Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
plectènquima
Botànica
Fals teixit format per hifes o filaments de cèl·lules entrellaçats o units per una massa gelatinosa.
És present en certes rodofícies i en els esporocarps dels fongs superiors
ectocarpals
Botànica
Ordre de feofícies de tal·lus poc diferenciat, constituït per filaments ramificats, a vegades conglutinats en feixos.
Es reprodueixen asexualment per zoòspores que neixen d’esporangis uniloculars o pluriloculars, i sexualment per isogàmetes Són algues gairebé exclusivament marines
bàrbula
Ornitologia
Cadascun dels petits filaments que guarneixen les vores de les barbes de les plomes dels ocells.
Les bàrbules de cada barba resten unides a les de la barba següent per les barbicelles que porten ploma
Les tamaricàcies
Tamaricàcies 1 Tamarix gallica a aspecte d’una branca amb nombroses inflorescències x 0,5 b detall de la disposició imbricada de les fulles sobre una branca jove x 4 c branca adulta amb les fulles més separades x 6 d i d’ detall d’una flor oberta i de la mateixa flor a la qual s’han arrencat dos pètals i dos sèpals x 6 Eugeni Sierra Les tamaricàcies formen un petit grup de plantes originari de les zones estèpiques i subtropicals d’Europa i d’àsia, comprèn poc més d’un centenar d’espècies, la majoria corresponents al gènere Tamarix Els tamarius Tamarix són arbrets o arbusts propis d’indrets…
fibrologia
Indústria tèxtil
Branca de l’enginyeria tèxtil que estudia les fibres, els filaments i, en general, els materials tèxtils.
andròfor
Anatomia vegetal
Columna que sosté l’androceu, originada per allargament de l’eix floral o per concrescència dels filaments.
És molt patent a les plantes monadelfes com la malva
cerificació
Botànica
Fenomen pel qual les cèl·lules epidèrmiques d’algunes plantes es recobreixen de filaments, esquames o grànuls cerosos.
Aquestes substàncies, molt inertes i hidròfugues, surten per extrusió a través dels porus de la cutícula, i rarament formen un revestiment continu Aquest és, però, suficient per a impedir el contacte entre l’aigua i l’epidermis i, així, facilitar-ne l’escorreguda i evitar la infecció per fongs, bacteris, etc En algunes plantes carandaí la producció de cera és tan gran que en permet la recollecció per a aplicacions industrials
Els cnidaris escifozous
Aspecte general extern d’una escifomedusa, en visió ventral A , i esquema d’un tall tranversal B 1 Tentacle oral, 2 tentacles subombellars, 3 ropàlies, 4 lamelles, 5 músculs radials, 6 músculs circulars o coronals, 7 gònades, 8 exombrella, 9 filaments gàstrics, 10 cavitat gàstrica, 11 manubri, 12 boca, 13 mesoglea, 14 cavitat sensorial, 15 gangli nerviós, 16 cavitat subgenital, 17 ocel, 18 estatocist, 19 tentacle Jordi Corbera, a partir de fonts diverses Els escifozous són cnidaris que es coneixen principalment per llur estadi de medusa Es tracta de les típiques meduses de grans dimensions…
selacis
Ictiologia
Subclasse de peixos de la classe dels condrictis, de longitud variable (des de pocs centímetres fins a més de 15 m), amb el cos de fusiforme a discoidal amb grans variacions: musell punxegut, en serra (peix serra), en martell (peix martell), etc., cua allargada (rajades), etc., recobert de denticles dèrmics o escates cutànies que en la boca es diferencien en fileres de dents.
Com tots els condrictis, posseeixen endoesquelet cartilaginós que de vegades assumeix una gran duresa en impregnar-se de sals calcàries conserven el notocordi Tenen el neurocrani d’una sola peça, no soldat al palatoquadrat i la connexió d’ambdós pot ésser directa o bé mitjançant la interposició d’un arc hiomandibular Immediatament darrere el neurocrani tenen els arcs branquials les brànquies són internes, hi manquen els opercles i presenten de 5 a 7 feses branquials externes a cada costat i un parell d’espiracles de caràcter respiratori que posen en comunicació l’aigua de l’exterior amb les…