Resultats de la cerca

Arran de les seves investigacions a l’Amèrica Central fou un dels primers a interessar-se pels fenòmens relatius al canvi social i a l’aculturació, sobre els quals escriví Tepoztlán, a Mexican Village 1930, Chan Kom A Maya Village 1941, The Folk Culture of Yucatan 1941 i A Village that Chose Progress 1950 En un àmbit més teòric, fou l’introductor del concepte de cultura “folk”, amb el qual designa tradicions i institucions de tipus local subsumides en organitzacions d’àmbit estatal i en cultures d’abast universal Exposà aquestes idees en The Little Community 1955 i Peasant…

Conreador de diversos gèneres literaris, ha estat l’introductor del realisme màgic en les literatures flamenca i neerlandesa, i les seves obres palesen sovint la confrontació entre el somni, la poesia i la realitat Cal destacar-ne De man die zijn haar kort liet knippen ‘L’home que es deixà tallar els cabells’, 1948 versió cinematogràfica d’A Delvaux, 1965 Lago Maggiore 1957, Als Kantwerk aan de kin ‘Com obra de punta a l’horitzó’, 1964 El seu conte De trein der traagheid ‘El tren de la lentitud’, també fou portat al cinema per A Delvaux Un soir, un train , 1968

Introductor del kick-boxing a les comarques de Girona, també fou àrbitre estatal de kick-boxing i taekwondo, i entrenador de boxa i kick-boxing Mestre estatal de taekwondo Cinturó negre sisè dan de taekwondo i cinquè grau de kick-boxing S’inicià en el taekwondo el 1979 i compaginà aquesta art marcial amb el kick-boxing El 2001 fundà el seu propi gimnàs a Girona, l’Oswald Gym, on ha preparat joves lluitadors El 2005 fou entrenador de l’equip de la Confederació Espanyola de Kick-boxing CEK També fou tècnic regional de la Federació Internacional d’Arts Marcials FIDAM

Llicenciat a Barcelona el 1904, des del 1907 dirigí amb Sayé i Darder el dispensari antituberculós de l’Hospital Clínic de Barcelona Introductor del pneumotòrax a la península Ibèrica, el 1920 publicà una obra sobre aquesta tècnica Dirigí la secció d’homes del servei de tisiologia creat el 1930 a l’Hospital de Sant Pau La Universitat Autònoma el nomenà professor de tisiologia 1933 Fou cofundador de l’Associació de Patologia Respiratòria de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, que presidí El 1937 passà a l’Espanya de Franco i dirigí l’hospital militar de Salamanca Després del 1939…

Doctorat en Ciències Naturals per la Universitat de Madrid, fou catedràtic a la Universitat de Barcelona del 1889 fins el 1912, quan es traslladà a Madrid Durant la seva estada a Barcelona reformà completament l'ensenyament de les ciències de la universitat Introductor del darwinisme a l'Estat, fou separat temporalment de la càtedra de la universitat a causa de les seves idees evolucionistes Fundà i dirigí 1907 el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca, i posteriorment l’Instituto Español de Oceanografía 1914 El 1939 s’exilià a Mèxic El 2003 les seves restes…

Estudià medina a Barcelona 1842 Inicialment es dedicà a la cirurgia, però aviat es decantà cap a la medicina homeopàtica és l’introductor de les doctrines de Hahnemann a Barcelona Participà en el Congrés Homeopàtic de París 1889 Inicià la publicació de la Revista de la Doctrina Homeopática 1850 i de la Revista de Homeopatía 1890 És autor d’ Instrucción y reglas higiénicas en la curación homeopática 1849, un dels primers llibres sobre aquesta temàtica publicats al país, i de Contestación a la filología homeopática 1950, en resposta a un opuscle dels metges Oliver i Balcells Fou…

Fou l’introductor del classicisme realista de Nicola Pisano a Roma 1277 el seu retrat de Carles d’Anjou Palazzo dei Conservatori és un dels primers retrats esculpits de l’art modern Realitzà a Orvieto la tomba del cardenal Guglielmo de Braye 1282 Construí a Roma els baldaquins de Sant Pau Extramurs 1285 i de Santa Cecília al Trastevere 1293 El 1296 la república de Florència li encarregà el projecte de la futura catedral Del seu projecte, medievalista amb elements ja renaixentistes, resta avui la planta, sensiblement ampliada Per a la catedral realitzà també escultures, algunes de…

S’inicià el 1935 a Barcelona, on jugà en equips com l’Eagle, el Luna o el Patria, però després de la Guerra Civil tornà a Girona i participà en la fundació de l’Agrupación Deportiva Gerundense, que el 1940 es convertí en el Girona Club d’Hoquei, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1941, 1942 Fou l’introductor de l’hoquei sobre patins a Galícia, on fundà la secció d’aquest esport del RCD de la Corunya, amb el qual jugà, i a Cantàbria, on fundà l’Sniace de Torrelavega, el qual dirigí durant molts anys El 1954 publicà Hockey sobre patines

Fou creat per la Unió Atlètica Gracienca en honor d’ Albert Charlot Gadnaire , introductor de la marxa atlètica a Catalunya La primera edició es disputà el 5 de maig en un circuit a la muntanya de Montjuïc La prova, de 15 km, la guanyà Francesc Julià El mateix Albert Charlot, que en aquella època feia d’entrenador, cedí els trofeus per als vencedors Els anys següents passà a disputar-se al mes de novembre i en circuit urbà o en pista L’última edició tingué lloc al març del 1961, en una prova de 10 km a l’estadi de Montjuïc, en la qual s’imposà l’olímpic Josep Ribas

Fou l’introductor de la foniatria a l’Estat espanyol Presidí l’Associació Internacional de Logopèdia i Foniatria assessora de la UNESCO, de l’OMS i de la UNICEF El 1960, Fundà l’Associació Espanyola de Logopèdia, Foniatria i Audiologia AELFA Impartí cursos d’ensenyament de logopèdia , a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i d’especialització de Pedagogia del Llenguatge de l’Escola Diocesana de Magisteri de Barcelona És autor del tractat Audiofoniatría y logopedia en deu volums 1968-87, entre els quals un sobre el cant i la dicció amb Montserrat Caballé i Enric Guitart i un…