Resultats de la cerca
Es mostren 2197 resultats
Torre Marata
Gran casal d’estil gòtic tardà, documentat el 1287, del municipi de Maçanet de la Selva (Selva).
L’edifici actual, d’obra rústega amb cantoneres de carreus, matacà damunt la porta, espitlleres i finestrals gòtics geminats, sembla datar del segle XV El 1924 sofrí greus desperfectes a causa d’un incendi i actualment hom pot reconèixer la part reconstruïda per la diferència de color dels materials L’ocupació humana en època prehistòrica en aquesta contrada es fa palesa en les nombroses restes lítiques trobades per Francesc Riuró el 1948 en un turó prop de l’hostal de Cal Coix, estació de superfície que hom ha suposat de l’Eneolític i on s’han trobat també fragments de ceràmica senzilla d’…
fornitura
Música
En l’orgue gòtic centreeuropeu, conjunt dels tubs que restava després de l’exclusió dels principals (plenum).
goticista
Art
Que es complau en l’estil gòtic o que es dedica a estudiar-lo, a conrear-lo.
Boitac

El monestir dels jerònims de Belém (Lisboa), obra de Boitac i Joao de Castillo
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte francès actiu a Portugal, on contribuí fonamentalment al naixement i evolució de l’estil gòtic manuelí.
Les seves obres essencials són l’església de Jesús de Setúbal des del 1492, el monestir dels jerònims de Belém 1500-16 i les capelas imperfeitas del monestir de Batalha 1509-19
Joan Antigó
Pintura
Pintor actiu a Catalunya, conegut també com a mestre de Banyoles, inclòs dins el corrent gòtic internacional.
Pren aquest sobrenom del retaule de la Mare de Déu de l’Escala que es conserva al monestir de Banyoles Incorporat a l’escola de Girona, el seu estil demostra una gran mestria per l’expressió dels rostres, per les actituds dels personatges i per la delicadesa amb què els tracta
Pere de Penafreta
Construcció i obres públiques
Mestre de l’obra de la seu de Lleida.
Amb la construcció del gran cimbori que corona el monument, culminà la transició del romànic al gòtic a Lleida El 1259 li fou atorgada per Jaume I la torre de Besora, bastió defensiu de la Suda Fou sebollit al claustre de la seu, on hi ha una làpida 1285 en la qual consta com a fundador d’una capellania El seu fill Pere de Penafreta Lleida — ~1332 el succeí el 1285 com a arquitecte i escultor de l’obra de la seu de Lleida El 1312 era custodi del castell de la Suda ensems que esculpia unes imatges per al sepulcre de Jaume II i de la reina Blanca d’Anjou Aleshores ja havia…
Castell de Miralles (Castellví de Rosanes)
Art romànic
La torre o castell de Miralles centrava una quadra dins el terme de Castellví de Rosanes El 1210 pertanyia a Guerau Alemany de Cervelló El 1215 Guilleuma de Castellví comprà per 60 sous barcelonins els honors que en el terme del castell posseïen Guillem de Miralles i la seva muller Ermessenda A la fi de la centúria la quadra era de Bernat de Miralles, mort el 1311, la tomba gòtica del qual és al Museu Vicenç Ros de Martorell La torre o castell de Miralles va ser reformada al segle XIV en estil gòtic El 1414, gràcies al llegat del mercader barceloní Bertran Nicolau, s’hi fundà el…
L’arquitectura gòtica catalana en el context europeu
Art gòtic
Sala capitular del convent de Sant Domènec de Girona Aquesta sala és una de les sorpreses que atresora l’antic convent dominicà de Girona, que l’exèrcit va convertir en caserna al segle XIX La recent restauració del conjunt, ara esdevingut seu de la Universitat de Girona, ha permès recuperar aquesta magnífica sala, una construcció de la segona meitat del segle XIII en què ja s’adopta el llenguatge arquitectònic del gòtic L’orde dels dominicans va ser una de les portes d’entrada del nou estil, i els seus edificis són uns dels més notables del gòtic català AjG - JMO Arcades del claustre del…
Santa Anna d’Albal
Santuari
Santuari del municipi d’Albal (Horta del Sud), al cim d’un tossal, a l’W del terme, a l’indret on passa la séquia reial del Xúquer.
Conservava un gran retaule gòtic del s XV
Pau Rossell
Música
Orguener i sacerdot dominic d’origen incert.
Representant de l’orgue gòtic català, fou admirat per les seves obres Entre els instruments construïts durant la seva única etapa documentada 1479-93 destaquen el del convent dels franciscans menors de Sant Antoni de Barcelona i el que començà a la seu de Girona De l’orgue barceloní cal remarcar que el tub major era de quinze pams, entonat en fa, i que es tractava d’un gran orgue d’ala -precursor immediat del de castells-, on ja s’iniciava la descomposició del gran Blockwerk gòtic mitjançant uns tirants registres que permetien de fer sonar per separat flautes i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina