Resultats de la cerca

S’inicià com a actor de teatre a Broadway El seu primer paper en el cinema fou en No Way Out 1950 Amb The Defiant Ones 1958, aconseguí un premi BAFTA i fou el primer afroamericà nominat als Oscar, guardó i fita que obtingué el 1963 per Lilies of the Field , actuació que també li valgué un Globus d’Or i un Os de Plata del Festival de Berlin Intèrpret d’una extensa filmografia, altres pellícules destacades seves són Blackboard Jungle  1955, Band of Angels 1957, A Patch of Blue 1965,  In the Heat of the Night 1967, To Sir, with Love 1967, Guess Who’s Coming to Dinner 1968, The Jackal 1997, etc…

Germana de Warren Beatty D’una gran expressivitat, el seu aire, infantil, i el seu peculiar sentit de l’humor la fan ideal per a papers d’una determinada mena de comicitat Premiada el 1959 a Berlín per Ask Any Girl , de ChWalters, i a Venècia el 1960 i el 1988 per The Apartment , de B Wilder, i Madame Sousatzka , de J Schlesinger, respectivament El 1983 rebé l’Oscar a la millor actriu principal per Terms of Endearment , de JL Brooks Altres films seus són My Geisha 1961, de J Cardiff, Two for the See-Saw 1962, de R Wise, Irma, la Douce 1963, de B Wilder, The Turning Point 1977, de H Ross,…

Inicià la seva carrera cinematogràfica el 1943 Considerat el més occidentalitzat dels cineastes japonesos, el seu cinema combina les referències al món feudal japonès, una posada en escena acurada i de gran espectacularitat i la recreació d’alguns clàssics europeus, com ara FDostojevskij i W Shakespeare El seu reconeixement internacional s’inicià amb Rashō-mon 1950, premi al festival de Venècia, al qual seguiren Hakuchi ‘L’idiota’, 1951, Ikiru ‘Viure’, 1952, Shichinin no samurai ‘Els set samurais’, 1954, premiat també a Venècia, Donzoko ‘Els baixos fons’, 1958, Kakushi Toride no san Akunin ‘…

Entrà en contacte amb la indústria del cinema fent d’actor infantil en les pellícules de Mack Sennett Perfeccionà la seva afició al dibuix al Chonuiard Art Institute de Califòrnia i collaborà amb diversos estudis d’animació abans d’entrar a la productora Warner Bros, on creà personatges molt coneguts, entre els quals el porquet Porky, la mofeta Pepe Le Pew, el gat Sylvester i el canari Tweety, i el Coiot i el Correcamins Road Runner, a més de ser el gran impulsor de personatges ja existents, com ara Bugs Bunny i l’ànec Lucas Jones és autor de 300 produccions de dibuixos animats,…

Aplega pallassos i artistes d’altres rams, que, sota el lema “Cap nen sense un somriure”, es desplacen a les zones afectades per conflictes bèllics a fi d’intentar-ne millorar les condicions de vida mitjançant l’art i l’humor Ha actuat en camps de refugiats d’arreu del món Bòsnia, Croàcia, Algèria, Kenya, Palestina, Colòmbia, el Brasil, etc Els anys següents, seguint el mateix model es crearen a Bèlgica, el Canadà, França, Alemanya, Irlanda, Sud-àfrica, Suècia i els Estats Units noves organitzacions que el 2012 constituïren la federació CWBI Clowns Without Borders International, que el 2020…

Collaborà amb ressenyes i crítiques als diaris Mundo Diario , Estafeta literaria , Correo Catalán  i també a Ràdio Estel Fundà i dirigí la revista Gal Art  i contribuí a la creació de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de la qual fou nomenat membre honorífic Fou també membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Donà a l’Ajuntament de Palamós la seva collecció privada de pintura i escultura, amb obres d’Aguilar Moré, Montserrat Gudiol, José Royo i Emília Xargay, entre altres artistes, que constituí el Llegat Galí, del qual ell mateix fou conservador Com a literat…

El seu germà Santiago li confià la direcció dels afers familiars filatures Rusiñol Germans de Manlleu Fundador i president de l’Associació de Fabricants del Ter, el 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional S’enfrontà al govern Silvela-Polavieja, però mantingué una actitud conciliadora durant el Tancament de Caixes Encapçalà una campanya a favor del concert econòmic i fou vicepresident de l’Assemblea de Cambres de Comerç d’Espanya i delegat del govern a l’Exposició Universal de París del 1900 Diputat liberal per Vic 1893, l’any 1901 formà part de la candidatura regionalista…

Autodidacte en la seva primera formació musical, més tard estudià amb Regino Sainz de la Maza, a Madrid, i Emili Pujol i Andrés Segovia, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Continuà la seva formació amb Segovia als cursos de perfeccionament de Santiago de Compostella, on des del 1959 fou també professor ajudant El 1961 fou distingit amb el primer premi del Concurs Internacional Andrés Segovia El mateix any obtingué per oposició la càtedra de guitarra al Conservatori de Música Òscar Esplà d’Alacant, on acomplí una tasca pedagògica molt destacada en la formació de tota una generació de…

Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou oficial en un submarí Presoner dels britànics, el 1947 tornà a Alemanya i estudià arquitectura a l’escola tècnica de Stuttgart, on es graduà el 1951 El 1952 establí el seu propi estudi Professor a la Universitat Tècnica de Darmstadt 1967-87, la seva obra cabdal és la planificació i realització del complex esportiu per als Jocs Olímpics de Munic 1972, integrat bàsicament per un estadi, un pavelló d’esports i una piscina Hi desenvolupà un innovador sistema de cobriment a base d’un teixit plàstic sostingut per cables metàllics Altres projectes destacats…

Debutà als catorze anys en el film  Le bal 1931, de Wilhelm Thiele Treballà a França i a Hollywood Actuà a Mayerling 1935, d’Anatole Litvak,  Ruy Blas 1947, de Pierre Billon,  Le rouge et le noir 1954, de Claude Autant-Lara,  Alexander the Great  1956, de Robert Rossen,  Pot-bouille 1956, de Julien Duvivier,  Les demoiselles de Rochefort 1967, de Jacques Démy,  Vingt-quatre heures de la vie d’une femme 1968, de Dominique Delouche, No encontré rosas para mi madre 1973, de Francesc Rovira i Beleta i  Une chambre en ville 1982, de Jacques Démy, entre molts altres títols Els seus personatges…