Resultats de la cerca
Es mostren 4902 resultats
Vehme
Història
Antic tribunal local germànic.
Sorgit dels plets comtals carolingis, aparegué a la fi del s XII a Westfàlia i als bisbats de Colònia, Paderborn, Münster i Osnabrück, i posteriorment s’estengué a tot Alemanya Substituí la justícia legal i tenia, originàriament, dues menes de sessions una de pública, per als delictes menors o comuns, i una de secreta, per als grans crims A partir del s XV només hi hagué els judicis secrets La pena màxima mort per penjament era executada immediatament Era presidit pel freigraf el comte o el seu representant, assistit pels freischöffen , que eren alhora jutges i botxins Entrat en decadència al…
comissió municipal executiva
Dret administratiu
Òrgan de l’ajuntament de Barcelona, segons la llei de règim municipal del 1960, el més important per al govern i l’administració de totes les qüestions ordinàries de la vida municipal, llevat de les grans opcions de la política local, reservades al consell en ple.
Fou substituït per la comissió de govern del règim local comú
ciutat genèrica
Urbanisme
Prototipus de la ciutat global postindustrial que resulta de l’urbanisme de lògica capitalista i que es caracteritza per l’absència d’identitat local i per la negació dels trets principals de la ciutat històrica.
El terme fou encunyat per l’arquitecte neerlandès Rem Koolhaas en el llibre “S, M, X, XL”, publicat el 1995 A partir de la concreta reflexió de Koolhaas sobre la ciutat postindustrial, el terme juntament amb altres com “ciutat global” s’ha emprat per anomenar el tipus de metròpolis caracteritzada per l’absència de límits, d’identitat local i de reconeixement històric Urbanísticament i arquitectònica, a la ciutat genèrica predominen les xarxes i els nusos de comunicacions, els no-espais aeroports, intercanviadors i els gratacels
comarca

Les comarques de Catalunya (2015)
© ICC
Dret administratiu
A Catalunya, entitat local de caràcter territorial formada per una agrupació de municipis.
El govern i l’administració de la comarca corresponen al consell comarcal, els òrgans del qual són el ple, el president i la comissió especial de comptes, a més del gerent La seu del consell és al municipi que té la capitalitat de la comarca Atès que es tracta d’una entitat local de segon grau, el consell comarcal és elegit per sufragi indirecte a través dels regidors dels ajuntaments dels municipis agrupats El nombre de representants del consell comarcal oscilla entre 19 i 39, segons els residents a la comarca Els consells comarcals, creats per la Generalitat de Catalunya el…
Arxiu de la Seu de Manresa
Historiografia catalana
Dipòsit documental nodrit de diverses aportacions d’institucions eclesiàstiques manresanes que amb el temps constituïren l’arxiu capitular, segons els treballs arxivístics de l’historiador i erudit local Josep Maria Gasol.
Es tracta d’una documentació provinent bàsicament de l’antiga canònica regular de Santa Maria, la collegiata secular i la comunitat de preveres Altres fons d’importància són la notaria pública l’escrivania del paborde, la cúria del veguer, el deganat de Manresa i el Bages, l’arxiprestat de Manresa i l’arxiu de la parròquia de Santa Maria de la Seu El seu origen remot data del s XI, quan apareixen les primeres referències històriques l’any 1020 i documentals l’any 1098 Se sap que durant el 1594 es construí un local per a ser utilitzat com a arxiu capitular, i que patí els estralls d’un incendi…
glocal
Sociologia
Terme proposat per Ronald Robertson (1995) per a referir-se a les formes asimètriques de relació i interacció que hi ha entre els processos de tipus internacional (mundialització o globalització) i els processos de tipus local (localització).
La mundialització comporta la creació d’un marc de referència global i ha creat, alhora, la necessitat d’elaborar referents concrets i propers que permeti als ciutadans identificar-s’hi La dialèctica entre allò global i allò local fa que, al costat d’un procés d’homogeneïtzació cultural, emergeixin diferències culturals que no es poden entendre, simplement, com el producte d’una reacció a la globalització La mundialització ha afavorit també un procés de fragmentació, heterogeneïtat i hibridació cultural
ecogastronomia
Alimentació
Sociologia
Corrent que promou el plaer de menjar de manera sana i variada, la gastronomia tradicional basada en productes artesans, sobretot ecològics, de temporada i de proximitat, i també la preservació del patrimoni alimentari local.
És per això que també proposa un canvi en la lògica de la producció agroalimentària, a través d’iniciatives d’ajuda a la producció local d’aliments sostenibles i de qualitat, respectant el medi ambient, el benestar animal, els productors i la salut humana, i promou la protecció i el foment de l’herència cultural de les tradicions gastronòmiques i alimentàries, dels seus productes i dels seus sistemes de producció Aquest corrent o moviment gastronòmic, fundat el 1989 a Itàlia per Carlo Petrini per a contrarestar el tipus d’alimentació imposat per l’extensió del menjar ràpid fast-…
diputació provincial
Història
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, organisme que forma part de l’administració local, dotat de certes competències administratives per al govern i l’administració autònoma d’una província.
Fou creat 1812 per la constitució de Cadis a cada província de la monarquia espanyola en substitució de les juntes territorials sorgides amb la revolució antinapoleònica Hom formà, entre altres, la diputació provincial de Catalunya 1812, la de València i la de Mallorca 1913 Els seus membres eren d’elecció popular i en nombre proporcional al d’habitants de la província Havia d’administrar-ne el territori, com a superior jeràrquic dels seus ajuntaments, i vetllar pels seus interessos peculiars era sotmesa, d’altra banda, a l’autoritat fiscal i política del govern central El govern absolutista…
arc sinus

arc sinus
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina