Els teixits elàstics

L’aparició del cautxú a Europa és tardana. Si més no, com a producte industrial. S’utilitzava inicialment per a fer gomes d’esborrar i pilotes. El 1820, Charles Mackintosh demostrà el caràcter impermeable de les teles recobertes per una capa de cautxú i el 1839 Charles Goodyear descobrí el procediment de la vulcanització, l’origen de la indústria del pneumàtic.

L’elasticitat del cautxú motivà l’aparició de teixits elàstics, en els quals aquell producte era barrejat amb fil de cotó, estam o seda.

El cautxú arribava —inicialment només del Brasil— en forma de pans. Aquests eren tractats amb aigua bullent, tallats i laminats mecànicament. El resultat era un fil quadrat, rígid, que era venut als teixidors. Més tard, s’aconseguí que els fils fossin rodons. Els teixidors recuperaven el caràcter elàstic del cautxú en passar una planxa calenta sobre el teixit de cotó, seda o estam combinat amb el fil de cautxú.

Les primeres aplicacions dels teixits elàstics s’aplicaren a Catalunya a la fabricació dels draps que recobrien les bandes de les taules de billar. Amb ells s’aconseguia el correcte rebot de la bola. L’innovador va ser un fabricant de productes de cautxú de Barcelona, Joaquim Via, al final de la dècada dels anys quaranta. Després s’aplicarà —i cada cop més i amb més perfecció— a la confecció d’elàstics, faixes, lligues, etc.

Matas i companyia

Fàbrica a Gràcia, carrer de la Granada (Barcelona Artística e Industrial, 1907).

Matas i Companyia és la primera i la més important empresa productora de teixits elàstics a Catalunya. Una empresa que destaca no tan sols com a innovadora, sinó també pel volum de la seva producció i, com a detall no gens menyspreable, per una política social ben avançada.

La societat inicial fou fundada el 1851 per Miquel Matas i Costa, acompanyat per Fèlix Noguera i Josep Aumatell i Gaviria. Sabem que Fèlix Noguera era un vell galoner barceloní, és a dir, un petit industrial que feia cintes i serrells amb telers. Al cap de poc s’afegiren a l’empresa els germans del fundador, Francesc i Joan Matas i els també germans Agustí i Frederic Deltor i Company.

Possiblement, la primera societat a constituir-se fou Matas i Noguera, l’associació d’en Matas amb el galoner, que tenia el despatx al carrer de Mercaders, núm. 3, de Barcelona. És amb aquest nom que presentaren a l’Exposició de Barcelona del 1860 els seus primers productes, que constituïren una autèntica novetat: elàstics, teixits de goma elàstica, cinturons de cotó, lligues de cotó, seda i estam, teixides amb goma.

Miquel Matas formava part de Matas, Germans, una empresa que tenia el mateix objectiu de producció, però que no havia reeixit. Tot indica que Matas i Companyia es constituirà alguns anys més tard per fusió de les dues empreses i dels seus socis.

La fàbrica de la societat es construí a Gràcia, al carrer de la Granada del Penedès. La importància de l’edifici demostra l’ambició industrial dels seus promotors. El despatx central era situat al carrer Princesa, núm. 6, de Barcelona.

Paper comercial, 1898. Matas i Companyia és la primera i la més important productora de teixits elàstics a Catalunya.

Matas i Companyia constituïren el 1865 dues societats de socors mutus i el 1876 establiran una participació en els beneficis a favor dels obrers de l’empresa, en forma de bonificació sobre el sou. Els propietaris podran anunciar amb satisfacció que no saben què és una vaga durant tot el segle XIX.

Miquel Matas i Costa morí el 1883. Entrarà aleshores a l’empresa la segona generació, formada pels fills dels germans Matas, sense problemes.

Després d’obtenir medalles de bronze en les Exposicions de Barcelona del 1871, de París del 1878 i de Vilanova i la Geltrú del 1882, obtindran la d’or a la de Barcelona del 1888 pels seus teixits elàstics. Aquests s’apliquen al calçat, també, i aquest fet impulsa la creació d’una secció d’adoberia de pells.

Anunci de Matas i Companyia (Barcelona en la mano, 1895).

El 1889 Matas i Companyia té 140 treballadors a la fàbrica de Gràcia i ven per valor d’1 100 000 pessetes l’any. El seu mercat és l’estat espanyol i exporta a l’Amèrica Llatina. Incorporarà a la producció uns telers adaptats per la mateixa empresa a la producció pròpia, que tenen un privilegi de fabricació.

Al final de segle, el personal és de 250 persones. Ocupen 4 220 metres quadrats dedicats a la fabricació. Han afegit una secció de tintoreria a la de teixits elàstics —que és la fonamental— i l’adoberia.

Els productes són elàstics i trenes per a calçats, cintes per a lligues, per a cinturons i elàstics, cintes assarjades de cotó, trenes de cotó, seda i goma, blens de cotó per a llums de petroli i oli i tota mena d’articles de passamaneria.

L’empresa es mantindrà en el seu edifici-fàbrica del carrer de la Granada del Penedès, xamfrà carrer de Guadalajara, fins el 1935 en què es convertirà en Indústries Matas, SA i entrarà seguidament en liquidació. Després de la guerra, el 1943, la família Portabella de SA Grober crearà Nacional Manufactures Matas que es farà càrrec del que en quedava.