Resultats de la cerca

Jesuïta, fou director del servei botànic de l’Índia Exercí la docència a la Universitat de Bombai Efectuà una gran obra de recollecció i estudi de la flora índia, de la qual publicà importants treballs

Destinat a Perpinyà 1872-80, estudià la flora de la Catalunya del Nord, en particular el gènere Rosa Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, collaborà amb Carles Pau i Espanyol

Aplegà un important herbari de les comarques septentrionals del País Valencià Deixà manuscrita una flora de Castelló de la Plana i laseva rodalia, que comprenia unes set-centes espècies i que meresqué els elogis de Cavanilles

Professor de botànica a Florència 1842-77, és autor de la primera Flora Italiana 1848-74 Collaborà amb PBWebb, i amb APde Candolle en la publicació del Prodromus , del qual redactà el capítol corresponent a les coníferes

Els fructooligosacàrids, denominats abreujadament FOS, no poden ser digerits per l’organisme humà, però sí pels bacteris del còlon i la flora intestinal, i per això es fan servir com a prebiòtics També s’empren com a edulcorants

Presenten fulles alternes, simples o palmades, alguns cops proveïdes d’estípules espinoses, flors solitàries o en raïms, hermafrodites, usualment zigomorfes, i fruits capsulars o bacciformes, i que és representada a la flora catalana per la taperera Capparis spinosa

Fou catedràtic de botànica general de la Universitat de Barcelona 1847, càrrec en el qual succeí Miguel Colmeiro Publicà Programa y resumen de las lecciones de botánica general 1859, exposició clara i concisa de vuitanta-dues lliçons de càtedra —la darrera de les quals és dedicada a la botànica fòssil o orictològica—, amb preferència per les famílies més nombroses i interessants Per compilar i revisar la flora catalana, recorregué les comarques del Principat, especialment la Ribagorça i la Vall d’Aran, i aplegà un important herbari, que llegà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de…

És anomenat també antidiarreic o anexosmòtic Pot actuar sobre el sistema nerviós vegetatiu belladona, sobre la musculatura intestinal opi, per coagulació de proteïnes taní, per absorció de tòxics carbó o per destrucció de la flora patògena intestinal sulfamides, neomicina

L’organització provincial hispànica és descrita de manera detallada a la Història Natural de Gai Plini Segon el Vell L’obra conté, a més, nombroses dades sobre Hispània referents a la geografia, la flora i la fauna, els recursos i els minerals

Estudià a Stanford, Göttingen i Montpeller Doctor en ciències naturals Herboritzà per diversos països d’Amèrica, Europa i Àfrica del Nord Entre els seus treballs ressalta la Flora balearica Montpeller 1921-23, obra indispensable per al coneixement de la vegetació de les Illes