Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
diferencial
Economia
Diferència que en un moment o en un breu període hi ha entre dos valors d’una mateixa o de dues variables econòmiques.
Hom esmenta els diferencials d’una taxa de canvi, d’una taxa d’interès entre dos mercats, d’unes rendes, de la inflació La taxa d’interès diferencial és el marge que hi ha entre les operacions actives o passives El diferencial en un mercat financer és l’existent entre oferta i demanda, cotitzades simultàniament en un mercat secundari el que hi ha entre compra i venda o entre màxim i mínim i el diferencial en obligacions o en crèdits amb taxa variable és el marge que cal afegir a la taxa d’interès de referència
fira de mostres
Economia
Exposició periòdica, en un espai constituït expressament, de mostres de productes, principalment manufacturats.
Aquestes fires són organitzades per l’aparell productiu per aconseguir una distribució i una comercialització millor dels seus productes, i actuen com a llotja de contractació de mercaderies i com a forma de publicitat Poden tenir un caràcter local o internacional Les principals fires de mostres europees començaren a celebrar-se durant la Primera Guerra Mundial i immediatament després, davant la necessitat de conquerir i de recuperar mercats les més conegudes són les internacionals de Lió 1916, Brusselles 1920, Milà 1920, Praga 1920 i Barcelona 1920, i les nacionals de Londres…
Deutsche Börse
Economia
Mercat borsari alemany.
Fou fundat el 1993 i té la seu a la ciutat de Frankfurt del Main El seu origen és la borsa de Frankfurt, creada l’any 1585, al qual afegí el 1997 el mercat de futurs Eurex i la divisió d’arranjament financer Clearstream 2000, amb seu a Luxemburg És un dels primers mercats financers del món L’any 2009 els ingressos foren d’uns 2062 milions d’euros i els beneficis de 496,1 milions d’euros Té delegacions en diversos estats europeus i representació en diverses capitals París i Londres, Chicago, Nova York, Honk Kong, Dubai i Pequín
José Domingo Esteban i Fernández
Veterinària
Veterinari.
El 1946 fou nomenat veterinari municipal de Barcelona i, uns quants anys més tard, cap de servei dels mercats centrals La seva tasca científica s’ha desenvolupat en dos àmbits el de la bromatologia i el control sanitari de fruites i verdures, i el de l’estudi del fred en la conservació d’aliments Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries 1953, professor de projectes sobre l’especialitat del fred a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, membre fundador i president del Club del Fred de Barcelona i primer secretari de la Federació de Collegis…
Tomás de Mercado
Economia
Filosofia
Pensador i economista andalús.
Dominic, residí a Mèxic, a Salamanca, a Sevilla i altre cop a Mèxic La seva obra principal fou Tratos y contratos de mercaderes y tratantes 1569, publicada el 1571 amb el títol de Suma de tratos y contratos , en què estudià des d’un punt de vista de l’ètica escolàstica el sistema mercantil castellà de l’època amb interessants referències als mercats de Sevilla i Medina del Campo i a les relacions econòmiques entre les Índies i Castella Situat dins l’escola mercantil, fou un dels primers autors que assenyalà la dependència entre la importació de metalls preciosos i la inflació
Abbot P. Usher
Economia
Historiador nord-americà de l’economia.
Graduat a Harvard, fou professor de les universitats de Cornell 1910, Boston 1920 i Harvard 1922-49 És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 1913, A History of Mechanical Inventions 1929 i Early History of Deposit Banking in Mediterranean Europe 1943 Els principals temes de què tractà en altres monografies seves són el desenvolupament dels mercats de cereals a l’engròs i les lletres de canvi negociables Segons la seva visió, la història econòmica hauria de bastir-se amb estudis parcials aprofundits, suggeridors de relacions causals i temes més amplis
Robert Triffin
Economia
Economista belga.
Graduat a la Universitat de Harvard, ocupà càrrecs en el sistema de la reserva federal, la Unió Europea de Pagaments i el Fons Monetari Internacional Nacionalitzat nord-americà 1942-77, estudià la teoria de mercats i les qüestions monetàries, contribuí a la teoria de la competència amb Monopolistic Competition and General Equilibrium Theory 1940 Dedicat al tractament de la liquiditat internacional, participà en la creació del Sistema Monetari Europeu 1978 Entre altres obres publicà Gold and the Dollar Crisis 1960, Our International Monetary System Yesterday, Today and Tomorrow…
Robert F. Engle
Economia
Economista i físic nord-americà.
Es graduà en física al Williams College i a la Universitat de Cornell, on el 1969 obtingué el doctorat en econòmiques Exercí com a professor al Massachusetts Institute of Technology MIT del 1969 al 1977, i des d’aquest any, a la Universitat de Califòrnia Desenvolupà un model estadístic que anomenà d’heterocedasticitat autoregressiva condicional ARCH per a descriure les propietats de les sèries temporals amb volatilitat variable Aquest model ha esdevingut una eina indispensable tant per als investigadors com per als analistes dels mercats financers El 2003 rebé el premi Nobel d’…
Jerez de la Frontera
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat a les planes dels rius Guadalquivir i Guadalete.
La base econòmica és l’agricultura, molt especialment la vinya, que ha permès de desenvolupar una vinificació molt important, amb mercats arreu del món brandi, xerès També té producció olivarera i ramaderia, especialment bestiar equí Als segles XVI-XVIII els comerciants genovesos n’exportaren els vins, sobretot a Anglaterra A partir del segle XVIII s’hi establiren firmes angleses, i passà a ésser un gran centre mercantil i industrial Conserva monuments artístics, sobretot del segle XVIII L’any 1986 s’hi inaugurà un modern circuit automobilístic de 4,2 km de longitud, apte per a…
vehicle d’inversió estructurat
Economia
Entitat constituïda principalment per bancs per tal d’invertir en tota mena d’actius, entre els quals les hipoteques d’alt risc, amb diner obtingut venent paper comercial a curt termini amb renovació constant, que després es destina a adquirir actius de llarg termini.
Queden fora de la supervisió dels bancs centrals i altres organismes supervisors i constitueixen inversions bancàries fora de balanç que permeten reduir el risc de les entitats financeres El problema sorgí al final del 2007, quan moltes entitats financeres hagueren de fer provisions i reconèixer pèrdues, després que els inversors fugiren dels actius vinculats a hipoteques Els vehicles d’inversió estructurats es quedaren sense la seva via de finançament, els mercats de diner, que restaren sense liquiditat En el moment més culminant, el 2007, els bancs internacionals posseïen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina