Resultats de la cerca

Aquesta figura jurídica apareix per primera vegada a la Constitució del 1978 i el seu primer antecedent en dret comparat és l'ombudsman, a Suècia, país on es creà aquesta institució Les seves competències més destacables són suggerir modificacions legislatives i de criteris d’actes que emanin de l’administració, formular advertiments sobre els deures dels funcionaris i interposar recursos d’inconstitucionalitat i empara

Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important collecció bibliogràfica sobre aquest tema Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia 1918-23, Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya 1927, La invasión napoleónica 1943 i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña 1941 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1941

Fou positivista i partidari d’un formalisme absolut Desenvolupà una teoria, purament jurídica, de l’estat i de les funcions dels seus òrgans principals Escriví Contribution à la théorie générale de l’Etat 1920-22, la seva obra fonamental, i La Loi, expression de la volonté générale 1931, interpretació de la tercera república francesa, on remarca que el centre del poder era al parlament

Continuà l’obra del seu antecessor, Innocenci III Coronà emperador Frederic II 1220 i incità França i Catalunya contra els albigesos, i per això estigué en relació estreta amb Jaume I, del qual havia estat protector, quan aquest era molt jove Com a escriptor, és sobretot important en la literatura jurídica Compilatio quinta, Compilationes decretalium Aprovà els nous ordes dels dominicans, franciscans i carmelitans

Llicenciat en dret l’any 1967 per la Universitat de Navarra, el 1971 guanyà les oposicions a notari, i començà a exercir a Barcelona l’any 1977 Fou degà del Collegi de Notaris de Catalunya i vicepresident del Consell General del Notariat de l’Estat espanyol 1987-89, magistrat del Tribunal Superior d’Andorra 1987-93 i del Tribunal Constitucional andorrà 1993-2001 És autor de treballs sobre dret civil, de família i de successions i s’ha especialitzat en les matèries del dret i la situació jurídica de les persones discapacitades o que requereixen especial protecció Membre de la…

Les possibilitats de vol són limitades en altura per la línia jurídica de Von Karman , que internacionalment hom accepta com a situació a 85 km d’altura sobre el nivell del mar L’espai aeri d’un estat és delimitat per la línia de Von Karman i per la superfície cònica generada per una línia qaue, passant pel centre de la Terra, segueix els límits territorials d’aquell estat

Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62 Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986

Doctorat a Madrid 1865, fou designat catedràtic de medicina legal i toxicologia de Barcelona 1875 Fundà l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, l’Institut de Medicina Legal i Forense de Barcelona i el periòdic La Independencia Médica En un primer període cientifista, publicà un tractat de toxicologia 1878 i un Atlas de microquímica y fitografía en un posterior període dogmatitzant publicà un tractat d’antropologia mèdica i jurídica 1889-94

Té com a precedents la Real Academia de Derecho Español 1730, dissolta durant la guerra Napoleònica, i l’Academia Matritense de Jurisprudencia y Legislación 1839 Els seus estatuts actuals són del 1947 consta de 40 acadèmics numeraris Té com a objectius la indagació, la propagació i la conservació de la ciència jurídica, i la contribució a les reformes i progressos de la legislació espanyola i del dret internacional

Estudià a Anglaterra i a Bèlgica, on publicà assaigs a L’Art Public sobre el Modernisme català 1909 En la Revista Jurídica de Catalunya estudià el dret català, especialment el fideïcomís Intervingué en la fundació del diari El Matí , pertangué a la Penya de l’Ateneu i, influït per Xènius , publicà Les doctrines de Georges Sorel 1917 És pare de l’assagista i historiador Enric Jardí i Casany