Resultats de la cerca

Alumne de l’escola normal superior, fou militant pro Dreyfus i professà un socialisme molt particular que difongué en el manifest De la société socialiste 1897 El 1900 fundà els Cahiers de la quinzaine , publicació amb la qual s’oposà a Jaurès i a l’esperit positivista dels intellectuals de la Sorbona La seva obra illustra el renaixement de l’espiritualisme francès del principi del segle Notre Patrie 1905, Notre jeunesse 1910 Les obres poètiques Porche du mystère de la deuxième vertu 1911 i La Tapisserie de Notre-Dame 1913 el consagren com un gran autor cristià

Format a Gant i a Brusselles El 1884 fundà el Cercle dels XX A París s’adherí entusiàsticament al divisionisme, conservant, però, una composició i un dibuix tradicionals L’aplicà al paisatge i també al retrat Octave Maus , 1885, Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, Brusselles Establert a París 1898, pintà La lectura , retrat collectiu d’intellectuals amics —Verhaeren, Maeterlinck, Gide, etc— 1903, Museum voor Schone Kunsten, Gant El seu divisionisme s’anà diluint i evolucionà cap a una major amplitud de la pinzellada S'interessà activament, també, per la renovació de les arts aplicades…

Premi de Roma del 1811 Es relacionà amb Canova a Itàlia Membre de l’Institut de França i professor de belles arts a París 1826 Les seves millors obres són els nombrosos medallons-retrat de grans contemporanis, de continguda vehemència, a mig camí entre el fogós Romanticisme francès i les suavitats de l’estil germànic Tingué molta relació amb els intellectuals i els artistes alemanys, i fins i tot en retratà alguns Goethe, Schiller, Tieck, CDFriedrich, etc També és autor de diverses estàtues i busts Contrari a Lluís Napoleó, s’exilià el 1851, però tornà l’any següent

En la seva primera etapa creativa el caracteritzaren obres que tracten els problemes dels estrats més pobres de la pagesia Posà al servei d’aquest objectiu l’escrit sociogràfic Egy parasztcsalád története ‘Història d’una família pagesa’, 1939, la novella Máról holnapra ‘D’avui a demà’, 1939 i el drama Szakadék ‘Abisme’, 1943 Els anys cinquanta se centrà en problemes individuals i collectius dels intellectuals D’aquesta segona etapa cal destacar els drames Kormos ég ‘Cel sutjós’, 1959, Hajnali tüz ‘Foc a la matinada’, 1961 i la novella Részeg esö ‘Pluja èbria’, 1963 en versió teatral, 1967

Poeta d’avantguarda, escriví, entre d’altres, Poemas nicaragüenses 1933, El jaguar y la luna 1959, Zoo 1962 i Cantos del Cifar 1971 Del seu teatre es destaca l’obra d’intenció política Por los caminos van los campesinos Els anys trenta estigué molt relacionat amb el grup d’intellectuals catòlics espanyols a l’entorn de Rde Maeztu i propugnà un ideal d’Hispanitat d’arrels tradicionalistes Del 1954 al 1998 fou codirector del diari La Prensa Fou membre 1945 i director 1964-2002 de l’Academia Nicaragüense de la Lengua i rebé, el 1991, el premi Gabriela Mistral atorgat per l’OEA

Hi assistiren quatre-cents delegats dels estudiants i trenta-tres intellectuals i professors presidits per Jordi Rubió i Balaguer, i s’hi aprovaren els documents constitutius, entre ells el Manifest per una Universitat Democràtica En ésser encerclats per la policia, els assistents romangueren tres dies al convent, enmig d’una àmplia solidaritat ciutadana El SDEUB visqué dos anys sota una forta repressió governativa, judicial i acadèmica, protagonitzada aquesta pel rector F García Valdecasas Malgrat la coordinació assolida amb els moviments d’estudiants d’altres universitats d’Espanya que…

Comte de Bussy Lluità a Flandes i a Catalunya durant la guerra dels Segadors participà en el setge de Lleida 1647 i en la invasió de l’Empordà del príncep de Conti 1654 S'apartà de la vida militar per diferències amb Turenne i fou empresonat un any pel fet d’haver atacat en una poesia la duquessa de La Vallière, amant de Lluís XIV Es retirà als seus dominis de Borgonya, on escriví unes Mémoires publicades el 1696 i des d’on sostingué una extensíssima correspondència amb intellectuals com la marquesa de Sévigné, cosina seva, publicada el 1697 i reeditada més de quinze vegades

Format a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1944 Vinculat a l’antiga vila de Gràcia, el 1948, a la seva botiga d’herbolari, fundà la penya La Flora Graciense, integrada, entre altres, per Enric Borràs, Nogueras i Oller, Joaquim Ciervo, Ricard Suñé, Josep Mde Sucre, S Perarnau, etc Concorregué a diverses exposicions, i es centrà en retrats, especialment d’artistes i intellectuals Yagocésar , 1945 J Barrillon , 1946 Enric Borràs , 1951 Ricard Opisso , 1973 etc Té obres al Museu Fortuny de Reus, al Museu del Teatre de Barcelona, etc Formà un vast i heterogeni arxiu sobre la…

Estudià filologia i llengües modernes Amplià estudis a Mèxic, on es relacionà amb els intellectuals catalans exiliats, entre els quals Ferran de Pol, que esdevindria el seu marit i amb el qual s’installaria a viure a Arenys de Mar el 1948 Collaborà a diverses publicacions Tele-Estel , Serra d’Or , La Vanguardia , etc, i promogué el coneixement mutu entre Galles i Catalunya Traduí al català novelles de Saunders Lewis i de Tegla Davies, i al gallès obres de Ferran de Pol i rondalles catalanes Posteriorment, alternà la seva residència entre Catalunya i Galles on, vinculada al Playd Cymru,…

De família rica jueva, estudià lletres, participà en la Primera Guerra Mundial i en el període d’entreguerres fou una figura destacada en els ambients intellectuals parisencs Publicà assaigs violents, com Mort de la pensée bourgeoise 1929 i Mort de la morale bourgeoise 1930 i dirigí el setmanari Marianne 1932-37, des d’on lluità pels seus ideals pacifistes i contra la societat industrial Posteriors són Histoire de l’Europe 1946-47, Péril de la culture 1948, Sylvia 1952, el llibre autobiogràfic més conegut La France réelle 1958, Le virage 1972 Tanmateix la seva obra millor, pòstuma, és el…