Resultats de la cerca
Es mostren 1129 resultats
sabor dolç
Alimentació
Un dels quatre sabors fonametals.
La sensació de dolç s’esdevé per estimulació de les papilles corresponents del sentit del gust per l’acció de substàncies generalment no iòniques, com la majoria dels sucres i els glucòsids i els productes de síntesi, com la sacarina i la dulcina Algunes substàncies iòniques produeixen també la sensació de dolç, com ara el plom i les sals de berilli La quantitat mínima que pot produir la sensació de dolç, expressada en sacarosa, és de 7 mg
trampolí
Esport
Post o planxa flexible fixada per cada cap o només per un cap i emprada per a augmentar la impulsió del qui salta botant-hi al damunt.
En gimnàstica, és una planxa recoberta de moqueta, semielàstica, que facilita l’impuls per als salts de cavall, per a entrar a les barres, etc En la natació, el trampolí és situat a 3 m sobre el nivell de l’aigua, i ha de tenir una longitud mínima de 4 m i una amplada de 50 cm La profunditat de l’aigua ha d’ésser almenys de 3 m a una distància de 10m Forma part del programa olímpic categoria femenina i masculina
circuit ressonant
Electrònica i informàtica
Circuit format per una bobina d’inductància L,
un condensador de capacitat C
i una resistència R
, capaç d’entrar en ressonància a una freqüència determinada que depèn dels valors R, L, C
i del tipus de circuit.
En el cas d’un circuit sèrie , la freqüència de ressonància és donada per la fórmula de Thomson en aquesta freqüència la impedància és mínima hi ha ressonància de tensió En el cas d’un circuit parallel , anomenat també antiressonant, la freqüència de ressonància f 0 val exactament f 0 si L i C no tenen pèrdues, però és lleugerament diferent en cas contrari a la freqüència f 0 la impedància és màxima hi ha ressonància de corrent o antiressonància
Antonio Noriega Varela
Literatura
Poeta gallec.
Al seminari de Mondoñedo es familiaritzà amb els clàssics llatins i s’impregnà d’un virgilianisme que marcà la seva obra En destaca Do ermo 1920 —amb aquest mateix títol fou reeditada el 1947 tota la seva obra lírica—, que reflecteix amb un misticisme franciscà la simplicitat de les flors de la muntanya i la bellesa mínima dels insectes i de les herbes cobertes de rosada, expressades en poemes breus de musicalitat blana La seva obra té la influència del saudosismo portuguès
art pobre
Art
Utilització estètica d’una certa classe d’objectes extrets de l’ús de la vida quotidiana, amb una finalitat dominantment estètica.
Tanmateix, el que és definidor no és la condició pobra dels objectes, sinó la seva sintaxi dins el conjunt obra d’art Un exemple típic a Catalunya podria ésser la major part de l’obra de Tàpies Cal diferenciar-lo de l' arte povera , terme formulat pel crític italià Germano Celant, amb el qual hom entén la presentació i intervenció mínima de materials diferents animals, vegetals, minerals, objectes amb la finalitat de mostrar les seves propietats plàstiques en relació amb les seves propietats físiques
Condemna de 10 anys de presó a Jack Kevorkian, el “Doctor Mort”
Medicina
Un tribunal de Michigan condemna a una pena mínima de 10 anys de presó, que podrien ser ampliats fins a 25, Jack Kevorkian, el metge nord-americà que des del 1990 ha ajudat a morir uns 130 malalts terminals que li ho havien demanat Kevorkian, conegut com a “Doctor Mort”, és condemnat per l’assassinat en segon grau de Thomas Youk, un malalt d’esclerosi lateral amiotròfica Kevorkian va filmar la mort de Youk, que posteriorment va ser emesa per una cadena de televisió
recristal·lització
Tecnologia
Procés de formació de nous cristalls, iniciat en alguns punts d’un metall o d’un aliatge deformat en fred, que acaba per absorbir els cristalls existents abans de la deformació i de l’inici del procés.
La recristallització és iniciada en sotmetre el metall o l’aliatge a un escalfament a partir d’una temperatura mínima, determinada per la composició de l’aliatge, la presència d’impureses, etc, anomenada temperatura inicial de recristallització i, en mantenir aquesta temperatura el temps suficient o en augmentar-la, van apareixent nous cristalls, que arriben a substituir totalment els antics El curs del fenomen és influït sobretot per la composició i la presència d’impureses, per la velocitat d’augment de la temperatura, per la durada del procés i pel grau de deformació en fred
Partit Socialista Unificat de Catalunya
Partit polític
Sector del PSUC que seguí Joan Comorera, el seu secretari general, quan aquest fou expulsat el 1949 del partit.
Fou més conegut com a PSUC-Comorera Defensava la independència política i orgànica del PSUC respecte del PCE i aspirava a ser el partit únic de la classe obrera catalana El 1952 Comorera s’installà clandestinament a Barcelona i l’any següent fou detingut i condemnat a trenta anys de presó, on morí el 1957 El substituí Evarist Massip, que encapçalà una mínima activitat centrada a l’exili El 1976, encapçalada per Josep Marlés, la formació s’incorporà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Publicacions Treball 1952-1954 i Circulars 1954-1976
Partit Comunista Obrer de Catalunya
Partit polític
Secció catalana del Partido Comunista Obrero de España, fundat per Enrique Líster el 1970 a partir d’una escissió del Partido Comunista de España [PCE] motivada per la condemna d’aquest a la invasió soviètica de Txecoslovàquia.
Es declarà prosoviètic i estalinista Fou inscrit amb seu a Barcelona a l’octubre de 1977 Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1980 12919 vots, a les legislatives de 1982 3128 vots i a les autonòmiques de 1984 2595 vots Man-tingué, tot i el retorn de Líster al PCE, una activitat mínima fins el 1997, quan confluí amb el Movimiento Marxista-Leninista per donar lloc a Reagrupamiento Comunista , però es dissolgué a l’octubre de 1998 El dirigent a Catalunya fou Manuel García Edità Unidad y Lucha 1977-1995 i Endavant 1974-1997
Acció Monàrquica Catalana
Partit polític
Grup fundat el 1960 per exmembres de les Juventudes Monárquicas de Acción que defensava la monarquia del comte de Barcelona, Don Joan de Borbó.
Pretenia ser el referent català d’Unión Española, organització monàrquica dirigida per Joaquín Satrústegui a Madrid El seu cap més visible fou l’heraldista Armand de Fluvià Dins del món monàrquic català, dispers i poc estructurat, constituí el collectiu més actiu i dinàmic Dotat d’una organització interna mínima, fou l’únic amb contactes fluids i periòdics amb organitzacions catalanes antifranquistes clandestines Edità Acción Monárquica Catalana entre el gener de 1969 i el febrer de 1974 entre el setembre de 1969 i el juliol de 1970 es catalanitzà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina