Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
timbala
timbales
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió format per una caixa semiesfèrica, generalment de coure o de bronze, amb una membrana de pergamí fixada en un marc de metall.
L’instrumentista pot variar la seva afinació tesant uns cargols que hi ha al marc, o bé mitjançant un pedal que permet els glissandi en les timbales mecàniques El so es produeix percudint la membrana amb unes maces o macetes de mànec de fusta amb la part extrema folrada de feltre Normalment són emprades dues timbales o més Cada parella consta d’una timbala petita, per als sons aguts, i d’una de grossa, per als sons greus
ombrel·la

A l’esquerra, ombrel·la d’una Cyanea capillata
Katja Schulz (CC BY 2.0)
Anatomia animal
Part eixamplada de les meduses, en forma d’ombrel·la més o menys convexa, que conté la cavitat gastrovascular, els conductes radials i les gònades.
Al voltant de tot el marge de l’ombrella hi ha un nombre variable de tentacles, de llargada variable i de caràcter sensorial o de captura de preses La part convexa dorsal exombrella no presenta cap estructura d’interès, mentre que a la part ventral subombrella hi ha una mena de mànec, el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca Sovint, l’ombrella presenta una fina membrana situada en posició ventral anomenada el vel
numerador
Oficis manuals
Instrument emprat per a estampar números sobre una superfície.
El més usual és el numerador progressiu , estri proveït d’un mànec a l’altre extrem del qual hi ha un dispositiu integrador que, a cada cop que hom dóna amb l’aparell sobre la superfície a marcar, fa augmentar en una unitat el número que componen les rodetes sobre la perifèria de les quals són inscrits en relleu els deu dígits, que prèviament un petit tampó ha entintat abans que no toquessin la dita superfície
charango

Charango bolivià del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada semblant a una guitarra petita.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec Té cinc cordes dobles, actualment de metall, i la caixa de ressonància, de forma bombada, sol estar feta amb l’armadura d’un armadillo, o amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma És popular a la zona andina de l’Amèrica del Sud, especialment entre els indis de Bolívia i el Perú, al nord de Xile i al nord de l’Argentina
arpa

Arpa Salvi, segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no…
soldador

Soldador
© Fototeca.cat-Corel
Tecnologia
Instrument portàtil, emprat per a soldar metalls amb falses soldadures blanes.
Consisteix, generalment, en un cap de coure, en forma de tascó, fixat a una tija de ferro proveïda d’un mànec de fusta, el qual, escalfat amb un llum de soldar o amb un bufador, serveix per a escalfar la part que hom vol soldar i per a manejar la soldadura fosa i introduir-la a les esquerdes que hom fa cobrir o fer-la anar al lloc adequat En alguns soldadors, com els soldadors elèctrics , el cap és escalfat pel mateix instrument
cultura de Cortaillod
Jaciment arqueològic
Cultura prehistòrica del Neolític que pren el nom d’un jaciment suís al sud-oest de Neuchâtel.
Aquest grup, juntament amb la cultura de La Lagozza a Itàlia, la de Chassey a França i la dels sepulcres de fossa de Catalunya, constitueix tota una fase del Neolític de l’occident d’Europa durant el IV i III millennis Es pot trobar a nombrosos palafits suïssos i se’n conserven vestigis abundants Era una societat agropecuària que aprofitava també la pesca La ceràmica era generalment llisa, i en són típiques les destrals de pedra polida amb mànec de banya de cérvol
frontennis
Esport
Modalitat masculina i femenina de pilota que es disputa en frontó curt de 30 m en partits per parelles i a 30 punts.
S'utilitza una pilota de goma de 48 a 55 g de pes i de 47 a 54 mm de diàmetre, plena d’un compost gasós, i una raqueta de 70 cm de longitud màxima i de 28 cm d’amplada màxima, formada per un enreixat de cordes molt tibants dins un marc ovalat de fusta, de fibra o metall, i proveïda d’un mànec Als Jocs de Barcelona formà part d’un dels esports de demostració pilota basca i els guanyadors foren els mexicans, tant a la categoria masculina com a la femenina
cigala

Cigala
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical membranòfon que actualment subsisteix tan sols com a joguina infantil.
Consta d’una membrana de pell -o de paper, cartó, etc- tensada sobre d’una petita cavitat -un fragment de canya, mitja closca de nou, un tub de llauna o de cartó- i traspassada per un fil, un cordó o un pèl de cua de cavall, etc, lligat, per l’altre extrem, a un pal o bastonet que serveix de mànec o agafador En fer giravoltar l’instrument de pressa, el fil posa en vibració la membrana produint un so monòton que recorda el de la cigala, insecte que emet un so estrident molt característic
aixa
Tecnologia
Eina per a desbastar i obrar fusta.
Consisteix en una fulla ampla i sensiblement corbada, amb un tall en una de les seves vores i amb un ull o anella en la part oposada per on s’emmanega l’eina El mànec s’estén en direcció perpendicular a la del tall i la fulla pot ésser perllongada, més enllà del maneguet, per un apèndix que forma una cabota de martell o una segona fulla amb tall perpendicular o parallel al primer L’aixa és una de les eines utilitzades en la construcció d’embarcacions de fusta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina