Resultats de la cerca
Es mostren 269 resultats
Pere Ballart i Fernández
Literatura
Crític literari.
Professor de teoria de la literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en retòrica i teoria de la poesia Exerceix de crític literari en diverses publicacions, entre d’altres, en el diari Avui És autor de diversos llibres de reflexió sobre el procés de creació poètica, com Eironea La figuración irónica en el discurso literario moderno 1994, El contorn del poema 1998, premi de la Institució de les Lletres Catalanes d’assaig 2000 —amb traducció castellana del 2005—, El riure de la màscara Formes de l’objectivitat en la poesia contemporània 2007, premis Josep Vallverdú d’…
,
Maria Rosa Ribas i Monné
Música
Compositora i pianista.
Es formà al Conservatori de Música de Barcelona, on estudià, entre altres matèries, piano, guitarra, solfeig i composició Els seus mestres de composició foren Carles Guinovart, Josep Soler i Xavier Montsalvatge La seva òpera prima Fuga I fou guardonada el 1975 amb la Menció d’Honor del Conservatori Dedicada al món de la docència com a professora de piano i solfeig al Conservatori de Música de Barcelona 1977-2014, el reconeixement de la seva obra compositiva li arribà el 1980 a Figueres en el Concurs de Composició Francesc Basil, on obtingué el segon premi per l’obra Tema variant 1980, per a…
Joaquim Verdaguer i Travesí
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill de Magí Verdaguer i Callís i germà de Màrius Verdaguer i Travesí Conegut com “don Xim”, fou professor de llengües i publicà mètodes d’estudi de l’anglès i del francès Escriví diversos articles a La Nostra Terra i Almanac de les Lletres , que són, gràcies a l’humorisme i al rebuig dels tòpics postromantics i avantguardistes, una de les mostres més brillants de la prosa mallorquina d’abans del 1936 Autor d’una obra escrita majoritàriament en castellà, publicà Dues històries ferestes 1950, que, premiada als Jocs Florals de Perpinyà, inclou dues narracions…
,
Cèsar González Llorens
Esgrima
Tirador, mestre d’armes i àrbitre.
Membre de la Sala d’Armes Montjuïc, del Pentatló Club Barcelona i de la Sala d’Esgrima Amposta, destacà en totes les categories en la modalitat d’espasa i es proclamà set vegades campió de Catalunya, una en categoria júnior 1984 i sis en sènior 1992-95, 1997, 1998 Fou internacional amb la selecció espanyola als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996, en cinc Mundials 1991, 1993, 1994, 1995, 1997 i en un Campionat d’Europa 1992 Els seus millors resultats foren la medalla de bronze individual aconseguida a l’europeu, la quarta posició per equips al Mundial del 1995, els diplomes…
Jordi Valls i Pozo

Jordi Valls i Pozo
Literatura catalana
Poeta.
Donà a conèixer la seva obra poètica, influïda per Vicent Andrés i Estellés, amb D’on neixen les penombres 1995, premi Martí Dot 1994, recull al qual seguiren Natura morta 1998, premi Vila de Martorell, Oratori 2000, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1999, La mel d’Aristeu 2003, premi Gorgos i La mà de batre 2005, premi Grandalla de poesia d’Andorra Amb Violència gratuïta 2006 guanyà els Jocs Florals de Barcelona i testimoniava un tipus de poesia urbana, dura i crítica amb la vida quotidiana de la ciutat Aquesta actitud té una continuació a Última oda a Barcelona 2008, escrita conjuntament amb…
,
La Campana de Gràcia

Capçalera del primer número del setmanari 'La Campana de Gràcia'
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric, republicà i anticlerical.
Fou fundat per Innocenci López i Bernagosi el 8 de maig de 1870, i amb el títol, suggerit per Valentí Almirall, recordava els disturbis provocats per una lleva de minyons, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant els quals la campana de la parròquia no cessà de tocar Fou editat durant més de 64 anys 3 403 números, anomenats “batallades” Nascut com a setmanari bilingüe, només emprà el castellà en algun escrit dels primers anys Políticament, primer fou afecte a Pi i Margall, republicà moderat durant la Primera República, i seguidor de Castelar durant la restauració monàrquica Més interessat…
Joaquim Ramis i Coris
Metge.
Es llicencià en medicina a Barcelona 1951 i s’especialitzà en pediatria Estudià especialment els problemes psicosocials de la pediatria, qüestions d’ordenació sanitària i de formació professional del pediatre, i aspectes de lexicografia científica Cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris 1965, de l’Agrupació Democràtica de Metges 1966 i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries 1983, així com de les revistes Delta Quaderns d’Orientació Familiar 1961 i Cavall Fort 1961 també fou un dels principals impulsors de la collecció “Monografies Mèdiques” És coautor dels llibres El vostre fill…
El Be Negre
Setmanari
Setmanari satíric barceloní (1931-1936), inspirat en el francès Le Canard Enchaîné
.
Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o…
L’Esquella de la Torratxa
Setmanari
Setmanari humorístic republicà, de gran incidència política i influència popular.
L’editava la família López, propietària de la Llibreria Espanyola i de La Campana de Gràcia Primer en sortiren quatre números solts, el 1872 i el 1874, per suplir La Campana de Gràcia , suspesa governativament El 16 de gener de 1879 reaparegué pel mateix motiu, però mantingué ja la continuïtat Escarnia la vida municipal i agradava a la classe mitjana L’Esquella , segona publicació de més llarga durada en català, arribà fins al número 3 097, del 6 de gener de 1939 Hi collaboraren gairebé tots els caricaturistes, illustradors i humoristes catalans de quatre generacions Aconseguits, el 1931,…
Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana.
Forma part dels seus objectius, cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis Les seves àrees de treball són renovació i manteniment del portal wwwespaisescritscat , construcció i desenvolupament del Mapa Literari Català, difusió transversal del projecte Espais Escrits educació, turisme, cultura, espais naturals, mitjans de comunicació, etc i captació de nous associats arreu dels Països Catalans Actualment està formada per més de 50 associats d’arreu dels Països Catalans Caterina Albert i Paradís - Víctor Català…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina