Resultats de la cerca

La cua i les ales són curtes, i les potes i els dits, grossos i forts té plecs cutanis mòbils a les orelles i als narius, parpelles nictitants i el plomatge hidròfug S'alimenta de larves i insectes aquàtics, cucs i peixets que captura cabussant-se i nedant per sota de l’aigua Habita, prop d’aigües netes, a gairebé tot Europa, i és comuna a Catalunya

La femella té el plomatge estriat i uns tons més terrosos S'alimenta de larves, insectes, peixets, etc És de costums crepusculars fora de l’època de cria Habita a tot Europa excepte a les illes Britàniques, a la península escandinava, a Còrsega i a Sardenya, hiverna a l’Àfrica i n'existeixen subespècies a Àsia, Àfrica, Madagascar, Austràlia i Nova Zelanda És comú als Països Catalans

El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània

Algunes espècies són solitàries, habiten en galeries subterrànies o esquerdes de murs i es nodreixen de larves d’altres insectes, com és ara els odiners, mentre que d’altres, les més evolucionades, presenten organització social, com ara les vespes Quan es paren, pleguen les ales al llarg del cos En part són depredadors i en part fitòfags, i construeixen els nius amb materials llenyosos o cellulòsics

Les aletes imparelles són castanyes, i les pectorals, rogenques, mentre que les pelvianes manquen, com la caudal substituïda per una de pseudocaudal Les larves i els exemplars joves són molt mòbils els adults, per contra, són indolents, suren sobre la superfície de l’aigua i es deixen portar pels corrents Pelàgic, propi de les aigües superficials de totes les mars càlides, és freqüent a la Mediterrània

La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans

Pot ésser intestinal , quan el paràsit habita al llarg de l’intestí, o somàtica , quan les larves del paràsit habiten en els músculs o altres òrgans del cos La teniasi solium i la saginata tènia són asimptomàtiques en la majoria dels casos, i quan es manifesten hi pot haver pèrdua de pes amb un augment de la gana, irritabilitat, diarrea, nàusea i un dolor epigàstric lleuger

Les manifestacions clíniques són provocades per la migració de les larves al pulmó, on ocasionen una pneumonitis o síndrome de Loeffler i per la presència de cucs adults als intestins, on donen dolor abdominal, diarrea, vòmits, irritabilitat, etc La malaltia es propaga mitjançant els ous posts per les femelles, que, juntament amb els excrements infesten el sòl, i són ingerits Afecta sobretot els infants

Tenen les ales molt reticulades, de color de sofre o groc lletós Són bons voladors i carnívors s’alimenten d’altres insectes que cacen al vol Les larves, també carnívores, tenen les mandíbules poderoses i ataquen les preses corren per terra, entre herbes o sota pedres en llocs secs La vida larval dura uns dos anys Els ascalàfids són abundants a l’Europa del sud

A la primavera les femelles obren galeries a la fusta de l’olivera, de la qual s’alimenten, i hi ponen de 40 a 60 ous les larves, en néixer, construeixen noves galeries de disposició perpendicular a la galeria materna Els adults, en practicar noves galeries, abandonen l’arbre i en cerquen un altre, on comencen un nou cicle Hom combat les barrenetes amb derivats orgànics clorats