Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
Peronella I de Bigorra
Història
Comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan (d 1190-1251), filla de la comtessa Beatriu III de Bigorra i del comte Bernat IV, comte de Comenge.
Succeí la seva mare morta després del 1190 sota la tutela d’Alfons I de Catalunya-Aragó, que la prometé 1192 i la casà 1196 amb Gastó VI, vescomte de Bearn Havent mort Gastó, Peronella es casà amb el comte Nunó I de Rosselló 1215, però el papa declarà nul aquest matrimoni i Simó de Montfort pressionà Peronella perquè es casés amb el seu segon fill, Guiu de Montfort, la qual cosa s’esdevingué a Tarba el 1216 D’aquest matrimoni nasqueren Alícia i Peronella Mort Guiu el 1220, Peronella es casà amb Aïmar de Rançon, i mort aquest, amb Bosó de Matha, senyor de Cognac, que…
castedat
Filosofia
Virtut que ordena la conducta sexual.
En el matrimoni comporta la configuració de la sexualitat segons una integració plena i personal del subjecte envers l’altre cònjuge Fora del matrimoni significa la renúncia conscient a l’acte sexual i a aquelles accions que s’hi orienten intrínsecament Les diverses religions i cultures han motivat diferents valoracions i pràctiques d’aquest hàbit moral la castedat fou ja en el món antic un valor social i religiós Però fou en el cristianisme on cristallitzà amb força i arribà a ésser objecte de vot per motius religiosos exemple de Jesús, dedicació apostòlica,…
llibre de baptisme
Dret canònic
Llibre on hom anota els baptismes administrats en una parròquia i que testifica el bateig en el marc de la jurisdicció eclesiàstica.
Des de temps molt antic hom establí el costum d’anotar els baptismes administrats en les parròquies A l’edat mitjana aquest costum havia arrelat en molts llocs, i fins i tot s’inserien sumàriament en llibres anotacions breus referents a haver conferit aquell sagrament, la majoria de les vegades limitades al nom patronímic i de la casa Quan convenia d’acreditar el baptisme, hom ho feia generalment mitjançant testimonis, quan no vivia o no era present el sacerdot que ho podia adverar A Catalunya els escassíssims llibres de baptismes conservats de l’època medieval no daten de més enllà del segle…
baronia de l’Albi
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia el castell i la vila de l’Albi.
A mitjan s XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur El baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló fou capità general de Sardenya 1413 la seva filla i hereva Violant es casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig Bé que a llur fill, Hug de Cardona i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents d’Hug, que…
Garsenda I de Forcalquier
Història
Comtessa de Forcalquier (1209) i de Niça.
Filla de Raimon de Sabran, senyor de Cailar i Usès, i de Garsenda de Forcalquier Fou l’hereva del seu avi matern, el comte Guillem VI de Forcalquier El 1193 es casà amb el comte Alfons II de Provença, però el matrimoni no es consumà fins més tard vers el 1204 ella aportà com a dot el comtat de Forcalquier El 1202 el seu avi lluità contra el seu marit i revocà una part de les donacions que li havien fet per raó del matrimoni i les lliurà a la seva germana Beatriu En romandre vídua 1209, exercí la regència del seu fill el comte Ramon Berenguer V, a qui lliurà…
edat
Dret
Període d’existència de la persona, des del moment de la naixença fins al moment pres en consideració. Jurídicament l’edat té una gran importància, puix que determina la capacitat jurídica i d’obrar de la persona.
Les legislacions modernes solen establir dos estadis en la vida de la persona la majoritat , a la qual hom arriba en complir una edat determinada, generalment 21 anys bé que en certs estats és una altra, com a Suïssa —20 anys—, a l’URSS —19 anys—, etc, i que atorga al major d’edat la plena capacitat d’obrar, i la minoritat , respecte a la qual la regla és la incapacitat d’obrar i la submissió a la pàtria potestat o, subsidiàriament, a la tutela D’altra banda, hi ha edats especials per a l’adquisició d’uns drets determinats o per a ésser titular de determinades relacions jurídiques A l’Estat…
Les noces del comte
En la prodigiosa expansió territorial dels comtes de Barcelona, les armes van tenir una funció secundària en comparació amb l’eficàcia que tingueren les estratègies matrimonials La major part dels nous comtats foren adquirits gràcies als matrimonis Mentre que en el passat els casaments havien aportat sobretot aliances i xarxes de clientela, al llarg del segle XII aquests proveïren comtats sencers i, fins i tot, un regne L’abast d’aquesta política fou enorme les noces del comte mai no s’havien mostrat tan conqueridores Escriptura de donació per la qual Bernat III de Besalú cedeix el seu comtat…
Alfons IX de Lleó
Història
Rei de Lleó (1188-1230).
Fill de Ferran II de Lleó i d’Urraca de Portugal En les vicissituds de la lluita contra Castella s’alià amb els almohades i també amb Aragó i Portugal tractat d’Osca, 1191 Anys després, però, el seu regne fou envaït per Pere I de Catalunya-Aragó i Alfons VIII de Castella momentàniament, posà fi al conflicte el casament de la filla del rei castellà, Berenguera, amb el rei lleonès 1197 D’aquest matrimoni nasqué Ferran III, que succeí el seu pare malgrat la designació de les seves germanes com a hereves, una d’elles en tractes de matrimoni amb Jaume I de Catalunya-Aragó…
Blai Bellver i Tomàs
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor.
Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i collaborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a La Federación 1870, on signava com a El Músic Major , i a El Eco del Júcar 1854, que dirigí Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla Versos collocats en la falla del carrer de Sent Narcís , 1850 Versos allusius a la peixca de l’Aladroc , 1865 Destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni 1866, en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè,…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina