Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
arnès
Militar
Conjunt d’armes defensives (llevat de l’escut) de l’home o del cavall.
Aplicat especialment al revestiment protector del cos del combatent a l’edat mitjana i al Renaixement A Catalunya, des del segle IX fins al XIII, els guerrers es protegiren el cos amb l' ausberg , túnica d’escates i molt més sovint de malles, i el cap amb l' elm primitiu, casc punxegut amb una certa tendència cònica, sovint proveït del nassal, que defensava gran part del rostre A mitjan segle XII és possible que determinades parts del cos braços, mans i cames rebessin unes proteccions especials i supletòries, de cuir o potser ja de metall rígid Al segle XIII, l’ausberg, dit també gonió , era…
anella
anella
Montserrat Labiaga Ferrer (CC BY 2.0)
Peça circular que, clavada a terra, en una paret, una porta, etc., serveix, mitjançant una corda, una cadena, un ganxo, etc., per a fermar-hi una bèstia, un vaixell a la riba, etc., penjar-hi un objecte, etc.
isard
isard
© Richard Martin Vidal
Mastologia
Mamífer remugant de la família dels bòvids, de la subfamília dels caprins
, que ateny uns 60-75 cm d’alçària a la creu i té banyes persistents primes i llises i amb la punta corba en forma de ganxo.
La cua és curta i sense pèl per sota, i el pelatge, fosc a l’hivern i d’un terrós groguenc a l’estiu, presenta unes taques blanques a la cara i al coll Habita en petits grups a les grans altures rocalloses i poc accessibles 800-3000 m durant l’estiu i a les boscúries més baixes durant l’hivern És herbívor i un excellent escalador Habita als Pirineus, als Picos de Europa, als Alps, als Apenins, als Abruços, als Carpats, al Caucas i a l’Àsia Menor La carn i el pelatge són molt apreciats i, a fi d’evitar-ne l’extinció, hom n'ha regulat la caça
cremallera
Instrument format d’una o de dues barretes de ferro amb ganxo, unides per dalt amb un altre ferro arquejat, que hom penja a una anella dels clemàstecs i serveix per a sostenir-hi penjada l’olla o un altre recipient.
oriòlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 20 a 30 cm, que tenen el bec fort, de forma cònica, amb un petit ganxo a l’extrem, són de colors vius, presenten dimorfisme sexual i tenen 10 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa
amant
Transports
Especialment, cable que, mogut pel gigre, passa pel bossell de l’extrem d’un puntal o una ploma i, amb un ganxo al seu extrem lliure, té per finalitat d’hissar pesos, especialment en les operacions de càrrega i descàrrega d’un vaixell.
ganxa
Barra de fusta d’uns tres metres de llarg, més prima d’un cap que de l’altre, que porta un doble ganxo i una punta de ferro al cap gruixut, amb la qual els raiers agafen els troncs solts quan barranquegen.
Sant Climent de Gréixer (Ger)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta església del segle XII, d’interpretació complexa a causa de les refaccions que ha patit ECSA - A Roura Aquesta església presideix el petit poble de Gréixer, a ponent de Ger Mapa 36-10 217 Situació 31TDG034964 Just després d’haver passat Ger en direcció a la Seu d’Urgell, surt de la carretera N-260 una carretera local que va a Meranges, que cal deixar al cap de 3,2 km per prendre un trencall a mà dreta que mena a Gréixer RMAE Història Aquesta antiga parròquia, ara sufragània d’All, és documentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’…
La farga catalana
Eines d’una farga, Ripoll, segle XVII MAF / RM Com es pot avaluar la producció de ferro a Catalunya durant el segle XVII Ja sigui per coneixement directe o per tradició bibliogràfica i erudita, una munió de geògrafs, estadistes, viatgers o literats en general deixaren constància de la notable activitat siderúrgica siscentista catalana Abraham Ortelius Oertel, Francesc Comte encara al segle XVI Jean de Malus, Andreu Bosc, Miguel de los Santos de Sampedro, els Blaeu, Mendes da Silva, Francesc Marés, Manuel Marrillo o Josep Aparici al llarg de tot el XVII, per citar-ne alguns de procedència i…
baga
Nus o llaçada en què un dels caps de la corda, cordó, etc, no és fet passar del tot i forma com un ull o anella per on pot passar una altra corda, cordó, etc, on pot ésser subjectat un gafet, ganxo, etc, que serveix d’adorn, etc.