdavantera mundial en la recerca sobre el càncer i els seus tractaments, fou assistent clínic del servei d’oncologia ginecològica i de càncer…
Michel Montignac

Michel Montignac
© Grup 62
Alimentació
Dietètica
Dietista francès.
Després d’estudiar ciències polítiques s’establi com a assessor de recursos humans Fill d’un pare obès i ell mateix afectat en la infantesa de sobrepès, a inicis dels anys vuitanta començà a interessar-se per la nutrició i els mètodes d’aprimament arran dels hàbits alimentaris que hagué d’adoptar com a cap de personal d’una multinacional farmacèutica Ell mateix ideà un mètode propi, més tard conegut amb el seu nom, consistent no en reduir les quantitats ingerides sinó a evitar determinats tipus d’aliments, exposat en els llibres Comment maigrir en faisant des repas d’affaires…
supositori
Farmàcia
Forma farmacèutica sòlida emprada per a l’administració de medicaments per via rectal.
Tenen forma de projectil, generalment amb la punta ogival i la resta troncocònica i un pes entre 3 i 0,7 g segons que siguin per a adults, nens o lactants Són composts d’una massa d’un greix natural mantega de cacau o semisintètic, amb un punt de fusió no gaire inferior als 37°C El medicament hi va incorporat en una proporció inferior al 30% Hom els prepara generalment per fusió de la massa a uns 40°C, incorporant-hi els productes actius i vessant la massa fosa en motlles metàllics refredats, on se solidifiquen Els supositoris de glicerina , emprats com a laxants, són composts de glicerina i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina