Resultats de la cerca
Es mostren 196 resultats
conxar
Alimentació
Remenar (la xocolata) mecànicament i de manera enèrgica durant un temps prolongat, generalment afegint-hi lecitina i mantega de cacau, amb l’objectiu de refinar-ne l’aroma, homogeneïtzar-ne la textura i fer-ne evaporar la humitat i els àcids volàtils.
màquina de brodar
Indústria tèxtil
Màquina que fabrica brodats mecànicament, en la qual el teixit base va muntat sobre un bastidor vertical que canvia de posició mitjançant un pantògraf amb què és resseguit un dibuix, fet a gran escala, que les agulles, fixes, reprodueixen damunt el teixit.
Actualment el pantògraf és substituït per un sistema de cartons perforats que comuniquen automàticament el moviment al bastidor
La revolució del llibre. 1473
La possibilitat real de reproduir mecànicament moltes còpies sobre paper de textos inicialment manuscrits, que s’inicià a l’Europa Lotaríngia durant la segona meitat del segle XV, configurà un dels canvis revolucionaris més importants de la història humana Difusió de la impremta En un món basat en l’oralitat, el coneixement visual i la memòria personal, que desapareixia amb cada mort, se li sumà un altre món en el qual era possible transmetre a molta gent i conservar durant molt temps els coneixements, i les emocions, fixats a través de l’escriptura La geografia de les primeres…
reforç
Tecnologia
Clot o tina en el qual les pells i els cuirs, barrejats amb roldor o escorça i aigua tànnica, són sotmesos a pressió, amb els peus o mecànicament, per tal d’aplanar-los i donar-los consistència, com a operació preliminar de l’adob.
procediment Asplund
Tecnologia
Procediment continu de desfibració de la fusta, inventat per l’enginyer suec Arne Asplund el 1931, basat en el fet que a temperatures suficientment altes (165-200°C) la lamel·la intercalar que lliga les fibres cel·lulòsiques s’estova a bastament perquè hom pugui separar-les mecànicament.
La pasta obtinguda no serveix per a fer paper, i és emprada per a taulers de fibres, plafons aïllants, feltres de saturació, etc El procediment ha estat adoptat en la fabricació de la pasta semiquímica
Les calidoscòpiques interpretacions de la crisi
No és qüestió d’aquesta introducció, potser ja massa llarga, descriure la guerra del Principat que enfrontà la Generalitat a la monarquia, els senyors als pagesos, els bigaires als buscaires, encara que no tant mecànicament com pogués desprendre’s d’un esquema —vàlid en els trets generals, però no en les moltíssimes excepcions fora de mida i de control que tota violència comporta— Però sí que es pot afirmar que la guerra clou el període analitzat en aquest treball, a la vegada que cal situar-la en el context de la crisi i matisar el seu abast en relació amb la resta dels Països Catalans La…
Els teixits elàstics
L’aparició del cautxú a Europa és tardana Si més no, com a producte industrial S’utilitzava inicialment per a fer gomes d’esborrar i pilotes El 1820, Charles Mackintosh demostrà el caràcter impermeable de les teles recobertes per una capa de cautxú i el 1839 Charles Goodyear descobrí el procediment de la vulcanització, l’origen de la indústria del pneumàtic L’elasticitat del cautxú motivà l’aparició de teixits elàstics, en els quals aquell producte era barrejat amb fil de cotó, estam o seda El cautxú arribava —inicialment només del Brasil— en forma de pans Aquests eren tractats amb aigua…
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro o d’acer que té en un dels seus extrems una figura d’un dibuix, d’una lletra, etc., gravada en relleu i que, aplicat damunt una matèria menys dura, hi deixa marcada, en percudir l’altre extrem manualment o mecànicament, la dita figura.
És emprat per a fabricar tipus d’impremta, per a encunyar moneda i en aquest cas és anomenat encunyador , etc
succionadora
Indústria tèxtil
Màquina per a escórrer els teixits a l’ample, que elimina mecànicament molta de l’aigua que contenen en passar enfront l’obertura d’una caixa d’aspiració comunicada amb una bomba de buit, que obliga l’aire exterior a travessar el teixit tot extraient-ne l’aigua.
punxó
Tecnologia
Oficis manuals
Instrument de ferro o d’acer, de cos cilíndric o prismàtic, de punta cònica, acerada en els de ferro, i cap pla sobre el qual hom percut manualment, amb un martell, o mecànicament, en la punxonadora, per tal de fer forats, marcar els punts on cal foradar, etc.