Resultats de la cerca

Molt sovint hom contraposa la creença a la certesa, en el sentit de simple opinió no verificada o no verificable En contexts religiosos i teològics, els termes fe 1 i creença són utilitzats de forma equivalent i, de fet, així s’esdevingué en tota la filosofia medieval, en la qual la creença era referida quasi exclusivament a Déu i les veritats de la revelació No fou fins a l’època moderna que hom desproveí aquest terme de connotacions teològiques, utilitzant-lo com més va més en contexts exclusivament filosòfics Així, per als racionalistes la creença era la conseqüència de l’evidència dels…

En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia estat coneguda…

En sentit rigorós, obliga a no fer cap dany físic, mental, emocional o moral a cap ésser sensible A la pràctica significa l’abstenció de qualsevol activitat que comporti donar la mort o vessar sang, i també l’abstinència de menjar carn La doctrina ahimsā fou portada per Gandhi des del món de la religió al món de la política

Molt conegut en el camp de la psicometria, desenvolupà les escales d’actituds i contribuí a l’aplicació de l’anàlisi factorial, a la qual aportà les dites set “capacitats mentals primàries” comprensió verbal, capacitat numèrica, visió espacial, capacitat perceptual, memòria, raonament i fluència verbal Cal destacar-ne les obres Primary Mental Abilities 1938 i A Factorial Study of Perception 1944

Fill i successor d’Ivan IV, fou el darrer sobirà de la dinastia ruríkida A causa de la seva constitució malaltissa i de la seva debilitat mental, el govern fou dirigit pel seu cunyat germà de la seva muller Irene, Borís Godunov, que fou nomenat regent 1588 A la seva mort, Borís Godunov fou elegit tsar per l’Assemblea Nacional

Collaboradora de Jean Piaget, a qui succeí en la càtedra de psicologia genètica i experimental, desenvolupà tota la seva activitat acadèmica a la Universitat de Ginebra Contribuí decisivament a la consolidació de la nova disciplina de l’epistemologia genètica, fonamentant-la empíricament Estudià els processos cognitius en adolescents i connectà l’estudi del retard mental amb els estudis sobre desenvolupament cognitiu

Té el seu precedent immediat en el Servei de Psiquiatria-Psicologia del Nen i de l’Adolescent de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona, iniciat el 1969 per Eulàlia Torras de Beà, psiquiatra i psicoanalista La seva tasca, enfocada des de la comprensió psicoanalítica, és atendre les demandes de famílies amb infants i adolescents entre zero i divuit anys amb problemes evolutius, emocionals, conductuals i d’aprenentatge Ofereix diagnòstic, exploració, orientació terapèutica, seguiment i tractaments psicoterapèutics, reeducatius i psicopedagògics, tant en les modalitats individual com de grup…

S'acompanya d’una sensació angoixosa de desdoblament de la personalitat i s’observa amb una certa freqüència en la histèria i els estats de confusió mental Les autoscòpies més parcials on l’individu creu veure i sentir òrgans o regions del seu cos són conseqüència de trastorns de l’esquema corporal provocats per causes neurològiques En les intoxicacions per agents allucinògens s’acostumen a presentar autoscòpies

Autor de nombroses figuretes de terra cuita, de tema popular Piccolo pescatore , 1876 Gallera Nazionale d’Arte Moderna, Roma, i de retrats Fortuny , 1814 Museu d’Art Modern, Barcelona Es caracteritzà per un virtuosisme tècnic al servei d’un anecdotisme detallista després d’una forta crisi mental s’apropà a l’estil hellenístic 1909 Immensament admirat al seu temps, hom l’anomenava il Dante della scultura

Era doctor en ambdós drets Entrà a la cartoixa d’Escaladei el 1568, d’on fou prior 1586-87 Fundà a Portugal els monestirs de Scala Coeli Évora, el 1587, i de Val de Misericórdia Lisboa, el 1594 Morí essent visitador de l’orde És autor d’un tractat en portuguès sobre l’oració mental i d’altres obres, manuscrites, sobre oratòria i mística