Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
neodimi
Química
Element químic pertanyent al grup dels lantànids, de color blanc d’argent, que actua amb valència +3.
Fou descobert el 1885 per Carl Auer von Welsbach, juntament amb el praseodimi, per desdoblament del didimi El 1943 F Trombe i F Gaume-Mahn obtingueren el metall sota la forma d’aliatge, reduint el clorur, NdCl 3 , a 900°C, per l’acció del magnesi El neodimi és present en totes les terres cèriques, i després del ceri és el més abundós dels metalls de les terres rares Hom l’extreu fonamentalment de la monazita, com a subproducte de l’extracció del ceri El metall és obtingut amb el 99,8% de puresa, per electròlisi directa del clorur fos, per formació intermèdia d’aliatges amb el coure i el zinc…
agent solubilitzant
Química
Denominació genèrica de diverses substàncies emprades per a solubilitzar espècies insolubles en un medi determinat (solubilització).
En general, els agents solubilitzants actuen mitjançant la formació de micelles Així, mentre que el laurat potàssic solubilitza hidrocarburs en l’aigua, el dinonilnaftalensulfonat de zinc solubilitza aigua en hidrocarburs en tots dos casos opera el mateix mecanisme, amb l’única diferència de l’orientació del grup polar de l’agent solubilitzant cap a l’exterior o l’interior, respectivament, de la micella Des d’un punt de vista químic, els agents solubilitzants són sals metàlliques d’àcids orgànics de pes molecular elevat D’altra banda, hi ha agents solubilitzants no iònics, entre els quals cal…
subnitrat de bismut
Química
Pólvores blanques, formades per cristalls molt petits, inodores, quasi insípides, insolubles en aigua i en alcohol.
La seva fórmula varia segons el procediment emprat per a obtenir-lo L’oficinal ha de contenir el 78% de Bi 2 O 3 És anomenat també nitrat bàsic de bismut Com tots els composts de bismut, té acció antiàcida, absorbent, protectora de les mucoses i cicatritzant de les úlceres de l’aparell digestiu Hom n'ha abandonat l’ús en radiologia a causa de les intoxicacions que es produïen a vegades en ésser descompost pels àcids gàstrics És emprat en la composició de medicaments, en la preparació d’altres sals de bismut, en perfumeria, cosmètica, esmalts ceràmics, etc
camfocarbonat de bismut
Química
Pólvores blanques amorfes, d’olor camforàcia, insolubles en aigua i solubles en els alcohols i olis.
Com totes les sals de bismut, té acció antisèptica, i fou molt emprat contra els espirilles per via hipodèrmica Hom en fa uns gran ús incorporant-lo als supositoris que combaten les amigdalitis i altres afeccions faríngies
ditionit de sodi
Química
Pólvores cristal·lines grisenques, solubles en l’aigua i insolubles en alcohol, que es fonen a 55°C.
Hom l’obté per tractament amb zinc de solucions d’hidrogenosulfit de sodi Pel seu caràcter reductor, troba aplicació com a blanquejant
tetraiodofenolftaleïna
Farmàcia
Substància que forma unes pólvores grogues, inodores, insípides i insolubles en aigua, però solubles en líquids alcalins.
Ha estat emprada com a desinfectant intestinal i, també, per a desinfectar ferides, però actualment és poc emprada
El Cabeçó de la Sal
Cim del Cabeçó de la Sal, amb brolles esclarissades, pins blancs esparsos i processos erosius que afecten el substrat argilós Vicent Sansano El Cabeçó de la Sal 219, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic El Cabeçó de la Sal és un pujol d’origen diapíric format per argiles i margues roges amb algeps del Triàsic, fàcies Keuper Pertany al Pre-bètic intern i està situat al sud-est del poble de Pinós, a les Valls del Vinalopó El seu cim, de 893 m d’altitud, s’eleva uns 300 m sobre els territoris del voltant En aquest diapir s’explota, per dissolució, un jaciment de sal gemma…
oxiclorur de bismut
Química
Pólvores blanques cristal·lines, solubles en àcid, insolubles en aigua, que hom obté per hidròlisi del clorur de bismut.
Hom l’ha emprat en diferents preparats farmacèutics, com a pigment i en la fabricació de perles artificials
disgregació
Química
Operació química consistent a solubilitzar en aigua substàncies insolubles o en els àcids dissolvents usuals en anàlisi química.
Hom procedeix a addicionar els reactius en estat sòlid i sotmetre la mescla a fusió Segons la natura dels reactius i del fundent, la disgregació pot ésser àcida amb hidrogenosulfat de potassi, àcid fluorhídric o àcid sulfúric concentrat i calent o alcalina amb carbonat de sodi, amb les seves variants oxidant amb peròxid de sodi o amb nitrat de potassi, reductora amb cianur de potassi i sulfurant amb sulfur de sodi
àcid margàric
Química
Àcid gras que es presenta en forma de cristalls insolubles en l’aigua i solubles en els dissolvents orgànics.
Es fon a 61°C Sembla que no existeix a la natura
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina