Resultats de la cerca

És autor de novelles com La casa del pare 1998, I de tot d’una la fosca 2003 i Els saragalls del desig 2005 Ha conreat el gènere biogràfic amb títols com El darrer canonge 1991 relats testimonials, com Memòria xueta 1994, i cròniques d’emigrants mallorquins, com Cuba, en el cor 1996 També ha publicat obres divulgatives sobre la Mallorca rural, com ara els quatre volums Possessions de Mallorca I-IV 1985-91 i Paraules i coses de Fora Vila 1996, entre d’altres Fou fundador i director de la revista local Sa Pobla  1982-88

L’any 1826 Olbers demostrà que aquesta hipòtesi implica que tot el firmament és sempre illuminat, la qual cosa és en contradicció amb l’experiència quotidiana de la foscor del cel nocturn Tan bon punt Olbers presentà la paradoxa, hom intentà de cercar-hi alguna explicació per tal de poder mantenir la idea d’un univers infinit Actualment hom accepta que el fenomen del desplaçament cap al vermell de les ratlles dels espectres de totes les galàxies permetria d’explicar la fosca del cel nocturn, encara que l’Univers fos infinit i contingués infinites galàxies cosmologia

La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…

L’exploració de Mart Un nou mapa geològic de Mart presentat per la NASA mostra evidències que en aquest planeta podrien haver existit grans llacs en els seus inicis Hi ha grans dipòsits sedimentaris a la regió de Hellas que podrien haver estat plens d’aigua fa entre 3500 i 4500 milions d’anys Aquesta nova evidència se suma a les ja existents sobre la presència d’aigua a Mart en el passat Després de més de sis anys en funcionament, l ’Spirit , un dels dos robots de la NASA que explora la superfície de Mart, va patir greus problemes en quedar-se atrapat a la sorra de la superfície del planeta…

Doctor en filologia catalana, la seva trajectòria literària se centrà en el gènere poètic Ha estat antologat en volums com ara Bengales en la fosca 1997 i Camp de mines 1991 Publicà Sol de violoncel 1987, Els noms insondables 1990, premi Vicent Andrés Estellés, Anatema 2001, premi Ausiàs Marc 2000, Al fons de vies desertes 2002, premi Agustí Bartra 2001 i Constants vitals 2006, entre d’altres A més, publicà estudis filològics i literaris, com ara Polítiques i lingüístiques 1997 i Les suspicàcies metòdiques 2002 També conreà la novella El Papa maleït una intriga novellística sobre…

Les seves recerques abasten la biofísica, la química de la coordinació i els aspectes teòrics de la química orgànica Obtingué el premi Nobel de química el 1961 pels seus treballs sobre els processos bioquímics de la fase fosca de la fotosíntesi cicle de Calvin , que esclariren els mecanismes químics pels quals les plantes converteixen l’energia lluminosa, el diòxid de carboni i l’aigua, en els components essencials per a la vida i el creixement Collaborà en el projecte Manhattan, per a l’obtenció de la primera bomba nuclear És autor, entre altres obres, de The theory of Organic…

La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei arxiduc Carles III 1708 al seu besnet i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill Passà als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna La baronia d’Erill , que tenia com a centre el castell d’Erillcastell Alta Ribagorça, havia estat posseïda, almenys des de la fi del segle XI, pel llinatge homònim Erill Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana,…

Amb el microscopi òptic i la cèllula en estat interfàsic, el centre cellular apareix constituït dels elements següents una esfera directiva centrosfera feta de citoplasma, en la qual hom distingeix una zona cortical fosca i una altra de medullar més clara, i una part central que s’acoloreix molt fàcilment i que porta un centríol al centre Al començament de la mitosi, el citoplasma de l’esfera directiva es concentra i el hialoplasma dels voltants s’estratifica i forma un conjunt de filaments disposats com els radis d’una esfera, anomenat àster És admès que participa en la…