Resultats de la cerca
Es mostren 3873 resultats
fruita

Fruites fresques en un mercat
© Larry Connelley - Fotolia.com
Alimentació
Fruits comestibles.
Descripció i composició Hom anomena fruita fresca o tendra la que pot consumir, sobretot, de manera directa, sense preparació i, sovint, gairebé immediatament després de la collita bàsicament es divideix en cítrics, fruita de pinyol préssecs, prunes, etc, fruita de grana pomes, peres, codonys, etc i fruita diversa plàtans, raïm, magranes, etc Hom anomena fruita seca la que no cal consumir immediatament després de collida tradicionalment hom hi considera les ametlles, les avellanes, les castanyes i les nous, i com a fruita dessecada, les figues seques, les panses i, encara, els cacauets i els…
verdura

Parada de verdures d’un mercat
© Fototeca.cat-Corel
Alimentació
Nom genèric de les hortalisses que hom conrea per aprofitar-ne les fulles i les tiges tendres (enciams, cols, espinacs, etc) o les inflorescències (bròquil, coliflor, carxofes, etc), i que es mengen cuites o també fresques en amanides.
concurrència
Economia
Situació de mercat caracteritzada, en general i tradicionalment, per la lliure entrada
i la igualtat de possibilitats.
En aquest sentit qualsevol individu o empresa pot participar en el mercat sense que la intervenció de l’estat, dels trusts, càrtels i altres grups trenqui la paritat entre els concurrents Modernament hom parla de concurrència perfecta i imperfecta, entenent per la segona el fet que el mercat estigui dominat per monopolis
competència
Economia
Rivalitat entre dos o més productors o comerciants, amb vista a controlar el mercat més ampli possible.
En sentit tècnic, la competència organitza i regula sistemàticament la participació dels subjectes de la vida econòmica en l’obtenció de productes adequats a les exigències del mercat, tant des del punt de vista de preus com de qualitats Bé que el concepte era ja utilitzat amb anterioritat als economistes clàssics, fou aquesta escola escola clàssica la primera a formular una teoria completa sobre la formació dels preus basada en el model de competència perfecta o lliure competència , desenvolupada més endavant pels economistes neoclàssics El model de competència perfecta es basa…
València
El mercat central i la Llotja de la ciutat de València
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi situat a la plana litoral valenciana central; constitueix l’única ciutat-comarca del País Valencià i conté la principal aglomeració humana del País Valencià i la segona dels Països Catalans.
El terme és tancat per una complexa poligonació deguda a segregacions i annexions dels últims segles i a la inclusió de l’Albufera i l’entorn immediat Descomptant el peduncle de la Devesa, que enllaça l’Albufera, la frontera es dirigeix cap endins, engloba el Castellar i l’Oliveral, l’Alqueria de la Torre i l’Alqueria d’Alba, penetra fins al molí de Campaneta i prossegueix vers el N fins a l’ermita de Sant Miquel de Soternes, talla el Túria al Molí del Sol, i passa a frec de Paterna, per abraçar a Benimàmet una de les altituds municipals majors 72 m, d’on recula cap al SE, obligada per la…
mercaderia
Economia
Producte del treball humà, útil per a satisfer les necessitats humanes i destinat a l’intercanvi en el mercat.
Històricament, en la transformació d’una societat primitiva en una societat mercantil, els productes del treball es converteixen en mercaderies a mesura que palesen més clarament —al costat de llur valor d’ús a causa de llurs qualitats específiques i que poden haver donat lloc a un intercanvi no mercantil— llur valor de canvi en el mercat Aquest procés va particularment lligat amb la intensificació de la divisió social del treball entre productors independents, l’extensió del mercat, l’orientació de la producció vers ell i el desenvolupament de la circulació…
producte nacional net
Economia
Valor a preus de mercat de la producció neta d’un estat en un període de temps determinat.
El PNN coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia en aquest darrer dels béns de capital desgastats en els processos productius amortitzacions Si en lloc d’ésser valorat a preus de mercat hom valora el PNN a cost de factors, obté la renda nacional La diferència entre cost de factors i preus de mercat està en els imposts indirectes i les subvencions, és a dir, RN = PNN p m - imposts indirectes + subvencions = PNN c f La consideració d’aquests agregats, principalment del producte nacional, ha estat més o menys implícita en tota la història del pensament…
Tampere
Mercat a la ciutat de Tampere, a Finlàndia
© B. Llebaria
Ciutat
Ciutat del lääni de Hämeen, Finlàndia.
Situada entre els llacs Näsijärvi i Längelmävesi, hi ha producció d’energia elèctrica aprofitant el desnivell entre els llacs Centre comercial, és la segona ciutat industrial del país Centre d’ensenyament superior Té aeroport internacional Seu de bisbat luterà
Ta‘izz
Àsia Mercat a les mutanyes de Ta'izz, Iemen
© Fototeca.cat
Emirats Àrabs Units
Mercat a Abu Zaby, capital de l’estat
© Corel Professional Photos
Estat
Estat de l’Aràbia oriental, limitat al N amb el golf Pèrsic, a l’E amb Oman, al S i a l’W amb l’Aràbia Saudita i al NW amb Qatar; la capital és Abū Ẓaby.
La geografia El terreny és lleugerament ondulat, solcat per nombrosos uadis, i davalla lentament vers la línia costanera del golf Pèrsic, on, a causa de la poca profunditat de l’aigua, abunden les illes, els baixos de corall i els bancs de sorra El clima és àrid, amb temperatures molt altes a l’estiu La base de l’economia és l’extracció de petroli, que aporta el 33,4% del PIB 1994, bé que només ocupa el 2% de la població activa Són especialment importants els jaciments submarins els d’Umm Šaif i Zakum a Abū Ẓaby, units per oleoducte a l’illa de Dās, i els de Fata, Abū al-Buḫūs i Abū Mūsā a Al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina