Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
Aubinyà
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a l’esquerra de la Valira a 1 176 m d’altitud i a uns 300 m damunt el riu, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glaciofluvials que han permès l’establiment de conreus.
Costa amunt, a 1 258 m d’altitud, es troben les restes de l’antiga església romànica de Sant Romà Els habitants d’Aubinyà són els protagonistes d’una de les llegendes més populars d’Andorra, la Llegenda de la dama blanca
castell de Xiu
Castell
Antic castell del municipi de Llutxent (Vall d’Albaida), al N de la vila, aturonat a la dreta del riu de Pinet.
Durant l’atac de Berenguer d’Entença contra els musulmans fortificats en aquest castell, el 1276, tingué lloc la batalla de Llutxent, que originà la llegenda del miracle dels Corporals de Daroca El castell restà abandonat després de l’expulsió dels moriscs 1609
Blondel de Nesle
Literatura
Trobador picard en llengua occitana.
És autor d’unes vint-i-cinc cançons amoroses Segons la llegenda, recollida a Récits d’un menestral de Reims s XIII i popularitzada per Walter Scott, reconegué Ricard Cor de Lleó quan aquest, captiu, cantà una cançó que havien compost junts
Robert de Boron
Literatura francesa
Poeta francès.
És autor del cicle Roman de l’Estoire dou Graal escrit entre el 1183 i el 1199, integrat pròpiament per tres poemes Joseph d’Arimathie, Merlin i Perceval En aquesta obra l’autor fusiona la història sagrada amb la llegenda profana del Graal
Miquel Bosch i Jover
Educació
Literatura catalana
Pedagog i escriptor.
Fou mestre als Hostalets de Balenyà És autor de reculls poètics i d’estudis folklòrics Verdaguer, poeta de la cançó , Verdaguer i el Montseny , Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga , Collecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost
,
Cacus
Mitologia
En la mitologia romana, antiga divinitat del foc.
Una llegenda molt estesa el feia fill de Vulcà, i el descrivia com a bandoler monstruós que vomitava foc i habitava a les coves de l’Aventí fou mort per Hèrcules, aïrat pel fet que Cacus li havia robat uns bous del ramat de Gerió
Luci Juni Brut
Història
Patrici romà.
Segons la llegenda, era nebot de Tarquini, l’últim rei de Roma, i amic de Collatí, la muller del qual, Lucrècia, fou violada per Tarquini, i se suïcidà Brut alçà el poble en armes, enderrocà la monarquia i fou el primer cònsol de la República
Miquel Coll i Alentorn
Miquel Coll i Alentorn
© Fototeca.cat
Historiografia
Política
Historiador i polític.
Fou un dels organitzadors de Palestra i dirigent de la joventut d’Acció Catalana Republicana 1931-32 El 1932 ingressà a la Unió Democràtica de Catalunya , de la qual fou secretari general, membre del comitè de govern i president del consell nacional 1963-86 Enginyer industrial de professió, aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, a recer dels Estudis Universitaris Catalans, que reorganitzà amb Ramon Aramon 1942, i on succeí Ferran Soldevila com a professor d’història de Catalunya Del 1969 al 1977 fou professor a la Universitat de…
el Comte Arnau
Portada d' El comte Arnau de Josep Maria de Sagarra
© Fototeca.cat
Personatge que constitueix el nucli del mite folklòric i literari més important de Catalunya del Romanticisme ençà.
N'és l’element essencial una cançó popular, impressionant diàleg entre l’ànima d’Arnau i la seva vídua, probablement nascuda a la fi del s XVI, a Ripoll la balada sorgí de sentiments collectius de justícia social Arnau ha defraudat els seus mossos en llurs soldades, i ho ha de pagar eternament Des del Ripollès la cançó es propagà pel Principat i per Mallorca, i en deriva la llegenda de l’ànima en pena A Sant Joan de les Abadesses es connectà amb la vella tradició dels escàndols del monestir 1017, i hom enllaçà Arnau i l’abadessa pecadora Marià Aguiló recollí la balada, i Manuel…
Josep Pons i Samper
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Residí a Madrid i publicà els volums poètics Flores marchitas 1884, Fibras que laten 1885, No hay corona sin espinas 1892, La razón cantada 1911, El país natal 1910, Pleamar 1924, la llegenda en prosa La caída de un coloso 1894 i el drama El bastardo 1918
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina