Resultats de la cerca

Fou membre del servei d’informació militar durant la guerra d’Indoxina, i posteriorment fotògraf de premsa al Vietnam El realisme de la seva càmera imprimí un to estètic a la Nouvelle Vague Fou el principal director de fotografia de Jean-Luc Godard À bout de souffle , 1960 Une femme est une femme , 1961 Vivre sa vie , 1962, etc i de François Truffaut Tirez sur le pianiste , 1960 Jules et Jim , 1962 La peau douce , 1964, i collaborà també amb Jacques Demy i Pierre Schoendoerffer Com a realitzador dirigí  Hoa-Binh 1970, La légion saute sur Kolwezi 1980 i SAS à San Salvador 1983…

Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988  Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la…

El 1998 es llicencià en comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i el 2002 en direcció escènica i dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona Aquell mateix any fou ajudant de direcció de Lluís Pasqual a Edipo XXI i Mariana Pineda , amb la ballarina Sara Baras En la seva producció dramatúrgica destaquen obres com Carrer Hospital amb Sant Jeroni guanyadora del premi Recull 2000 o Obra vista estrenada a la Sala Beckett el 2005 amb direcció del mateix autor, a més de les traduccions de les obres teatrals Lluny i Una còpia de Caryl Churchill, o Eva Perón de Copi, totes dirigides…

Fou actor aficionat i un prolífic autor instintiu, versat en el retrat dels costums caracteritzadors de la burgesia barcelonina Autodidacte Escriví llibrets per a sarsueles, sovint en collaboració amb Joan Molas i Casas i amb música de Nicolau Manent La lluna en un cove , 1871 Lo metge dels gegants , 1874 Lo cant de la Marsellesa , 1877 Lo rellotge del Montseny , 1878 De la terra al sol , 1880, «viatje fantàstic inverossímil» inspirat en Jules Verne, sainets Pensa mal i no erraràs , 1865 Si m’embrutes t’emmascaro , 1866 Una prometença , 1870 L’esca del pecat , 1871, comèdies…

Format, des del 1988, per Papa Jules saxo, harmònica, Lupe Villar guitarra, Quim Mondado veu i baix, Martín Rodríguez bateria i Josep MCorominas guitarra Des del 1985 interpretaren els propis temes Enregistraren, entre d’altres, Els senyors de les pedres 1989, Contes i llegendes 1993, Noctambulus 1996 i L’altre cantó del mirall 1999 Tot i que es dissolgué el 2001, el grup encara afegí dos nous treballs al seu catàleg discogràfic L’últim concert 2002 i Entre amics 2004, amb enregistraments en directe en els quals s’acompanyaren d’artistes i músics com Lluís Llach, Ramoncín,…

Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació S’inicià el 1930 a la revista Imatges , i més tard s’incorporà als diaris L’opinió , L’instant , La Rambla i Última Hora Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues revolucionàries…

D’arquitectura refinada i senyorial i rica decoració, les estàtues de Beethoven i Mozart que ornamentaven el vestíbul mostraven la voluntat de fer conèixer la música clàssica simfònica al públic de Barcelona En el concert inaugural hi participaren Jules Massenet, Camille Saint-Saëns i Joan Gou la El mateix 1881 s’hi estrenà, en primera audició a la ciutat, Carmen , de G Bizet Fou escenari de molts dels concerts programats per Antoni Nicolau amb la seva Societat Catalana de Concerts des del 1892, en els quals s’interpretà, a més dels grans músics germànics especialment Beethoven i Wagner, l’…

Es basa en el principi segons el qual certs moviments físics de l’home es relacionen amb les seves disposicions psíquiques Les emocions, les temences, les alegries, les angoixes i en general tots els impulsos que procedeixen del cervell obliguen a donar una determinada resposta muscular segons els graus de contracció i de dilatació que condiciona la mà a uns traços concrets La grafologia estableix una relació entre la ment i l’escriptura i afirma que la configuració gràfica depèn del temperament de l’individu Per tal que l’anàlisi grafològica sigui vàlida, cal interpretar l’escriptura, no pas…

Formà part de la Comédie Française i del Théâtre National Populaire de Jean Vilar Dedicada al cinema, començà a adquirir popularitat amb Ascenseur pour l’échafaud 1958 i Les amants 1959 Interpretà personatges sensuals i de vegades misteriosos, sovint dominats per una mena de fatalisme Entre les seves interpretacions, cal destacar les de les pellícules  Le Dialogue des carmélites 1959, La notte 1960, Moderato cantabile premi d’interpretació a Canes, 1960, Jules et Jim 1962, Le journal d’une femme de chambre 1963, Viva María, Chimes at Midnight 1965, L’histoire immortelle 1966, Mrs…

Fou professor al Centre National de la Recherche Scientifique i a l’Ecole Practique des Hautes Etudes, de la qual fou també director Es centrà en l’estudi de la Revolució Francesa, en la interpretació de la qual es distancià dels plantejaments marxistes i evolucionà cap a la història de les idees Entre els seus llibres cal destacar Livre et societé dans la France du XVIIIè siècle 1965 La Révolution Française , amb D Richet 1973 Lire et écrire, l’alphabétisation des français de Calvin à Jules Ferry , amb J Ozouf 1977, Penser la Révolution Française 1978, L’atelier de l’histoire…